MENU

15 maig, 2014 Comentaris (5) Visualitzacions: 1702 Cinema Jep Soler













Quan parlem de Luc Besson i del cinema d’acció ens hem de posar tots drets, més enllà dels gustos personals cap al treball d’aquest director francès, és innegable que ha marcat un estil que es reconeix ràpidament: acció, acció i més acció en un marc familiar i buscant sempre la bondat de l’espècie. Tot i …

'3 days to kill': el millor i el pitjor del cinema d’acció

kevin

Quan parlem de Luc Besson i del cinema d’acció ens hem de posar tots drets, més enllà dels gustos personals cap al treball d’aquest director francès, és innegable que ha marcat un estil que es reconeix ràpidament: acció, acció i més acció en un marc familiar i buscant sempre la bondat de l’espècie. Tot i que a la direcció ha optat últimament per l’univers de l’Arthur i el Minimoys, continua escrivint històries trepidants com ho ha fet des del seu debut cinematogràfic. Per tant hem de sumar històries com Colombiana (2011) o Des de París amb amor (2010) a les anteriors Nikita (1990), El professional, León (1994) o Transporter (2002), entre moltes altres.

El seu darrer film estrenat, abans que arribi Lucy, amb Scarlett Johansson, és aquesta 3 days to kill, dirigida per McG (Terminator Salvation), amb l’estil encara més accentuat de l’habitual. Comencem amb força, amb unes escenes d’acció ben aconseguides i amb una clara diferenciació entre el bé i el mal, no fos cas que ens equivoquéssim. El protagonista (Kevin Costner) 3-days-kill-kevin-costner-kevin-connie-nielsentorna a ser un policia que està a punt de retirar-se, en aquest cas per malaltia, i que encara tindrà una darrera oportunitat per fer un servei al planeta i a ell mateix. Aprofita el poc temps que li queda de vida per reconciliar-se amb la seva exdona (espectacular Connie Nielsen) i la seva filla. El personatge s’assembla a unes de les creacions anteriors de Besson, Bryan Mills (Liam Neeson a Taken), tot i que en aquest cas no haurà de lluitar contra mafiosos que trafiquen amb dones sinó que tindrà l’honor d’evitar un atemptat atòmic.

En l’anunciat us he dit que hi havia el millor i el pitjor del cinema d’acció, ara us ho explico. El pitjor que trobem és el punt melodramàtic més que previsible que provoca en l’espectador una reacció escatològica que fa que et vinguin ganes d’engegar-ho tot a rodar. Des del primer moment planeja l’esperit d’un happy end terrible en què els diabètics visitaran urgències massivament per sobredosi de xocolata calenta. Les relacions familiars i les seves reaccions es veuen a venir de dues hores lluny i tens l’esperança que no succeeixin, penses «no seran capaços de fer-ho…» i ho fan. Cagada.

El millor és l’acció i l’humor. Bones lluites cos a cos, sense contemplacions (moment ascensor, genial!), persecucions més que correctes pels carrers de París.  I per sobre de tot, l’humor. La pel·lícula se’n riu de tot i de tothom, com demostra personatge histriònic i AMBER-HEARD-Three-Days-To-Killexagerat de la sexy Amber Heard, que com a inspector de l’FBI podria ser un dels integrants de la pel·li d’en Cárdenas (FBI: Frikis Buscan Incordiar) amb més mala llet. En els moments de comèdia, Kevin Costner no desentona gens ni mica, tant en la relació amb els ocupes del seu pis com en les brillants escenes en què tortura els mafiosos mentre ha de compaginar la seva feina amb el paper de pare exemplar.

3 days to kill és com anar a la muntanya russa, per una banda et cagues a sobre i de sobte esclates a riure, o tens ganes de marxar del cinema i a l’escena següent aplaudeixes. No sé si a vosaltres us passarà el mateix, si no és així m’aviseu i visitaré el meu psiquiatre de capçalera, no fos cas que s’hagués de regular, un altre cop, la meva medicació.

 

 

Quan parlem de Luc Besson i del cinema d’acció ens hem de posar tots drets, més enllà dels gustos personals cap al treball d’aquest director francès, és innegable que ha marcat un estil que es reconeix ràpidament: acció, acció i més acció en un marc familiar i buscant sempre la bondat de l’espècie. Tot i …













5 comentaris to '3 days to kill': el millor i el pitjor del cinema d’acció

  1. Bulma ha dit:

    Jo de tu revisaria la medicació. Això o la culpa la té, i aquí podria haver-hi la clau, és que la presència de la Connie Nielsen (aquí sí que m’aixeco i aplaudeixo) t’ha emboirat la visió. Com bé dius, els tocs melodramàtics solen espatllar la pirotècnia espectacular però buida de Besson.

    • Jep ha dit:

      Gràcies. Tens raó, pateixo Conniepatitis Aguda Crònica, m’he empassat la segona temporada de The Followind per ella i encar somio amb Pactar con el diablo…. Vaig a canviar de medicació…

  2. Fèlix Torras Solsona ha dit:

    Luc Besson és un monstre del cinema d’acció. Si no les dirigeix, les escriu. Si no les escriu, les produeix. Hom no s’ha de crear altes expectatives amb el seu trepidant cinema una mica passat de rosca. Si ho fas, et fots unes trampes al solitari de cal ample. Em quedo amb Nikita i el professional, León. Quin tros de pel.liculot, El professional, León. Hi ha voldríem per a la indústria del cinema espanyol tipus com en Luc Bessom. El cinema francès fa anys que ens passa la mà pel careto. Luc Besson fa un cinema irregular. Però entreté. Aquí, certament, tampoc existeix una indústria de cinema com la que tenen a França. No hi ha confiança en què es puguin fer bones pel·lícules d’acció. N’hauria d’haver. Hi ha actors i directors notables, exceptuant el sobrevalorat Alex de la Iglesia. Tenim directors amb capacitat per fer bon cinema d’acció d’entreteniment a l’espanyola o la catalana: Imanol Uribe, Daniel Calparsoro, Alberto Rodríguez amb l’excepcional “Grupo 7”, Santiago A.Zannou, Enrique Urbizu, Daniel Monzón, els catalans germans Pastor, etc. Falta “pasta” per arriscar en indústria de cinema d’acció ambientada en les grans urbs espanyoles. Enrique Cerezo té “pasta” i pot canalitzar pasta. Però la malgasta amb bunyols disgraciosos, com “Las brujas de Zugarramurdi”. La pel·lícula només té 10 minuts bons. Els del començament. Para de comptar. Tot el demés, és un porro de tres papers, o més, fet amb marihuana de baixa estofa, incapaç d’arrencar-te un petit rictus de somriure. Hi ha potencial per fer bon cinema d’acció. També s’entén l’aversió al risc. Són mals temps pel cinema. Si-us-plau-, que els diners que li donen al pèssim Àlex de la Iglesia per portar a terme els seus sobirans patafis, els lliurin a aquests directors esmentats. Es faran més bones pel·lícules d’acció dins el marc de l’Estat. Més val caure amb gràcia que ser graciós. Com diria el Van Gaal, “¿Por qué, por qué?”. I continuaria dient, “Tú, Alex de la Iglesia, eres muy malo, muy malo”. I això que no m’ha fet res el paio. D’altra banda, El Luc Besson té el mèrit de jugar-se els seus quartos en la seva faceta de producció. Aquest paio, agradi o desagradi, és “l’enfant terrible” d’un cinema d’acció francès exportable. Falten personatges tipus Luc Besson dins el marc de l’estat espanyol, perquè el bon cinema d’acció sempre està de moda. Sí, ja ho sé. Se’n fan dos de bones i vuit d’irregulars. Nogensmenys, les irregulars no són ni de lluny de sèrie B. Són pel·lícules que et fan passar una hora i mitja d’oci més que decent. Per cert, no he vist “3 days to kill”. Tant se val, després de la parrafada que m’he parit. No me la perdré, sense cap mena de dubte.

    Torras Solsona
    trader i analista

  3. Fèlix Torras Solsona ha dit:

    La mà de Luc Besson porta a terme dues pel.lis realment bones i vuit d’irregulars de cada deu. No em referia al cinema d’acció en general. No, no. Això sí que no. Hi ha molta sèrie B “infumable” en el cinema d’acció actual. Hi ha cinema d’acció inaguantable. Des del punt de vista sensorial i cerebral no és sostenible, per molt deteriorades que tinguis les connexions neuronals. Em circumscrivia exclusivament al incombustible cinema d’acció d’en Luc Besson.

    Torras Solsona

  4. Jep ha dit:

    Només puc fer, amic Fèlix, que donar-te en raó en quasi tot el que has dit. Discrepo amb l’Alex de la Iglesia, que tot i ser irregular té mèrit fer el cinema que fa en el país en que viu. Gràcies pels comentaris!