MENU

17 febrer, 2014 Comentaris (7) Visualitzacions: 2848 Sèries Fatima Deulofeu













La sèrie comença a bon ritme, en una base d’investigacions científiques situada a l’Àrtic. Ha aparegut un estrany virus que ha afectat a 3 dels 120 investigadors que hi viuen i hi treballen. Dels tres només en sobreviu un, Peter Farragut. A continuació ens presenten un grup de científics especialistes en virus que treballen al …

'Helix', una estació científica al mig de l'Àrtic i un estrany virus

Helix, Billy Campbell, Virus, Battlestar gallactica, Ronald Moore, Els bastards

La sèrie comença a bon ritme, en una base d’investigacions científiques situada a l’Àrtic. Ha aparegut un estrany virus que ha afectat a 3 dels 120 investigadors que hi viuen i hi treballen. Dels tres només en sobreviu un, Peter Farragut. A continuació ens presenten un grup de científics especialistes en virus que treballen al CDC (Centers for Disease Control), alguna cosa així com Centre de Control i Prevenció d’Enfermetats, encapçalats per Alan Farragut, que són citats a anar a la base de l’Àrtic per mirar de control.lar la possible epidèmia. Si, en efecte, en Peter i l’Alan són germans. Comença Helix.

Es tracta d’una sèrie de ficció científica que intenta omplir el buit deixat per títols ja finalitzats com Fringe. Ens arriba de la mà de SyFy i del creador de la mítica  Battlestar GalacticaRonald D. Moore.

No és la trama més original del món, doncs de seguida ens emplaça a títols com La Cosa, Estallido, o inclús a títols més actuals de les epidèmies zombies, coma ara Guerra Mundial Z, però el seu doble capítol pilot ens deixa amb ganes de més.

Helix, Billy Campbell, Virus, Battlestar gallactica, Ronald Moore, Els bastardsLa història es desenvolupa íntegrament a la base de l’Àrtic, evidentment un lloc de dificilíssim accés i de caràcter claustrofòbic amb uns passadissos llarguíssims i estrets que ajuden a augmentar la tensió, situada al mig del no res i amb unes extremes condicions ambientals.

El Dr. Alan Farragut (Billy Campbell, conegut entre d’altres per ser l’alcalde de les primeres temporades de The Killing) arriba a la base amb un equip format per la seva ex-dona, i ex-amant de Peter, Julia ( Kyra Zagorsky) i la seva alumna estrella, Sarah (Jordan Hayes). S’oloren triangle o triangles amorosos que s’aniran introduint a la trama principal.

Arribats a la mega-instal.lació àrtica, amb infinites plantes subterrànies, hi trobem al cap de tot plegat, el Dr. Hiroshi Hatake (Hiroyuki Sanada, vist a Lost) un asiàtic amb cara de dolentàs que ja et posa en alerta des del minut 1…., de seguida notarem la tensió i desconfiança que es respira entre els líders d’ambdós grups. Hatake amaga més que parla. Tant sols va admetent les veritats una vegada han estat descobertes.

Ja des del principi, barrejant-se amb la trama principal, hi trobem tot de sub-trames protagonitzades pels habitants de la base.  En ella hi conviuen clarament 2 grups : al primer hi ha els que treballen a la base, no saben res del què realment hi passa, i en pateixen les conseqüències, i al segón, hi ha tot tipus de personal, tant científic com militar dels que no n’hi ha ni un que es salvi de la sospita de què amaga alguna cosa, cadascú va a la seva segons els seus interessos i desconfien obertament els uns dels altres.

Helix, Billy Campbell, Virus, Battlestar gallactica, Ronald Moore, Els bastardsA la base hi ha secretes investigacions militars, virus mutògens letals, investigacions ilegals en animals i potser també en humans per modificar l’ADN, etc…tot això embolcallat en una zona inhòspita en què un s’hi sent com a mínim…atrapat.

La fugida de Peter de la quarantena, ( amb una escena amb clara referència a Alien) i la por al contagi, desencadenarà una ferotge lluita per la supervivència entre els habitants de la base que no dubtaran a passar per sobre de qualsevol lligam d’amistat o solidaritat entre companys per tal de salvar la vida.

Una curiositat de la sèrie és que cada capítol correspon a un  sol dia, per tant així vivim l’experiència d’un pseudo temps real.  A mesura que passen els capítols, la trama es fa més complexa i els girs són més efectius, i on al principi tot són interrogants  i en vols esbrinar els perquès, amb el seguiment de la sèrie t’acabes deixant portar per la història i descobrint totes les respostes al seu moment.

Helix, Billy Campbell, Virus, Battlestar gallactica, Ronald Moore, Els bastardsTrames interessants, ritme, bona ambientació, tensió, secrets, girs de guió, són alguns dels ingredients que trobem a Helix. A tot això li podem sumar que a gairebé tots els capítols acaben amb el que es coneix com a cliffhanger, una frase, imatge, escena o conjunt d’escenes que generen l’intriga suficient o que et deixen en shock a l’espera del proper capítol, aquells segons finals que t’empenyen a voler veure’n més.

Potser no és una gran sèrie, no té ni un guió brillant ni grans interpretacions, però si és una molt bona sèrie, on després d’un capítol, vols veure’n el següent.

 

La sèrie comença a bon ritme, en una base d’investigacions científiques situada a l’Àrtic. Ha aparegut un estrany virus que ha afectat a 3 dels 120 investigadors que hi viuen i hi treballen. Dels tres només en sobreviu un, Peter Farragut. A continuació ens presenten un grup de científics especialistes en virus que treballen al …













7 comentaris to 'Helix', una estació científica al mig de l'Àrtic i un estrany virus

  1. Jep ha dit:

    Fantàstic Fatima!
    Hi afegeixo una cosa que em té el cor robat, la seva música. Tant el separador com en els moments d’ascensor se sent una música hipnòtica i que canvia totalment el ritme de la sèrie, molt ben aconseguida!
    En el setè capítol, on hi apareix un personatge nou que fa baixar la qualitat en picat, podem sentir una versió del Fever brutal mentre veiem imatges terrorífiques. Excel·lent!

    • Fàtima ha dit:

      Siiii!!! m’he oblidat de la música que és un acompanyament fantàstic i de vegades molt irònic….a més tensió, cançó que expressa tot al contrari…

      Bona observació company!! 😉

  2. Alt+126 ha dit:

    Hi ha una cosa amb la que no puc estar d’acord, el ritme amb el que comença.
    Aquesta serie té un gran problema i és el capítol doble inicial. Tot el que pugui enganxar la temàtica ho tira per terra un capítol doble que mai hauria hagut d’existir amb tal format, que hauria hagut de ser un únic capítol. I a més, per si no fos suficient, la sensació de claustrofòbia i aïllament només apareixen en els moments concrets en els que algú està tancat en un conducte de ventilació o aïllat en una sala tancada.

    La veritat és que la serie m’ha sorprès per això, perquè han estat capaços de cagarla totalment amb el plantejament del primer capítol i lluir-se en els següents!! Normalment és al revés, però bé, millor, al final 1 de “dolent” per 20 de bons (si aguanta el ritme) és una bona estadística.

    • Fàtima ha dit:

      A mi el pilot em va agradar, si bé reconec que quan la sèrie agafa volada és a partir del final del 3r i al 4art, utilitzant aquells instants finals dels que he parlat. Sempre opinió personal, of course!

  3. Dr. Moreau ha dit:

    Sent dels creadors de Battlestar Galactica ens hem de posar firmes. La tinc a pendents i ben aviat l’arrencaré. Em poseu nerviós!

  4. Taxidermica ha dit:

    Hatake té morritus de Hannibal! M’interssa molt la història de la Jules.
    I estic d’acord amb Alt+126, el pilot doble em va fer venir ganes de no seguir amb la sèrie.
    M’agrada el ritme i la història m’atrapa. No espero un Galactica, és impossible, però sí un producte autèntic i ben resolt.

  5. Ramon Porta ha dit:

    Potser als seguidors de Walking Dead als agradi,gore a tope amb el rotllo dal virus,no es lo meu.