MENU

3 febrer, 2014 Comentaris (2) Visualitzacions: 256 Cinema Jep Soler










Sento la possible mort de Philip Seymour Hoffman a la ràdio i no m’ho crec, no pot ser veritat. Al cap de pocs minuts la confirmació de la notícia explica que l’actor de Nova York ha estat trobat mort a l’edat de 46 anys en circumstàncies encara per determinar. Tot indica que la seva addicció  …

Et trobarem a faltar, Philip

Philip Seymour Hoffman, els bastards, Magnolia, El gran Lebowsky, Els jocs de la fam, La duda, Capote, The master
Sento la possible mort de Philip Seymour Hoffman a la ràdio i no m’ho crec, no pot ser veritat. Al cap de pocs minuts la confirmació de la notícia explica que l’actor de Nova York ha estat trobat mort a l’edat de 46 anys en circumstàncies encara per determinar. Tot indica que la seva addicció  a les drogues li ha passat factura i s’ha truncat una de les carreres cinematogràfiques més emocionants, intenses i aplaudides de l’època actual. El do més important d’en Hoffman era ser capaç de convertir qualsevol paper en una interpretació de bandera; encara que li oferissin un treball secundari el convertia en un personatge recordat per tothom.

Repassem alguns d’aquests papers secundaris inoblidables i en què només de veure’l aparèixer per la pantalla ja sabíem que alguna cosa interessant passaria:

Philip Seymour Hoffman, els bastards, Magnolia, El gran Lebowsky, Els jocs de la fam, La duda, Capote, The masterEl gran Lewoski (1998): amb el seu físic poc agraciat per vestir americana i corbata, que encara feia aflorar més la seva panxa, es mostrava educat i tímid davant la mirada perduda del gran Jeff Bridges, amb diàlegs superbs d’uns germans Coen en plena efervescència.

Magnolia (1999): dins la pel·lícula coral de PT Anderson, en Philip tenia la tasca de ser el cuidador d’un malalt terminal amb mala bava i amb una dona d’aquelles perilloses de veritat. L’actor mostra la seva part més emotiva i continguda.

M-III (2006): demostració clara que la seva presència pot eclipsar el paper protagonista, la víctima Tom Cruise en la tercera entrega de Missió impossible, dirigida per un tal JJ Abrams.

Els jocs de la fam: en flames (2013): la segona part de les aventures de la Katniss i en Peeta, a més de ser molt millor que la primera part, tenia la sort d’afegir a l’ampli repartiment secundari, juntament amb Woody Harrelson, Stanley Tucci i Donald Sutherland, en PS Hoffman per interpretar el nou director dels jocs. Veurem com s’ho fan per a les dues entregues que encara queden.

Hem vist alguns dels exemples com a actor de repartiment, en faltarien molts, sobretot si fem cas de l’acadèmia de Hollywood, que el va nominar en aquesta categoria pels papers a La guerra de Charlie Wilson, La duda i The master, tot i que a les dues últimes el seu paper era de protagonista.

Fem un repàs a les millor interpretacions com a actor principal, totes de traca i mocador:

Philip Seymour Hoffman, els bastards, Magnolia, El gran Lebowsky, Els jocs de la fam, La duda, Capote, The masterTruman Capote (2005): el biopic sobre l’escriptor de Nova Orleans va servir perquè l’actor aconseguís el reconeixement de la crítica i del públic, així com la seva única estatueta dels Oscars. Curiosament un any més tard es feia una nova pel·lícula sobre Capote, en aquesta ocasió interpretada brillantment per Toby Jones, que va haver de viure sota l’ombra de Seymour Hoffman. Els dos actors coincidirien anys més tard en l’esmentada Els jocs del fam: en flames.

La família Savages (2007): una de les seves incursions en la comèdia juntament amb Laura Linney que van crear uns personatges creïbles i propers. Una de les característiques més atraients de l’actor era la seva veu, molt profunda i calmada, en aquesta ocasió encara la gaudim més en contraposició a la veu fina i més histèrica d’ella.

Philip Seymour Hoffman, els bastards, Magnolia, El gran Lebowsky, Els jocs de la fam, La duda, Capote, The masterAbans que el diable sàpiga que has mort (2007): per mi la seva millor interpretació, perquè és capaç de mostrar tots els registres possibles, en el paper d’un desgraciat perdedor que creu que l’única solució als seus problemes és atracar el negoci familiar. Les coses
no surten com tenia planejat i el viatge del protagonista als inferns, amb un enfonsament emocional i físic, demostra que en Seymour Hoffman és un dels grans.

Una de les seves grans virtuts era que els que treballaven al seu costat en sortien beneficiats, només cal recordar Meryl Streep a La duda o Joaquin Phoenix a The master: haver de fer un face to face amb ell els obligava a donar el millor que tenien. És impossible que pugui parlar de tots els seus treballs, ens hi passaríem tota la setmana, segur que vosaltres teniu un paper favorit i ens el podeu explicar als Comentaris.

Mentre escric aquestes paraules tinc una sensació d’incredulitat barrejada amb ira, perquè em costa Déu i ajuda haver d’acceptar que no tornarem a gaudir d’un actor brillant i bastard, dels més grans de la història.

Sento la possible mort de Philip Seymour Hoffman a la ràdio i no m’ho crec, no pot ser veritat. Al cap de pocs minuts la confirmació de la notícia explica que l’actor de Nova York ha estat trobat mort a l’edat de 46 anys en circumstàncies encara per determinar. Tot indica que la seva addicció  …










2 comentaris to Et trobarem a faltar, Philip

  1. Dr. Moreau ha dit:

    Magnífic post recordatori d’un dels més grans. M’ha fet tan mal com en el seu dia el d’en Heth Ledger.

    Si bé va debutar a la gran Booggie nights jo el vaig descobrir a Happiness, aquella adoarable frikada que tan em fa frepar, sobretot ell.

    Quina ràbia, teniu raó!

  2. Janytabcn ha dit:

    Fue en “Perfume de mujer” en donde vi por primera vez a este actor. Hacia de amigo de Chris O’Donnell. Y he visto todas las pelis en las que ha actuado. Una gran pérdida y comparto el sentimiento de pena.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.