MENU

18 març, 2014 Comentaris (16) Visualitzacions: 6415 Sèries Víctor Gonzàlez













True detective ha estat la sèrie més vista de l’HBO des de Dos metros bajo tierra (2001) i ha trencat rècords. El seu servei de streaming, HBO GO es va col·lapsar literalment el 9 de març poc abans que emetessin l’últim episodi de la primera temporada davant la demanda dels usuaris per veure la resolució …

'True detective', benvinguts a l'univers de Carcosa

True Detective, HBO, Woody Harrelson, Matthew McConaughey, Nic Pizzolatto, Cary Joji Fukunaga, The yellow king, Els bastards

True detective ha estat la sèrie més vista de l’HBO des de Dos metros bajo tierra (2001) i ha trencat rècords. El seu servei de streaming, HBO GO es va col·lapsar literalment el 9 de març poc abans que emetessin l’últim episodi de la primera temporada davant la demanda dels usuaris per veure la resolució de l’assassinat ritual i brutal de la jove prostituta Dora Kelly Lange a Vermilion Parish, Lousiana. Els dos detectius encarregats del cas, Martin Hart (Woody Harrelson) i Rustin Cohle (Matthew McConaughey) s’enfronten a un psychokiller inusual. Aquesta vegada la seva presència no és el més important de la sèrie sinó la simbologia que els rodeja.

True Detective, HBO, Woody Harrelson, Matthew McConaughey, Nic Pizzolatto, Cary Joji Fukunaga, The yellow king, Els bastardsTrue detective s’ha de tractar com una peça literària de profunda densitat. Troben morta Dora Kelly davant d’un vell arbre amb els ulls embenats i despullada, banyes sobre el cap i un símbol circular a l’esquena. La troballa del cos està rodejada d’un misteriós entramat de figures cajun amb petites branques i corbs morts en un ritual sense precedents. Els dos detectius comencen ràpidament a connectar el cas amb l’estranya desaparició la petita Marie Fontenot, i la persecució enigmàtica d’una segona nena per part d’un monstre d’orelles verdes i forma d’espagueti. La introducció a la sèrie és, com a mínim, impactant. Una perfecta excusa per exposar tot un univers sobrenatural amb arrels demoníaques.

El punt de partida de True detective, del guionista Nic Pizzolatto, és la petita narració de l’escriptor d’Ohio Ambrose Bierce, An inhabitant of Carcosa. Escrita en primera persona, Ambrose Bierce ens presenta un narrador que es desperta en una planúria salvatge amb una vegetació malaltissa que el porta cap a un arbre gegant poc abans d’albirar la vetusta ciutat de Carcosa.

True Detective, HBO, Woody Harrelson, Matthew McConaughey, Nic Pizzolatto, Cary Joji Fukunaga, The yellow king, Els bastardsVermilion Parish, el municipi pel qual es mouen en Martin i en Rustin és Carcosa. Històricament, tribus d’indis com els Chitimacha o els Atakapa vivien en aquestes terres abans de l’arribada dels exploradors espanyols i francesos que permutaria amb el temps cap a una forta presència de la cultura cajun i el francès com a llengua vehicular. Marítima, plana i amenaçada per la presència de l’oceà al golf de Mèxic, moltes parts del seu territori s’han enfonsat sota l’aigua, accelerat per les devastadores conseqüències de l’huracà Katrina el 2005, i han convertit l’àrea en una miasma horrible.

True Detective, HBO, Woody Harrelson, Matthew McConaughey, Nic Pizzolatto, Cary Joji Fukunaga, The yellow king, Els bastardsRobert W. Chambers va adaptar la idea d’Ambrose Bierce el 1895 a la novel·la The king in yellow. L’univers oníric de Carcosa s’amplia ara amb estranyes llunes, estrelles negres i dos grans sols. Nic Pizzolatto escull Vermilon Parish amb un paisatge descarnat atapeït de xemeneies d’una refineria, com les fàbriques del paisatge de Twin Peaks de David Lynch. A l’episodi 5, el personatge de Reggie Leodoux (ple de tatuatges simbòlics) crida com un boig dement al buit; you are in Carcosa now!, invocant el poder de les estrelles negres.

El monstre en forma d’espagueti té el sobrenom de The yellow king a True detective. Potser de lluny hi podem veure rastres de la bogeria del personatge de Kurtz i els espais del Congo del Cor de les tenebres, de Joseph Conrad. Del que estem segurs és que l’univers que el rodeja no dista gaire del bestiari de l’horror còsmic de Cthulhu (1926), d’H.P. Lovecraft, escriptor oníric directament influenciat per Robert W. Chambers.

True Detective, HBO, Woody Harrelson, Matthew McConaughey, Nic Pizzolatto, Cary Joji Fukunaga, The yellow king, Els bastardsDéus d’un altre planeta, religions de culte, formes demoníaques i la plataforma filosòfica del materialisme mecànic en què l’ésser humà només pot percebre la realitat de forma deteriorada, H.P. Lovecraft ha influenciat el terror cosmològic del segle XX i XXI. Per l’autor de Providence la guerra civil americana va ser un trauma descomunal pel sud. La por a l’home negre, amb les seves creences religioses estranyes, va fer que la seva imaginació febril creés la seva Carcosa particular amb ghouls, criatures crustàcies asimètriques, peixos amb ales de ratpenats o el mateix Cthulhu, la bèstia antropoide caracteritzada amb tentacles de color verd, com el monstre espagueti de True detective.

True Detective, HBO, Woody Harrelson, Matthew McConaughey, Nic Pizzolatto, Cary Joji Fukunaga, The yellow king, Els bastardsÉs evident en aquest punt que la sèrie es retroalimenta de la literatura gòtica i modernista americana. No només és Lovecraft el que mana, sinó que podem veure viaranys tan llunyans i de gran calat com El so i la fúria, de William Faulker amb la familia Compson de Jefferson, Mississipi que perd totes les seves possessions i s’enfonsa en una espiral d’angoixa amb el suïcidi d’un dels seus membres i que entra en una manca absoluta de fe en la religió protestant  que impera al sud, detall que també veurem a True detective amb l’existencialisme de Rustin Cohle i que analitzarem més endavant. Flannery O’Connor, l’escriptora de Savannah, també és pertot arreu a la sèrie; des de la seva primera novel·la, Wise blood, a les històries curtes farcides de descripcions impressionistes sobre el paisatge i els personatges, que mai acabem de desxifrar del tot.

True Detective, HBO, Woody Harrelson, Matthew McConaughey, Nic Pizzolatto, Cary Joji Fukunaga, The yellow king, Els bastardsLa Dora Kelly, amb les banyes lligades davant de l’arbre no apareixerà en fotografies forenses com la Laura Palmer de Twin Peaks. La morta és una excusa, una impressió diluïda que empeny la trama, com els personatges secundaris de la Flannery O’Connor. Ja en el primer episodi, en Rust es dedicarà a dibuixar-la parsimoniosament, seguint l’antiga premisa d’Egdar Allan Poe a The Daguerreotype, en què afirma que només és a la representació del dibuix on es troba l’autèntica identitat de la natura. També veurem la Dora dibuixada a la paret de l’església en ruïnes com un gran fresc impressionista. I com ja he indicat abans, l’objectiu de True detective no és la resolució del misteri, com es basa en l’anàlisi de Toni de la Torre, sinó en l’espiral dels símbols del film que veiem com una llarga pel·lícula de vuit hores, esmicolant la fragmentació de l’episodi televisiu per se.

True Detective, HBO, Woody Harrelson, Matthew McConaughey, Nic Pizzolatto, Cary Joji Fukunaga, The yellow king, Els bastards«La meva família ha estat aquí durant anys», diu el misteriós home de la cara desfigurada a True detective. Serà the yellow monster? Encara no n’estem segurs del tot. Aquest ésser ple de cicatrius dels pantans de Lousiana ens recorda -i molt- els hillbillies de Deliverance (1972), salvatges aïllats i endogàmics de Carolina del Sud, terra per la qual va passar Egdar Allan Poe, el pare de la novel·la detectivesca amb Els assassinats del carrer de la morgue, una altra coincidència.

True Detective, HBO, Woody Harrelson, Matthew McConaughey, Nic Pizzolatto, Cary Joji Fukunaga, The yellow king, Els bastardsDe films de temàtica similar, en tenim alguns que ara no compararem per raons d’espai. Zodiac (2007), de David Fincher, o Memories of Murder (2003), de Bong Joon-hi. Però anem a l’arqueologia cinematogràfica: Swamp water (1941), de Jean Renoir, La nit del caçador (1955), Wise Blood (1979), La Presa (1981), El cor de l’àngel (1987), El cabo del miedo (1991) i Mitjanit en el jardí del bé i del mal (1997).

En televisió? Evidentment, Lost i The X-files. Són dues sèries que tot i la seva irregularitat s’han mogut plenament en els paratges de l’univers Carcosa; la primera amb molta més simbologia de caire postmodern, la segona ratllant la superficialitat més absurda. Tremé i True Blood serien, però, les referències més properes i evidents. No tant per aquest món oníric, sinó pel dolor moral post-Katrina que -m’atreveixo a dir aquí- ha canviat per sempre el destí moral dels estats del sud amb una ferida que serà molt difícil de suturar.

True Detective, HBO, Woody Harrelson, Matthew McConaughey, Nic Pizzolatto, Cary Joji Fukunaga, The yellow king, Els bastardsI les espirals? Apareixen pertot arreu a True detective. Des del tatuatge a l’esquena del cadàver de Dora Kelly, als moviments perfectament circulars dels ocells que segueix amb la vista Cohle o la gran obertura còsmica que veurem al final de la sèrie. L’huracà, sobretot recordeu la forma de l’ull del devastador huracà Katrina. Res més a afegir en aquest punt.

Existencialisme, conspiració contra la raça humana, autodestrucció i cinisme. Us havia promès que us parlaria de Rustin Cohle, l’alter ego d’aquell gran i terrorífic poema relat d’Ambrose Bierce, An inhabitant of Carcosa. L’amargat Cohle habita a una Carcosa que forma part del cinturó de la Bíblia, infestat d’esglésies i predicadors. Odia la religió organitzada i viu en la tristesa de la tràgica pèrdua de la seva filla de dos anys. Rustin Cohle té molts punts en comú amb la ràbia nitscheana. Les seves idees sobre una vida circular (sí, un altre cop la simbologia de les espirals) en què la recurrència eterna te la fa reviure una vegada i una altra, és molt pitjor que el descans de la mort.

True Detective, HBO, Woody Harrelson, Matthew McConaughey, Nic Pizzolatto, Cary Joji Fukunaga, The yellow king, Els bastardsEl veurem doncs sortir d’aquest l’infernal cercle? True detective es mou en tres línies de temps que es van intercalant en la trama de forma natural com si fos un tot (el 1995, el 2002 i el 2012). Podrà escapar de Carcosa? De moment està atrapat en una quarta dimensió que l’oprimeix, en un món ermità rodejat de llibres de criminals i assassins psicòtics. És un antinatalista quan afirma que hauria estat millor no haver nascut mai i està convençut que no existeix la llum al final de túnel.

True Detective, HBO, Woody Harrelson, Matthew McConaughey, Nic Pizzolatto, Cary Joji Fukunaga, The yellow king, Els bastardsNic Pizzolatto (recordem, el creador de la sèrie) té molt present el llibre de Thomas Ligotti, The conspiracy against human race. En realitat, alguns dels biliosos i afligits soliloquis de Rustin Cohle són gairebé calcats als del llibre. Els humans no viuen seguint la llei natural, són un accident i la solució passa per deixar de reproduir-nos. Pels que coneixeu E.M. Cioran, Ligotti no diu res de nou. El verdader filòsof del pessimisme és l’autor romanès que, amb els seus aforismes turmentats, afirmava que la consciència humana era una malaltia, paraules que utilitzarà Cohle durant tota la sèrie de manera recorrent.

True Detective, HBO, Woody Harrelson, Matthew McConaughey, Nic Pizzolatto, Cary Joji Fukunaga, The yellow king, Els bastardsLa Lousiana humida de la santeria africana i europea, la del vudú amagat, la Lousiana abandonada des del desastre del Katrina amb caravanes de prostitutes en els boscos subtropicals entre els pantans, la dels corbs i el bayou, la dels dics que no aguanten l’avanç de l’aigua, amenaçada pel déu peix Dagon de Lovecraft, si em permeteu seguir amb les simbologies, aquesta és una Lousiana cadàver, un espai necrofílic irrespirable, la mort personificada.

Finalment ens quedem amb la imatge del monstre amb la màscara de gas, símbol de guerra química en la Carcosa contaminada, però també al·legoria d’un govern opressiu i corrupte, imatge de l’escena industrial gòtica i de l’street art de Banksy , però barrejada amb el terror del ritual salvatge que l’espectador no arriba mai a veure ja que va més enllà de la dimensió humana.

True detective ha estat dirigida per Cary Joji Fukunaga. Benvinguts a les entranyes de l’univers Carcosa.

 

True detective ha estat la sèrie més vista de l’HBO des de Dos metros bajo tierra (2001) i ha trencat rècords. El seu servei de streaming, HBO GO es va col·lapsar literalment el 9 de març poc abans que emetessin l’últim episodi de la primera temporada davant la demanda dels usuaris per veure la resolució …













16 comentaris to 'True detective', benvinguts a l'univers de Carcosa

  1. jemima walker ha dit:

    Quin allau de referències!!!!!
    Si em paro a pensar, la història de la sèrie és molt típica i tòpica, suposo que el seu èxit es deu a com han sabut captar aquest ambient i aquesta atmosfera, imagino que precisament gràcies a tot aquest bagatge que es menciona en aquest article, que em sembla molt interessant. Tampoc oblidaria, però, les interpretacions. Tothom parla d’en Matthew McConaughey, però jo sóc molt fan d’en Woody Harrelson.
    Se sap alguna cosa de la segona temporada?

  2. Descomunal desplegament referencial literari i simbòlic. Després d’aquesta lectura que enriqueix encara més el plaer indescriptible que he experimentat visionant aquesta obra mestra de sèrie, pots fer amb mi el que vulguis. Sóc tota teva! Gràcies!

  3. Víctor ha dit:

    Gràcies. True detective s´ho mereix….Només un apunt: Només existeix un Swamp thing original. Qui ets tu?

  4. Dimas ha dit:

    Molt bon article, gràcies!

  5. sesi ha dit:

    Excessiu referencialisme (banksy és el límit) i una estructura confosa en l’article en ordenar-se per camps artístics (literatura, cinema, televisió…) enlloc de buscar una cohesió estructural d’idees.

    Apart d’això, benvingut sigui tot el que aporti llum a l’univers de True Detective. Em trec el barret.

    • Víctor ha dit:

      Gràcies pel comentari rebel.

      Resposta rebel:

      1) Sobre l´estructura. Esquema dividit en paràgrafs: 1. Literatura, 2. Films. 3. Televisió. 4. Filosofia 5. Art (t’ho diu un examinador de llengua d’escoles internacionals). Et passo l´esquema.

      2) Excessiu referencialisme: N’hi ha ben poc. Em deixo la part cinematogràfica o la literatura negra de Raymond Chandler. Tampoc parlo de les referències literàries actuals que no he pogut llegir o de la novel.la de Nic Pizzolatto, Galveston o de les histories que va escriure per The Atlantic.

      M´he deixat també les figuretes cajun que apareixen a tot el film o els tractats de dues i tres planes sobre els tatuatges de Reggie Ledoux. Mea culpa.

      http://www.uproxx.com/tv/2014/02/guide-reggie-ledouxs-tattoos-true-detective/

      3) Bansky? el creador de l’ art terrorism influenciat per Duchamp i les màscares de gas de la primera Guerra mundial en un món infernal com Carcosa? Més directe impossible i es mereixeria un altre article.

      Em pots criticar el color de la camisa de palmeres californianes que porto avui però no em diquis que tenim un excès de referències.

      El que jo he escrit és només una petita introducció.

      Vk

      • sesi ha dit:

        No era rebeldia…

        1) L’estructura és clara. Només feia notar de manera completament subjectiva que hagués preferit una estructura més orgànica, menys òbvia, on cada referència aparegués quan la peça ho demanés. Qüestió de gustos… però eh, l’article és teu. L’ofici no te’l poso en dubte…

        2) Segueixo pensant que hi ha referències que no escauen (o no calen). Però bé, també n’hi podria afegir més… Cadascú ampkia el cercle fins on vol.

        3) No espero que qualsevol personatge amb màscara de gas es relacioni amb banksy i la segona guerra mundial…

        Et torno a felicitar per l’esforç i el desplegament de coneixements.

        • Víctor ha dit:

          Gràcies de nou pel comentari.

          Sobre estructures orgàniques tipus 1/2/3 i per punts ja s´han fet per True detective. No volia copiar el que altres havien fet. Per això una estructura d´article però enllaçat en els 5 punts que t´he esmentat.

          Encara no m´has parlat de quines referències no s´escauen o no calen. Pizzolatto es basa en elles en diverses entrevistes que pots llegir a la xarxa. És simplement un geni.

          Bansky es basa en les màscares de gas de la primera guerra mundial, no de la segona, en un món infestat per la guerra química, una Carcosa contaminada. És símbol d´opressió d´un govern que ha abandonat la seva població, com a Lousiana. La simbologia és vàlida. Segueix la tradició artística de la representació de la màscara de gas des de principis del segle XX.

          I gràcies per la felicitació. Penso que s´ha de felicitar als creadors de True detective.

          Jo només escric pels bastards…

  6. Fèlix Torras Solsona ha dit:

    Encara estic processant el devessall d’informació que deixes anar de bona manera en el teu article sobre aquesta obra mestra audiovisual. True Detective és apostoflant. T’has “currat” un treball de final de màster sobre true detective de nota. Això és una tesi en tota regla sobre la sèrie. M’ha agradat. M’ha “molat”. Avui ja no llegiré res més. Tinc el cervell a petar de dades. Només em queda el darrer capítol, que, suposo, el faran la setmana que ve. Home, Expediente X feia patxoca en el seu moment. Ara ha quedat tronada, perquè ha envellit. A més a més, cada vegada el llistó va enlairant-se -com qui no vol la cosa- quant a l’originalitat en l’univers seriefil d’avui dia. Bé, jo no et diré sóc tot teu. No és el meu estil. I m’agraden més els éssers humans amb corves… Em tallo… En el teu lloc, també hagués preguntat qui és “The Swang Thing Reloaded”. Has fet bé. Qui escriu també hagués jugat a fer el paper de “Rust”. I la sèrie no és típica ni tòpica. Típica i tòpica és “Corrupció a Miami”. A mi no em va ni el Woody ni el Matthew, però foten un paper acollonant. Sobretot el Matthew. Té una bona closca. Nogensmenys, una bona closa, que va com un Ferrari a tot drap, omplint-la de contingut existencialista sense solució de continuïtat, addicionant-hi el fet de portar una vida excessivament solitària pot arribar a ser una arma blanca de fulla d’un sol tall molt agusada per la salut mental d’un mateix. El paio ens ho ensenya a cada capítol. Tot plegat molt suggestiu. La sèrie, l’article, i tots els comentaris: el misteriós en especial. Ara seriosament, moltes felicitats Víctor i el meu màxim respecte per a tots els comentaristes.

    Salutacions per tothom.

    Fèlix Torras Solsona
    Trader i Analista

  7. Víctor ha dit:

    Moltes gràcies, Félix. Sempre s´agraeix que la gent em llegeixi!

    Tens tota la raó amb el tema de “The Swamp Thing Reloaded”. És un impostor i ell ho sap.

    Ara el que em preocupa és que no dormis.

    Què fas enviant comentaris a les dues de la matinada?

    Salutacions afectuoses des de Carcosa.

    Vk.

  8. Fèlix Torras Solsona ha dit:

    Víctor, bona defensa davant la crítica del Sesi. Se’t critica que no hagis tret el 10 en l’article. La perfecció no existeix en tot l’univers humà. Tot plegat massa abstrús per mi. No veig cap diferència rellevant entre el Gorina i el Figueras i el Sesi i tu, Víctor. Des d’un punt de vista de crítica de ficció audiovisual, esclar. M’heu picat amb els vostres anàlisis tan elaborats. Jo ho veig de manera més simplista. Darrera pràctiques abominables hi sol haver -en moltes ocasiones- individus i institucions amb poder perquè es puguin portar a terme aberrants fantasies, abusant bestialment i especejant persones desarrelades, o bé individus que no es poden defendre per ser fadrins de la primera calda, o passar-se un ou i per d’un altre amb persones sense escola mancades de recursos econòmics. L’església cristiana hi està abonada i l’alta política, també, a cometre aquest tipus de “mierdas” com diria el Hart… O sigui que el comentarista “Relowoded” és un impostor i no una impostora? Á la vida real ja costa confiar que no te l’acabaran fotent, però és que a la xarxa la cosa és quintuplica o sextuplica. El tema de la camisa amb palmeres californianes em preocupa. vintatge total: Ja et veig com un híbrid entre el don Johnson i el Magnum. Apa que no triomfaven els punyeters amb aquest estil els anys vuitanta amb aquelles humanes voluptuoses que despertaven l’apetit de l’espècimen amb més abúlia sexual del món. True Detective, ens mostra un comportament humà força hobbessià. Sort que a la quotidianitat ni el comportament humà és abundantment Hobbessià ni, tampoc, Rosseaunià. Si fos tal com dic hi haurien uns llops que fotrien molt mal als humans més bonhomiosos. Per sort, hi ha de tot. I el comportament humà majoritari, almenys a Occident, entra dins uns paràmetres de normalitat. Per sort on visc ni és Ciudad Juárez, ni l’univers de Carcosa on es cometen les animales més repugnants amb la participació de la bona societat. El món, pres globalment, està força podrit. Tanmateix, no és tan exagerat com retrata true detective. Avui són les 4 a.m., vaig a veure si puc planxar l’orella. No et preocupis, sóc de l’escola Colhe. No tan penjat. Amb altres defectes, però no t’han penjat. Per cert, Jemina Walker, hi ha segona temporada sense el Woody i el Matthew. És una serie de les denominades d’antologia. Penses, Víctor, que Crematorio és la millor sèrie espanyola dels darrers 10 anys’ Què en penses de “Oange is the new Black? i “Ray Donovan”?

    Fèlix Torras Solsona

  9. Víctor ha dit:

    Buf,gràcies per l´escrit. 4 del matí…. Molt interessant el que dius sobre el comportament hobbessià…. ves en compte però amb la simbologia que, tal i com sóc, em puc apuntar al carro d´en Sesi i fer d´advocat del diable… Hauries d´enviar-nos un article. Sempre són benvinguts altres punts de vista. Sobretot si estan escrits a les 4 de la matinada. Sobre opinions d´altres sèries prefereixo fer-ho en forma d´article, si s´escau i si els bastards em deixen publicar ja que aquí són molt exigents. Necessitem ments obertes com tu, que sembles sortit d´un altre univers.

    Sobre la camiseta amb palmeres ho he fet expressament per provocar una reacció, la teva. T´he de confessar que Corrupción en Miami era una de les meves sèries preferides amb un Don Johnson exultant.

    Ja et dic, en aquest bloc trobaràs criatures de tota mena…. Som així.

  10. Torras Fèlix ha dit:

    Benvolgut Víctor,

    Suposo que el Jaume Figueras ja deu estar a punt de jubilar-se amb 74 anys. L’Alex Gorina té les hores comptades amb les noves generacions que empenyeu amb força. Li falta aquell sentit del humor amb grapa i faceciós. No posseeix la capacitat d’introduir oportunes plagasitats en la vostra feina. Va, prou. No vull semblar que agafo el Gorina de cap d’esquila. No m’ha fet res. Els meus respectes cap a la seva persona. Les crítiques sobre les series d’actualitat que t’he proposat en articles. Esclar que sí. Ep, ep… que consti… A mi em molava molt corrupción en Miami quan era cagamànecs. I el Magnum, també. Per no dir que “V”, va ser la causa clínica del meu morbós insomni. Allí va començar tot. En aquells meravellosos anys vuitanta. Per una persona que treu la mollera en aquest món de mones que en diuen democràtic al mateix any que perdem l’amic “Ciset” que tant ens estimava, els anys 80 són la “repanotxa” en cinema i series. Encara vaig al psicoanalista per treure’m del cap a la reptiliana Diana de cervell privilegiat -gens reptilià- i cor més petit que un cigró, dragant-se immisericordiosament conillets d’Indià i ratolins de les especies més exòtiques… Et seguiré llegint, Víctor… Gratitud pels teus comentaris: gran paraula “gratitud”. Vaig manllevar l’esmentat mot sense pagar drets d’autor -tot legal i moral- de la sanguinària sèrie Spartacus. Sapartacus va aparèixer, miraculosament, després d’haver tirat la tovallola sobre la possibilitat de veure líquid vermell a gadavals fora del marc de series i pelis de “xuclasangs”. Sé que no provenen d’un impostor d’aquest univers impostat. Qui t’escriu tampoc ho és. La no impostura és un pèssim negoci i un greu defecte. De totes maneres, continuaré arruïnant-me, sent un espècimen defectuós. No tinc elecció. Una putada!

    Una abraçada, Víctor, fenomen!

    Fèlix Torras Solsona

  11. […] Bateman, que ha resultat ser més bon director que actor, busca inspiració en sèries com True Detective i altres policials modernes i construeix el suspens de forma tranquil·la, sense escarafalls. Per […]