MENU

20 març, 2014 Comentaris (13) Visualitzacions: 3667 Sèries, The walking dead Anna Vilaró













S’han dedicat moltes exclamacions de sorpresa al darrer episodi de The Walking Dead, The Grove. Les xarxes socials n’anaven ben carregades. Però, ens pot deixar bocabadats, a hores d’ara, aquesta sèrie? Què és el que ens pot fer despertar d’aquesta llarga letargia que està essent la quarta temporada? I encara més: hem de creure aquests …

'The walking dead' 4×14: I un dia, simplement, canvies

the-walking-dead-4x14-critica-pic2

S’han dedicat moltes exclamacions de sorpresa al darrer episodi de The Walking Dead, The Grove. Les xarxes socials n’anaven ben carregades. Però, ens pot deixar bocabadats, a hores d’ara, aquesta sèrie? Què és el que ens pot fer despertar d’aquesta llarga letargia que està essent la quarta temporada? I encara més: hem de creure aquests crits d’estupefacció que circulen per les xarxes?

A The Grove tenim com a protagonistes a la família nombrosa formada per la Carol, en Tyreese, la Lizzie, la Mika i la Judith. Tots ells, i com la resta de protagonistes, van en direcció a la nova promesa de salvació, Terminus.

twd4Tot el capítol ens serveix d‘avantsala per preparar l’horror que arribarà al final de l’episodi. Anem a pams. La Carol no es pot treure del cap la mort de la seva filla Sophia, i les noves filles adoptives, Lizzie i Mika, són un recordatori constant de la seva absència. Les dues nenes no estan fetes per aquest món apocalíptic, tenen massa bondat al cor (de moment) i l’únic que pot aportar aquesta bondat és una mort prematura. Tyreese pateix de febrades i no es pot treure del cap a la seva estimada, ara morta per la Carol The Killer, Karen. I la Li’l Asskicker, Judith, és la única que sembla aguantar com una autèntica veterana. A grans trets es mouen entre el cansament, la desgana i el pessimisme. Fins que troben una casa prou ben protegida on poder descansar i, com ja va passar amb l’equip format per en Rick, la Michonne i en Carl, la idea d’establir-s’hi a llarg termini passa per les seves ments. Però com ja sabem, res és tan fàcil com sembla i de seguida, una altra família que podria haver retrobat la felicitat, queda destrossada. Fins aquí tot normal, un capítol més de buit Talking Dead.

walking-dead-judith-2Un dels aspectes que més es remarca és la dualitat entre les dues germanes. La Mika passa a ser la deixeble perfecta de la Carol. Tot i el seu neguit, aconsegueix acabar amb la vida (o no vida) d’un zombi i un cop l’ha mort es queda amb la consciència tranquil·la ja que ho ha fet pel bé comú. Assimila el canvi i passa de ser una nena innocent a prendre consciència d’on es troba i com actuar per salvar-se el coll. Totalment en contraposició trobem a la Lizzie, la que juga i parla amb els walkers, la que creu que són humans que només han patit un canvi minúscul que els fa lleugerament diferents als humans. Els walkers la criden i volen que passi a la banda dels no morts. És aquest “lleuger” canvi de viu a mort el que la fascina. I just quan la Carol creu que ha fet entendre a les joves com s’ha de sobreviure, la Lizzie ens regala un dels moments més impactants de la temporada: ha matat a la seva germana i vol que ressusciti com a zombi. Quin delit veure les petites mans de la Lizzie ensangonades i la cara de pànic de la Carol i en Tyreese al veure que, a més la propera víctima era la Judith! Només amb això ja haurien salvat el capítol. Però no, no n’hi ha prou, que per algun motiu la temporada ha sigut lenta, per guardar-ho tot pel final. La Carol the Killer, com ja sabeu o intuïu, acaba matant a la petita Lizzie. Ha sigut una decisió consensuada amb en Tyresse. I la mata amb rapidesa, mentre la criatura està d’esquenes, mirant les flors i pensant que el que ha fet ha sigut, també, pel bé comú. La bogeria de la petita els podria haver matat també a ells. Ara no hi ha dubte que l’autèntica supervivent és la Carol. Sang freda, tot i el dolor. Practicitat. Fermesa en les decisions. I tot i així no deixa de ser qui un dia va ser, manté el dol i les emocions a flor de pell.

El que està clar és que només hi ha dues maneres d’acabar després d’una invasió zombi : o bé essent un supervivent del més pràctic i letal o bé boig, com ja li va passar a en Morgan al brillant capítol Clear (està boig o realment és el més sensat de tots?).

twdL’episodi acaba amb la confessió de la Carol a en Tyreese. Ella va matar la Karen i en David. I en Tyreese ens demostra que també ha canviat. No reacciona colèricament ni es deixa endur per la ira. Perdona però no oblida.

La pregunta que em balla pel cap és per què causa tan de revolt aquest episodi? Entenc que la mort de Mika a mans de la seva germana ens alteri, per inesperat i més venint d’una criatura. Però la decisió de la Carol és al que hauríem d’estar acostumats. Ens sorprèn allò que no ens hauria de sorprendre. Recordem que el més perillós en una invasió zombi és, sempre, l’home en contra del propi home. Estem en un estat molt avançat de la invasió, i totes les decisions haurien de ser molt mes dràstiques. I que consti, no em queixo de l’episodi, al contrari, l’únic que el reclamava amb una mica d’anterioritat.

Ja va essent una tradició que The Walking Dead ens deixi el millor pel final. A dos episodis de tancar la quarta temporada és quan comença a arrancar. Ens deixaran expectants a l’últim episodi quan arribin a Terminus. I tindrem una cinquena temporada amb aquets nou indret com a escenari principal. Us sona?

A favor: La imatge realment corprenedora de l’episodi és la Lizzy, jugant al jardí de la casa a fet i amagar amb un zombi. Una estampa idíl·licament macabra. I a banda, els zombis socarrimats al més pur estil “chococrispies”.

The-Walking-Dead-4x14-Carlost.net-004En contra: Tota la primera part de l’episodi per crear l’ambient de tensió, seguint les dinàmiques dels capítols anteriors. Com ja he dit, es reserven tota l’acció pura i dura pel final. Acció i drama, ja que també assistirem al retrobament. O canviaran i ens sorprendran, així, inesperadament? 

S’han dedicat moltes exclamacions de sorpresa al darrer episodi de The Walking Dead, The Grove. Les xarxes socials n’anaven ben carregades. Però, ens pot deixar bocabadats, a hores d’ara, aquesta sèrie? Què és el que ens pot fer despertar d’aquesta llarga letargia que està essent la quarta temporada? I encara més: hem de creure aquests …













13 comentaris to 'The walking dead' 4×14: I un dia, simplement, canvies

  1. Higgins ha dit:

    Feia temps que no gaudia tant un capitol de TWD. També que no em produia un escalfred tan llarg. Però el millor de tot plegat és que és dels episodis més ben concebuts, de principi a fi.

    La primera escena, de pell de gallina i amb un to macabrament poètic, és de les millors obertures de la sèrie, i a més molt ben lligada. El ritme lent però in crescendo, una atmosfera impregnada de mal rotllo en què es podria tallar amb un ganivet, i unes interpretacions a l’altura vesteixen aquest episodi que hauria firmat el mateix Romero (el pla des de la finestra és absolutament magistral).

    I digueu-me ingenu: no veia a venir l’execució que imparteix la Carol, de les situacions més esfereïdores (i commovedores) que ens han regalat els guionistes al llar de la sèrie. Serieu capaços de fer el mateix?!

    Gran Carol, gran episodi!

    • Jep ha dit:

      És ben bé que us emocioneu amb poca cosa. Una sèrie avorrida que només es dedica a fer capítols de transició per arribar a algun lloc que mai s’acaba de definir i decep totalment. En aquest cas la tonteria de que l’important és el camí no serveix, ni el camí val la pena! Tot plegat un estafa, el pitjor són els seguidors que s’autoenganyen valorant exageradament un capítol que no té res més que la mort d’un parell de nenes, que de fet fa temps que molts volíem veure aniquilades.

      • Dr. Caligari ha dit:

        Aquest debat del viatge és caduc. Ja el vam haver de defensar els seguidors entusiastes de Lost. Aquí, certament, la sèrie d’allò més irregular i només de tant en tant ens sorprèn. Però quan ho fa la veritat és que ho fa posant a la graella tot i més, amb temes que la televisió sempre ha defugit i quasi bé sempre amb nens pel mig.

        Aquest episodi, que no sé si l’has vist, no és tant la mort de les nenes sinó el dilema de si conviure amb una paicòpata menor d’edat. La ressolució és molt potent i commovedora. Ja ho diu tot que els que generalment la critiquen diuen haver vist els millors 20 minuts de la sèrie.

        A mi m’ha provocat sensacions com les que vaig experimentar amb Quien puede matar un niño, del gran Ibañez Serrador…

        • Jep ha dit:

          M’ofen si pensa que opinaria d’alguna cosa sense haver-la vista.
          Que diguin que són els 20 millors minuts no diu res a favor de la sèrie ni del capítol, només és una puntualització. Si en rick surt el proper capítol amb restrenyiment i s’esforça a cagar durant 35 minuts i al final li surt el trunyo també serà el moment més intens de la temporada. Segur!

          • sesi ha dit:

            El plà inicial és un teaser estereotípic descafeinat. Les dues nenes no importen a ningú i interpreten de pena (el guió amb girs sobtats injustificats i sense treballar tampoc les ajuda, pobretes). Aquest capítol no s’aguanta per enlloc. A més, crec recordar que comemcen el capítol resseguint la via en una direcció i l’acaben en direcció (o sentit) contrari. És possible? xD No se suposa que ressegueixen la via en direcció a Terminus?

      • Anna Vilaró ha dit:

        Ai Jep, tens molta raó.

    • Anna Vilaró ha dit:

      Gaudeixes del capítol perquè la temporada ha donat poc de sí. Subscric l’entusiasme per aquesta primera escena.
      La Carol ha evolucionat molt com a personatge, el que em sobta és que s’hagi tornat tan forta i decidida sens perdre una mica de bondat.

  2. The Swamp Thing ha dit:

    És trist que tinguem grans capítols com el 4×14 després d´un descomunal avorriment. Gràcies per l´article.

    • Anna Vilaró ha dit:

      L’avorriment és part del joc. Si la temporada hagués tingut més dinamisme, acció i sang, segurament ara la mort de les nenes no ens afectaria tant.

  3. jemima walker ha dit:

    La Carol i en Daryl han de tenir un fill ara mateix per assegurar la supervivència de la raça humana. Aquest capítol es mereix un punt i a part en la història de TWD.

    Els que critiqueu la sèrie digueu que és irregular i avorrida i que els que la seguim amb ganes ens autoenganyem… A veure, em sembla bé que doneu la vostra opinió, entenc que li trobeu fallos i que no us agradi (encara que no entenc perquè la continueu mirant si us considereu tan estafats) però no passo perquè ens tracteu com a imbècils a la resta.

    Sí, senyors, HI HA GENT A QUI ENS AGRADA LA SÈRIE i no tenim cap necessitat de disculpar-nos. Per a gustos els colors, i si hem flipat amb aquest capítol com mai a la vida no vol dir que tinguem el cervell socarrimat com els zombies que hi surten. Ni autoenganyats ni polles en vinagre.

    • Anna Vilaró ha dit:

      En Daryl s’ha estovat força, però m’alegra saber una mica més de qui va ser. Certament, son els autèntics supervivents. He aconseguit no avorrir-me tant amb la sèrie mirant més d’un capítol seguit. Pelk meu gust li falta ritme, millors diàlegs i una millor dosificació de les escenes d’acció i drama.

  4. Darth Vastard ha dit:

    TEMPORADA DE “TRANSISSIÓ” #MegaLOL. De tota manera lo de la psicòpata es veia venir…dissecionar animals, confraternitzar amb zombies, al·lienació de la realitat, etc…hauria estat millor si s’hagués carregat a la Judith, pel posterior retrobament amb en Rick i en Carl. JURJURJUR

  5. David ha dit:

    ¡Quin gran capítol! jo li vaig dedicar ahir un post en el meu blog a aquest episodi. Us el deixo per si teniu curiositat 😉

    http://seriesanatomy.blogspot.com.es/2014/03/just-look-at-flowers-lizzie.html

    Salutacions!