MENU

19 març, 2014 Comentaris (0) Visualitzacions: 711 Sèries Víctor Gonzàlez













Una de les entrevistes més interessants i intenses sobre televisió que he tingut l’oportunitat de llegir aquest any és la recentment publicada per The Atlantic al creador de House of cards,  Beau Willimon, de la plataforma  de streaming de films per internet Netflix, sobre el concepte dels nous hàbits de consum dels seguidors de sèries. Is …

'House of cards' no és televisió

house-of-cards-kevin-spacey-robin-wright-penn-netflix-amazon-beau-willimon-els-bastards

Una de les entrevistes més interessants i intenses sobre televisió que he tingut l’oportunitat de llegir aquest any és la recentment publicada per The Atlantic al creador de House of cards,  Beau Willimon, de la plataforma  de streaming de films per internet Netflix, sobre el concepte dels nous hàbits de consum dels seguidors de sèries. Is house of Cards TV? Es pot considerar televisió House of cards?

Les regles del joc han canviat radicalment. Amb uns preus molt atractius (7 $ mensuals), Netflix ha forçat el consumidor a deixar de banda la televisió per cable -les pèrdues de mercat han estat considerables el 2013- i ha fet que, finalment, el rei sigui l’espectador, ja que és ell -o ella- el que veu els continguts al seu ritme.house-of-cards-kevin-spacey-robin-wright-penn-netflix-amazon-beau-willimon-els-bastards

Els hàbits fa temps que són diferents. Des de gent que es compra el pac de les temporades de Dexter, al que encara les lloga senceres al videoclub o els que s’ho baixen tot sense pagar, el ventall d’espectadors que no vol esperar una setmana per veure el pròxim capítol és creixent. I per què hem d’esperar? Beau Willimon creu que si els nous espectadors engoleixen d’una tongada 13 episodis (binge watching), per què no donar-los aquesta oportunitat? Si paguen religiosament la seva quota de subscriptors, Netflix no s’hi oposarà, ben al contrari. A més, les trames ja no estan sotmeses a la publicitat televisiva amb cliffhangers arbitraris. Ara, les opcions són infinites.

house-of-cards-kevin-spacey-robin-wright-penn-netflix-amazon-beau-willimon-els-bastardsPrimer, ja no es fan pilots com s’ha anat fent a la televisió tradicional des de sempre (opció emprada també per Amazon studios). De què serveixen? Si els guionistes són bons, la plataforma els dóna control creatiu total per embastar el producte acabat. Segon, es pot canviar el concepte d’estructura. Qui necessita capítols? Per què no estrenar tot un seguit de trames enllaçades de dues o tres hores al gener i dues o tres hores més al cap de tres mesos? I tercer, el contingut mai mor, com quan es deixava d’emetre a l’època televisiva. Ara els espectadors més joves poden descobrir per exemple els 79 episodis d’Airwolf amb només un click i en qualsevol house-of-cards-kevin-spacey-robin-wright-penn-netflix-amazon-beau-willimon-els-bastardsmoment.

Innovació i experimentació, aquesta és la clau. Els grans actors és deleixen per aparèixer a la televisió, ja que són la mina d’or de les bones històries i on poden desenvolupar en llibertat el seu talent. Beau Willimon preveu que d’aquí vint o trenta anys els intèrprets deixaran de fer films per centrar-se només en sèries. I sí, sé de ben segur que alguns de vosaltres esteu ja amb un somriure incrèdul a la boca. Kevin Spacey, a una entrevista feta a El País, ens recordava les manifestacions d’incomoditat del públic que va escoltar el discurs d’agraïment de David Lean pel premi AFI Life Achievement Award el 1990 . Lean pronosticava que si els productors no cuidaven els seus talents emergents, la televisió els els robaria tots, i el negoci se n’aniria en orris. Tota la sala va esclatar a riure (us recomano que mireu el vídeo).

House of cards ja no és televisió. Ja són molt lluny les particions clàssiques en tres actes i epíleg dels anys setanta de The streets of San Francisco. Netflix ha encetat una revolució que portarà inevitablement a un canvi fonamental en el consum i la creació de productes de ficció audiovisuals que veurem els pròxims anys.

El futur és prometedor.

Una de les entrevistes més interessants i intenses sobre televisió que he tingut l’oportunitat de llegir aquest any és la recentment publicada per The Atlantic al creador de House of cards,  Beau Willimon, de la plataforma  de streaming de films per internet Netflix, sobre el concepte dels nous hàbits de consum dels seguidors de sèries. Is …













Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.