Brothers in arms
La relació entre els tres germans Lannister és un dels eixos de la temporada. Jaime, sense mà, sap què significa sentirse un freak, com Tyrion, que li falta un metre, com a mínim. Heus aquí la clau d’aquest pacte no escrit que estan tramant tots dos. Veure dos Lannister amb sentiments i un cert honor de cavalleria fa que ara vegi la família que domina els set regnes amb uns altres ulls. Per acabar-ho d’adobar l’antic assassí d’Aerys Targaryen -que era un rei genocida i nazi, no ho oblidem- fa un regal d’un valor incalculable a la seva estimada (a l’estil platònic) Brienne només perquè compleixi una antiga promesa. Valga’m déu….
Bellesa i poder
És el que vol Lord Petyr Baelish. Els seus seguidors, en aquest sentit, no podem estar decebuts. I els republicans tampoc no es poden queixar. Tenen un individu que va traint un rei rere un altre i no sembla que la cosa s’aturi aquí. El problema és que si el teu objectiu a la vida és “voler-ho tot” -quina gran resposta- al final no seràs capaç d’omplir mai el got de la teva ambició, a diferència dels cementiris i els cadàvers, que aquests sí que no s’acaben mai.
Spartacus
A Meereen esclata una revolta d’esclaus que està a punt de conduir l’episodi cap a la sèrie preferida d’un dels bastards del politburó. Ara bé, no veig a cap d’aquests aspirants a gladiador de segona acostar-se a 500 m de Daenerys sense que ella mateixa li talli les parts en qüestió. Sobre el dilema moral de si un rei o governant ha de ser magnànim o un sàtrapa de cap a peus la resposta és una bona crucifixió per esmorzar. La nostra reina no afluixa. Anem bé.
La cacera
Al nord ha començat la cacera dels Starks, Jon Snow inclós. És tan ingenu que més val que algú li clavi alguna bona plantofada perquè obri els ulls i vegi que la seva família té els dies comptats. El personatge de Locke, que va tallar la mà de Jaime -tornem al principi- és una peça interessant en l’espetec d’hòsties que hi haurà al nord. I finalment, al·leluia, podem veure els Night Walkers en tot el seu esplendor en una ciutat de gel (?) que sembla copiada, amb perdó, de la portada del Seventh Son o a Seventh Son d’Iron Maiden.
Bé, vaig veure aquest capítol dilluns m’agradaria destacar el paper de dos personatges que m’han impressionat: Per començar i com a quasi tothom Daenerys Targaryen ha tornat a sorprendre’ns i meravellar-nos amb la seva magnífica estratègia a l’hora de seguir conquerint les Ciutats Lliures en les quals destaquen pel seu gran nombre d’esclaus.
Aquesta heroïna que lluita per la llibertat els esclaus i castigar els amos és per mi un dels personatges més carismàtics i amb més fans que hi ha a la sèrie, també m’agradaria destacar el canvi que ha fet daenerys de passar de ser una simple mercaderia que intercanviava el seu germà a ser una llibertadora dels pobres i la justícia pels amos.
L’altre personatge és Jon Snow, aquest després de passar una llarga temporada visquen entre els “salvatges” aconsegueix tornar al Mur, també aconsegueix sortir sense ser culpat del judici i cada cop és més valorat dintre de la Guarida de la nit, tant per alguns dels seus oficials com pels que estan al seu mateix nivell i fins i tot admirat per alguns dels nous reclutes. M’agradaria destacar l’escena en què els seus oficials li deixen via lliure per reclutar voluntaris per anar a matar uns traïdors convençuts que aquest no aconseguiria, per sorpresa d’alguns dels alts càrrecs de la Guarida, Jon aconsegueix reunir un nombre de voluntaris bastant alt, deixant veure així el crisme d’aquest personatge i la confiança que transmet.
Crec que els guionistes estan aconseguint reproduir bastant bé les novel·les a la televisió i crec que aquesta temporada no serà cap excepció, tret d’alguns personatges o algunes escenes tot està bastant ben aconseguit.