MENU

12 maig, 2014 Comentaris (1) Visualitzacions: 328 Sèries Jordi Camps










Un dels còmics que més m’han fet trempar a la vida és The league of extraordinary men, concebut per aquesta ment privilegiada que és Alan Moore i magníficament il·lustrat per Kevin O’Neill. Ambientat a l’Anglaterra victoriana de finals del segle XIX, el seu plantejament reuneix en un mateix equip, com en algunes sagues de superherois, …

'Penny dreadful', la lliga de Juan Antonio Bayona promet

Episode 101

Un dels còmics que més m’han fet trempar a la vida és The league of extraordinary men, concebut per aquesta ment privilegiada que és Alan Moore i magníficament il·lustrat per Kevin O’Neill. Ambientat a l’Anglaterra victoriana de finals del segle XIX, el seu plantejament reuneix en un mateix equip, com en algunes sagues de superherois, uns quants dels més grans aventurers de tots els temps, units per lluitar contra el mal: Allan Quatermain, el doctor Jekyll, el capità Nemo, Dorian Grey i Mina Harker. Malauradament, aquella passió per un còmic que ens va regalar només tres sèries gràfiques es va traduir en un verdader coitus interruptus quan uns impresentables, amb Stephen Norrington al capdavant, es van encarregar de versionar-lo per al cinema. Amb els resultats que molts de vosaltres ja coneixeu.

penMés d’una dècada més tard, no ens ha deixat de sorprendre que, tot disfrutant del capítol pilot de Penny dreadful, la nova aposta de la cadena de televisió Showtime, ens anem adonant a mesura que avança el metratge, com qui no vol la cosa, que la història no deixa de ser una versió apòcrifa d’aquella obra mestra del còmic, amb un apreciable canvi de cromos que a continuació revelarem.

Servit pel barceloní Juan Antonio Bayona, el primer episodi de presentació de personatges és prou engrescador, la veritat. Tan bon punt comença, el realitzador d’El orfanato i Lo imposible atrapa l’espectador fent allò que el fa posar calent: espantar l’audiència. La veritat és que, malgrat que el cop d’efecte és més que previsible, aconsegueix allò que realment cerca: que ens preguntem de què coi va aquesta sèrie de títol enigmàtic. Però més enllà d’aquest inici, la sèrie (que consta de vuit episodis, ha estat produïda entre altres per Sam Mendes i té un segon capítol també dirigit per Bayona) aconsegueix captivar el nostre interès a mesura que revela els camins per on avança. Factura a banda, que és de primera divisió.

penny-dreadful-brings-the-horrorLes semblances d’aquesta nova lliga són evidents, sobretot amb el fet que està ambientada al mateix Londres victorià de quan Jack l’Esbudellador campava tan tranquil (diuen que en algun moment apareixerà) i un magnat i conegut explorador de l’Àfrica colonial, Malcom Murray (aquí interpretat també per un actor bondià, Timothy Dalton, en substitució del Quatermain que encarnava Sean Connery), recluta una sèrie de gent amb talents extraordinaris  amb l’objectiu de trobar la seva filla, Mina Harker, segrestada per les forces del  mal. En realitat, vampirs, i no pas d’aquests que insulten el gènere amb propostes tan ridícules com Crepúsculo o inofensius com els de Buffy caçavampiros. Les escenes de gore vistes fins ara prometen.

El gran fitxatge d’aquesta lliga no és tant Josh Hartnett (que haurà de pujar una mica més el llistó interpretatiu) com aquest Victor Frankenstein que es revela al tram final de l’episodi i la seva emotiva trobada, cara a cara, amb la seva creació, el monstre, que pot donar molt de si. Així ho esperem.

Un dels còmics que més m’han fet trempar a la vida és The league of extraordinary men, concebut per aquesta ment privilegiada que és Alan Moore i magníficament il·lustrat per Kevin O’Neill. Ambientat a l’Anglaterra victoriana de finals del segle XIX, el seu plantejament reuneix en un mateix equip, com en algunes sagues de superherois, …










Un comentari a 'Penny dreadful', la lliga de Juan Antonio Bayona promet

  1. Taxidermica ha dit:

    El personatge que més em va atrapar va ser en Victor Frankenstein. Quina passió, quina mirada pertorbadora, quin geni de boig. La senyoreta Green està espectacular, i les escenes mentre resa són magnífiques. El to de la sèrie m’agrada, però potser trobo que aglutinen massa éssers del fantàstic. Si els saben dosificar serà tot un encert. Si a cada episodi surt un nou ésser crec que serà massa. Amb un sol capítol emès no m’he decidit encara de si és bona o no, però sí que la seguiré mirant, ja que com dius, promet.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.