MENU

13 maig, 2014 Comentaris (12) Visualitzacions: 3834 Cinema Jep Soler

Títol


Director


Actors





Espero que perdoneu el vostre humil narrador perquè tinc ganes de fer, per primera vegada, allò d’explicar punts a favor i punts febles, que tant ens diuen de fer quan hem de decidir alguna cosa.

Puntuació

8

‘Snowpiercer’: el món pel forat d’un tren

Que fàcil que és explicar les coses amb metàfores, i que difícil que és no caure en l’esnobisme quan es fa. Si deixem de banda els discursos polítics amb reflexions marítimes i ens centrem en el cinema, sobretot en el de ciència-ficció, les metàfores són normalment agraïdes. Per posar només un parell d’exemples bastards, el programa de televisió de The running man (1987) o l’illa de Battle Royale (2000) o la recent Elysium (2013) ens serveixen per fer pensar al personal sobre la societat del moment. Aquest any li toca fer aquest paper a l’espectacular Snowpiercer, de Joon-ho Bong.

Espero que perdoneu el vostre humil narrador perquè tinc ganes de fer, per primera vegada, allò d’explicar punts a favor i punts febles,Mason_(Snowpiercer) que tant ens diuen de fer quan hem de decidir alguna cosa. Doncs apa!

A favor:

L’argument: el món tal com el coneixem ha desaparegut i vivim en un planeta cobert de neu i gel. Tota la humanitat viu dins d’un tren creat per un il·luminat que va preveure la fi de la vida terrestre i va idear una arca de Noè viària perquè la raça humana no s’extingís.

Els actors: Chris Evans, canvia la màscara del Capità Amèrica per una prominent barba  encarna el líder escollit per salvar els pobres i que patirà l’ira de les classes benestants. John Hurt, obligatori en qualsevol film postapocalíptic, és el cervell de la resistència. Ed Harris es vesteix de capità Nemo i canvia el fons del mar per les vies del tren. Cal destacar la immensa, i no per la pinyata, Tilda Swinton i també el paperet brillant de l’estimada Allison Pill (des de que va ensenyar els pits a Twitter me la miro diferent). Em deixava el toc exòtic i el personatge que hi posa l’humor, l’actor sudcoreà Kang-ho Song (The host, Thirst)

El director: precisament va captivar occident amb la divertida i emocionant The host, a partir d’aquell moment Joon-ho Bong no ha defraudat i demostra la seva solvència a Snowpiercer. Domina a la perfecció els espais petits, fet que permet mantenir la intriga i sorprendre en l’espai reduït dels vagons de tren.

El còmic: la pel·lícula és fidel a l’estètica claustrofòbica de la novel·la gràfica Le Transperceneige, dels artistes francesos Lob,Snowpiercer_concept-art_660 Legrand i Rochette.

El moment: el tren és el món i cada vagó és una classe social o un espai directament lligat a la categoria dels usuaris, per tant la part de la cua són els pobres i el cap, els més rics. El meu moment és quan arriben al vagó que se suposa habitat per la classe mitjana i no hi ha ningú, està buit. Moltes teories socials actuals vaticinen que l’objectiu de la classe alta és l’eliminació de la mitjana per poder augmentar la diferència econòmica entre persones i mantenir, fins i tot augmentar, el control sobre les classes inferiors.

En contra:

– El ritme: trepidant al principi, va de baixada i en el tram final, el que se suposa més apoteòsic, es va apagant lentament i afluixa la intriga i alenteix l’acció.

– La durada: pel meu gust va tot massa de pressa, han d’explicar-ho tot en només dues hores i es fa curt. Hi ha aspectes i detalls que m’agradaria que s’exploressin més. Segurament no dóna per fer una trilogia, ara bé, augmentar mitja hora més el metratge potser hauria servit per poder mantenir el ritme de l’inici fins al final.

Puntuacio

8

Espero que perdoneu el vostre humil narrador perquè tinc ganes de fer, per primera vegada, allò d’explicar punts a favor i punts febles, que tant ens diuen de fer quan hem de decidir alguna cosa.

Títol


Director


Actors





12 comentaris to ‘Snowpiercer’: el món pel forat d’un tren

  1. Bulma ha dit:

    Amb moltes ganes de veure-la!

  2. Fàtima ha dit:

    Molt d’acord amb tot el que dius Jep! La pel.lícula em va captivar des de l’inici, tot i que es va diluïnt lentament fins a un final que no està a l’alçada del recorregut. Em va agradar molt la descoberta de vagó rere vagó en el nostre viatge cap als vagons de la classe alta! Espectacular el vagó escola i l’alliçonament dels alumnes. Gran post per una gran pel.lícula! 😉

    • Jep ha dit:

      Gràcies @alfdeve!!
      Tens raó, el moment de l’escola és un trencament radical a l’aventura, arriba la calma naïf amb sorpresa després de moments d’acció trepidants com l’entrada al tunel.
      Una pel·li espectacular que llastima no hagi trobat un forat a la cartellera i s’hagi estrenat quan tocava, es a dir ja fa mesos.

  3. Alt+126 ha dit:

    Algú treballa en aquest tren?

    Aquesta és la gran pregunta que em vaig fer quan vaig acabar de mirar la pel·lícula. En general està ben plantejada, però hi falla el contingut. A part de mantenir el subministrament de menjar i aigua… Algú fa algo en aquest tren? O les clases altes sempre estan bevent i col·locant-se i les classes baixes sempre estan esperant que els donin la ració?

    Esta clar que l’inventor del tren va ser tot un visionari, no fa falta manteniment, ni reparacions (excepte una… ejem, ejem), només es veuen 4 persones “gestionant” el menjar de centenars de persones, apareixen 1500 ous bullits i mai veiem una trista gallina…

    Espero que en la novela gràfica es vegin practicament tots els vagons, perquè la pel·lícula, des del meu punt de vista, l’únic problema gros que té es que al passar tant ràpid cada vagó (i saltar-se’n molts) sembla que aquest tren funcioni amb màgia.

    Tot i així, moooolt entretinguda.

    • Jep ha dit:

      “Algú fa algo en aquest tren? O les clases altes sempre estan bevent i col·locant-se i les classes baixes sempre estan esperant que els donin la ració?”
      El que deia, una metàfora del món

      • Alt+126 ha dit:

        Ja, però a la metàfora del mon esperava que com a mínim la classe baixa estaria fregant greix d’alguna màquina o alguna cosa així… Que a les classes baixes actuals els dius que cada dia mengen i tenen un catre per dormir a canvi de res i no es munta la tangana que es munta en aquest tren… (lo de les classes altes si que ho entenc)

        • jep ha dit:

          Doncs jo en conec alguns que prefereixen cobrar ajudes a treballar… mentre vagin arribant calerons per menjar no es rebel·la ningú…

  4. Fèlix Torras Solsona ha dit:

    No sabia que aquesta pel.lícula fos d’estrena. És divertida la dialèctica entre Jep i Alt+126 en els comentaris. En Jep té raó. El tren és un supermegatren en què quasi tots els imponderables estan previstos. Quan les classes benestants necessiten un desclassat per cobrir les seves necessitats, van a la cua del tren i llestos. Em va deixar bastant indiferent. De totes formes, és innegablement entretinguda. Es troba a anys llum de “The running man”. I “Elysium”, és molt més bona. No em va convèncer la conxorxa entre la cua del tren i la locomotora. Tant és. Estic molt d’acord amb tots vosaltres en referència al vagó educatiu on hi ha la canalla “pija” instruint-se, i com acaba aquella situació. Bona barreja de surrealisme “dalinià” amb rematada “tarantiniana” Bé… Una pel·lícula original. No ho puc negar. No obstant, no em va acabar de “molar”. Per cert, “The Host” (2006) és molt bona. Un malalt crònic de bon cinema de ciència-ficció l’hauria de veure. Si “The Host” deixa algun malalt de cine indiferent, ja no hi entenc res en cinema.

    Torras Solsona

    • jep ha dit:

      Molt d’acord amb tu, Felix! De fet la gran majoria de pel·lícules de ciència ficció m’agraden, només desprecio aquelles que m’enganyen com Blade Runner (espero no haver obert, novament, un debat amb aquest titol apte només per insomnes)

  5. Fèlix Torras Solsona ha dit:

    Blade Runner em va com anell al dit. Les meves batalles amb aquest Déu de nyigui-nyogui anomenat Morfeo no tenen color. Malauradament, li clavo una bona allisada cada dia. És tan inútil que em deixo vencer i, tot i així, guanyo clarament. Blade Runner la tinc oblidada. Espero tornar-la a revisar. No va fer forat en mi. Nogensmenys, em va agradar. Ens has d’explicar, un dia que vingui a tomb, perquè li fas una retallada sense misericordia a aquesta pel.lícula. La teva opinió seria interessant, Jep. La majoria de crítics savis i doctes en cinema podrien condemnar-te, draconianament, sense possibilitat de remissió. Aquesta apostasia extremadament desdenyosa sobre aquesta obra mestra de la ciencia-ficció, podria portar-te al ostracisme o a penes pitjors. Si ho fan tranquil, Jep. No es viu tan malament en l’ostracisme cinèfil.

    Torras

  6. […] crítica social en títols tan diferents com Planet of the Apes (1968), Land of the Dead (2005) o Snowpiercer (2013). La llista seria molt llarga perquè des de la ficció més exagerada es pot explorar la […]

  7. […] que hi busqueu algun paral·lelisme amb Snowpiercer (Bong Joon Ho, 2013) cal dir que hi ha una diferència essencial, els protagonistes del tren anaven […]