MENU

5 juny, 2014 Comentaris (2) Visualitzacions: 1917 Cinema Víctor Gonzàlez













Poble de Braddock, Pennsilvània, salvatge declivi industrial. Els que es queden ho tenen cru: atur o provar sort amb el joc o els furts. No queden diners, no hi ha res, el rovell ho podreix tot. Amb guió d’Scott Cooper (Crazy heart), i dirigida també per ell, Out of the furnace ha tingut la sort …

'Out of the furnace', Christian Bale a 1.000 revolucions

out-of-the-furnace-poster-uk

Poble de Braddock, Pennsilvània, salvatge declivi industrial. Els que es queden ho tenen cru: atur o provar sort amb el joc o els furts. No queden diners, no hi ha res, el rovell ho podreix tot.

Amb guió d’Scott Cooper (Crazy heart), i dirigida també per ell, Out of the furnace ha tingut la sort de tenir dos productors de renom al darrere, Ridely Scott i Leonardo DiCaprio. La tasca no ha sigut gens fàcil, ja que la paupèrrima àrea  té un gran pes en la història econòmica dels Estats Units i toca temes sensibles com ara la convivència dels que s’han quedat amb els indis Ramapough, dels quals parlaré més endavant.

Indústria de l’acer, anys quaranta, cinquanta i seixanta. Treballadors a dojo, fàbriques a tota màquina, feina per a tota la vida i immigrants eslovacs a canonades. Molta pol·lució, això sí. Malalties pulmonars i cancerígenes. Però és el segle XX i si es vol menjar, viure i consumir un hi ha d’existir sota la protecció de les indústries verinoses. Braddock és pionera en el sistema de producció ràpida d’acer, Thomas-Bessemer. Thomas Bell ho explica en el seu llibre icònic, Out of this Furnace, en què desbudella la lletja realitat de la zona.

FURNACE-PICAnys setanta i el col·lapse. La producció d’aquest metall se n’anirà cap a països del tercer món. És més barat. Desmantellen fàbriques, es perden milers de llocs de treball. No hi ha opcions. A l’altra punta de l’Atlàntic, Gran Bretanya és en realitat la pionera. Margaret Thatcher deixa caure les acereries de Sheffield. Són els anys vuitanta i ja es comencen a apuntalar els fonaments del neoliberalisme: reducció dràstica de les ajudes de l’Estat, via lliure a les grans empreses per tal que s’expandeixin al preu que calgui, augment de l’atur. Si encara no ho heu fet, dediqueu-vos un dia a veure els documentals de Ken LoachL’esperit del 45 (2013) i Which side are you on? (1985) per tenir un fresc més que complet de la transició cap al món econòmic globalitzat en el qual estem ara immersos.

1394805373_1Però tornem a Braddock. La pobresa porta desesperació, entren el crac i la cocaïna, es perd el 90% de la població que emigra cap a altres zones del país i deixa la zona amb un 40% d’absoluta pobresa. A Out of the furnace, Russell Baze (Christian Bale) acaba de sortir de la presó per una petita malifeta. El seu germà Rodney (Casey Affleck) és un veterà de la guerra de l’Iraq. Han de sobreviure en un món en què ja s’han perdut totes les esperances. Forest WhitakerSam Shepard i William Dafoe en els seus respectius papers de policia, oncle i corredor d’apostes arrodoneixen l’excel·lent elenc d’actors. Les seves vides es troben marcades pel pervers Harlan DeGroat i el seu grup de gàngsters que viuen de l’extorsió. Un episodi clau converteix en DF-07914.CR2Christian Bale en una màquina de matar, un venjador a 1.000 revolucions, aquell neo John Rambo que feia temps que no vèiem al cinema amb esquitxades del realisme de John Cassavetes, l’atmosfera onírica del millor Terrence Malick o la catarsi violenta de Michael Cimino d’El cazador (1978).

willem-dafoe-out-furnace-e1335602548883-595x318El film ha arrossegat, però, la seva polèmica. Harlan i la seva banda estan representats com els hillbillies del nord, alcoholitzats, violents i endogàmics, amb evidents connexions amb els indis Ramapough. Intents de boicotejar la pel·lícula no n’han faltat. El grup, de 5.000 membres i que habita des de temps ancestrals la zona de Nova Jersey, ja va patir les conseqüències de la toxicitat de les seves terres per la companyia Ford als anys setanta. La manca d’opcions laborals i una vida marcada per l’aïllament els han convertit en els pàries de la zona. Out of the furnace explota potser els aspectes més negatius dels indígenes, tot i 46 Cque no cau en els tòpics, malgrat les queixes més que justificades de la seva representació dins la trama.

Filmada en 35 mm, el regust retro de cinema americà dels anys setanta i vuitanta es respira en tota la seva glòria. Per als que us molesten els artificials paradisos digitals dels films actuals, aquesta és la vostra pel·lícula.

Poble de Braddock, Pennsilvània, salvatge declivi industrial. Els que es queden ho tenen cru: atur o provar sort amb el joc o els furts. No queden diners, no hi ha res, el rovell ho podreix tot. Amb guió d’Scott Cooper (Crazy heart), i dirigida també per ell, Out of the furnace ha tingut la sort …













2 comentaris to 'Out of the furnace', Christian Bale a 1.000 revolucions

  1. Jep ha dit:

    Gran pel·lícula amb tots els ingredients necessaris per passar una bona estona, drama, violència, intriga. Els actors genials sobretot Casey Afleck i Woody Harrelson. A veure si tindrem al sort de poder-la veure a la gran pantalla, sembla que per ara no…
    Felicitats pel post!!

  2. Bulma ha dit:

    Quina bona pinta! Haurem de fer el pirata, doncs? Amb la merda de pelis que hi ha aquests dies a la cartellera…