MENU

4 març, 2014 Comentaris (1) Visualitzacions: 332 Cinema Jep Soler










El darrer film de Stephen Frears es resumeix de manera senzilla aprofitant una de les excel·lents converses entre els dos protagonistes, un periodista en hores baixes interpretat per Steve Coogan i l’adorable Philomena, a qui dóna vida Judi Dench. Ella li pregunta si creu en Déu i ell li respon que li acaba de fer …

'Philomena': passejant Miss Dench

_D3S8512.NEF
El darrer film de Stephen Frears es resumeix de manera senzilla aprofitant una de les excel·lents converses entre els dos protagonistes, un periodista en hores baixes interpretat per Steve Coogan i l’adorable Philomena, a qui dóna vida Judi Dench. Ella li pregunta si creu en Déu i ell li respon que li acaba de fer una pregunta molt senzilla que no es pot respondre tan fàcilment. Ell li retorna la pregunta, a la qual ella respon ràpidament amb un «sí» rotund.philomena-steve-coogan-judi-dench-1Com a presentació del trio protagonista ens serveix perfectament: la Philomena és una dona d’uns setanta anys, senzilla, que veu sempre la part bona de la vida, honesta, humil i que només vol retrobar-se amb el seu fill després de cinquanta anys sense saber res d’ell. L’ajuda en aquest periple el periodista prepotent i malfiat que està passant per un mal moment professional i que veu en la història de la Philomena una oportunitat. El tercer en discòrdia és Déu, representat per unes dolces i amables monges que, a més de fer galetes, tenen altres fonts d’ingressos menys ètiques.

La pel·lícula entra molt bé, i aquesta n’és la principal virtut, vas acompanyant la parella en la seva recerca de manera organitzada, amb tocs d’humor, momentsphilomena06 dramàtics i amb uns diàlegs intel·ligents i mai gratuïts. Per acabar-ho d’arrodonir veiem un càsting encertadíssim, la parella protagonista està perfecta i els secundaris, creïbles. Anys enrere es va fer un film semblant, Oranges and sunshine, amb Emily Watson, que també criticava les adopcions internacionals de la Gran Bretanya, en aquella proposta ens explicaven la venda massiva de nens cap a Oceania per reforçar les colònies -que a vegades treballaven com a esclaus- i establir lligams entre continents a la dècada dels cinquanta. Philomena també ens remet a la mateixa dècada però amb uns interessos molt diferents. El lligam dels emigrants amb la terra d’origen, en aquest cas Irlanda, apareix com una emoció més. Ja ho sabeu: «Qui perd els orígens, perd la identitat» i una persona sense identitat, què és?

El darrer film de Stephen Frears es resumeix de manera senzilla aprofitant una de les excel·lents converses entre els dos protagonistes, un periodista en hores baixes interpretat per Steve Coogan i l’adorable Philomena, a qui dóna vida Judi Dench. Ella li pregunta si creu en Déu i ell li respon que li acaba de fer …










Un comentari a 'Philomena': passejant Miss Dench

  1. Marc Rabaseda ha dit:

    Sempre miro els films de Frears, esperant un “Alta Fidelidad” que hem va agradar molt, aquesta ja no la volia veure, desmotivat, ara amb el text me la faràs veure!.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.