Molts de vosaltres recordareu la història del franctirador Lee Malvo, que, sota les ordres de John Muhammad, es van dedicar a assassinar a sang freda i per sorpresa persones sense motiu aparent, com al film Henry, retrato de un asesino (1986).

El seu mètode consistia a amagar-se dins del maleter d’un Caprice blau. John Muhammad conduïa i donava les ordres, Lee Malvo, que era menor durant els fets el 2002, disparava sense queixar-se amb una Bushmaster XM-15 des d’un foradet al maleter. Els atacs anaven acompanyats de robatoris, però no sempre, i tot i que es varen centrar a la zona de Washington DC i a Virginia, també es varen dedicar a matar les seves víctimes i per sorpresa a Arizona, Georgia, Texas, Alabama i Louisiana. En total, 17 morts i deu en estat crític.

El cas dels franctiradors va fer anar de corcoll l’FBI durant mesos i la cacera als assassins es va centrar a la carretera 495 Capital Beltway, ja que era allà on es varen concentrar les morts més seguides entre el mes d’octubre i el desembre del 2002.

Blue Caprice és el film que ens explica amb detall no només els fets horribles que varen paralitzar la zona de Washington DC aquells mesos, sinó la relació de poder entre John Muhammad i Lee Malvo, i ho fa amb parsimònia i sense espectacularitat, s’acosta a la freda i horrible realitat del que significa prendre la vida a una persona lluny de les floritures del cinema d’acció de Hollywood.

El festival de Sundance del 2013 la va rebre molt bé i es va estrenar amb crítiques excel·lents el mes de setembre als Estats Units. Aquí sembla que no té sortida i ens hem hagut de conformar a veure-la per la xarxa, tot i que és un film de gran qualitat i tensió més que acollonant.

El Newsmuseum de Washington DC té una rèplica del Blue Caprice amb el forat al maleter i la Bushmaster XM-15. Hi ha una explicació detallada dels tirotejos i les víctimes amb els documents originals de l’FBI durant la investigació dels fets. Si teniu l’oportunitat d’anar-hi, us ho recomano. Només veure l’espai constrenyit del cotxe ja fa posar els pèls de punta. I si voleu seguir per la càmera dels horrors els assassins més buscats per l’FBI, podeu entrar a la cabina original de Ted Kacynski, l’Unabomber, amb els objectes que tenia per sobreviure a Lincoln, Montana, en una existència ermitana salvatge planejant atacs terroristes contra la societat tecnològica que el rodejava. També hi ha la samarreta que Lee Harvey Oswall portava el dia de la seva captura a Dallas després d’haver matat el president John F. Kennedy. Tot per a mitòmans una mica especials, és veritat. A mi em va passar el temps com si res i quasi perdo el tren de tornada a la idíl·lica ciutat bastarda de Baltimore, de la qual parlaré potser en un article posterior per anar fent.

Però he tornat a sortir del tema. Mireu Blue Caprice, encara que sigui en streaming; us agradarà molt.

Paraula de bastard.