MENU

18 febrer, 2014 Comentaris (2) Visualitzacions: 532 Cinema Jep Soler










Encara que la pel·lícula passi en el moment actual, hem d’anar molt enrere per descobrir un dels grans protagonistes d’aquest film belga nominat a l’Oscar com a millor pel·lícula de parla no-anglesa. De fet, el títol que li han posat per distribuir-la a l’Estat espanyol és una clara referència a aquest protagonista: el bluegrass. Fa …

‘Alabama Monroe’: el cor trencat

Alabama Monroe, Bluegrass, Broken circle breakdown, els bastards

Encara que la pel·lícula passi en el moment actual, hem d’anar molt enrere per descobrir un dels grans protagonistes d’aquest film belga nominat a l’Oscar com a millor pel·lícula de parla no-anglesa. De fet, el títol que li han posat per distribuir-la a l’Estat espanyol és una clara referència a aquest protagonista: el bluegrass. Fa uns anys els colons del Regne Unit que arribaren a la terra promesa van portar-hi, entre moltes tradicions, la música hillbilly que evolucionaria en terres nord-americanes i es convertiria en la mare del country. Aquesta música es va anomenar bluegrass i el seu màxim exponent va ser, cap a la dècada dels quaranta, Bill Monroe. El segon protagonista de The broken circle breakdown (títol original del film) és un músic d’una banda de bluegrass a Bèlgica, enamorat de la música i la cultura americanes. A partir de diversos flashbacks col·locats molt oportunament, anirem coneixent la relació de parella entre en el músic, batejat més tard com a Monroe, i l’Alabama, una noia divertida, amb el cos cobert de tatuatges, que es converteix en l’ànima bessona i acompanyant vocal del solitari músic.

Alabama Monroe, Bluegrass, Broken circle breakdown, els bastardsLa relació es va enfortint cada vegada més, sobretot amb l’arribada de la filla, element culminant i que esdevindrà el veritable nexe d’unió de la parella, i que morirà a causa d’una malaltia. La mort d’un fill sempre és difícil de suportar, perquè és un esdeveniment antinatural per al qual no estem preparats, i per això la majoria de parelles que viuen aquest trauma s’acaben allunyant l’un de l’altre.

En el cinema contemporani tenim molts exemples de processos de dol per la pèrdua d’un fill. Entre les més notables cal destacar Antichrist, de Lars von Trier, amb dues persones afrontant la pèrdua des de dues perspectives ben diferents, ella amb una tristesa extrema, sentiment de culpa i una necessitat d’alliberar el dolor a qualsevol preu, i ell, en canvi, amb una racionalitat màxima que no li permet alliberar emocions. Un altre film representatiu d’aquesta temàtica és Rabbit hole, amb la interpretació genial de Nicole Kidman, que encarna una mare que necessita trobar un sentit a la pèrdua del seu fill i amb poques ganes d’expressar-ho als altres, mentre que el pare vol trobar en els que l’envolten el confort i el suport. Anteriorment Nanni Moretti i Todd Field havien tractat el tema de les reaccions d’una parella després de la mort d’un fill adolescent a La stanza del figlio i In the bedroom respectivament.

A Alabama Monroe assistim a una lluita emocional del pare que busca una explicació a la mort de la nena i té la necessitat de culpar algú d’aquesta pèrdua, i de la mare que vol de girar full de pressa i deixar enrere tot allò que li recorda la seva filla. Cal destacar, a més d’una banda sonora excel·lent, la interpretació de Veerle Baetens, que li va servir per guanyar el premi a millor actriu en els passats European Film Awards.

Encara que la pel·lícula passi en el moment actual, hem d’anar molt enrere per descobrir un dels grans protagonistes d’aquest film belga nominat a l’Oscar com a millor pel·lícula de parla no-anglesa. De fet, el títol que li han posat per distribuir-la a l’Estat espanyol és una clara referència a aquest protagonista: el bluegrass. Fa …










2 comentaris to ‘Alabama Monroe’: el cor trencat

  1. Fàtima ha dit:

    Una pel.lícula colpidora. Plena de flashbacks totalment desordenats pe`r que te deixen seguir la història perfectament i on com molt bé dius, la música és la perfecta acompanyant de l’estat d’ànim tant dels protagonistes com de l’espectador. Es magnífica…

  2. Dr. Moreau ha dit:

    Amb ganes de veure-la… I de patir? Pels referents i la temàtica em fa la pinta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.