MENU

9 juny, 2014 Comentaris (7) Visualitzacions: 3066 Cinema David U. Ruiz / @callahan_ruiz













Ja és aquí. L’espot d’Estrella Damm 2014 ja corre per internet i la televisió com la pólvora o els ‘memes’ de Julio Iglesias. I com sol ser habitual en mi, us ofereixo amb la mateixa puntualitat que el ‘posado’ estiuenc de l’Obregón, la seva crítica bastarda, tot i que aquest any vull donar-li la volta. La …

El positivisme d'Estrella Damm

Nuevo-anuncio-de-Estrella-Damm_54409419475_53699622600_601_341

Ja és aquí. L’espot d’Estrella Damm 2014 ja corre per internet i la televisió com la pólvora o els ‘memes’ de Julio Iglesias. I com sol ser habitual en mi, us ofereixo amb la mateixa puntualitat que el ‘posado’ estiuenc de l’Obregón, la seva crítica bastarda, tot i que aquest any vull donar-li la volta. La gent m’atura pel carrer o els bordells i em comenta que, sobretot en aquest tema, sóc massa negatiu, massa Mr. Scrooge, i que només em delecto comentant els punts més excretables de les campanyes i dels espots d’Estrella Damm. Ho reconec, potser és culpa d’aquest ‘neopijerio’ hipster amb banda sonora inclosa que s’ha associat a la marca des de fa uns quants anys, potser és perquè els seus eslògans semblen sortits d’una classe de parvulari o d’una trobada d’addictes a la metadona, potser és perquè simplement la cervesa en qüestió és dolenta del cagar, o potser, tan sols, perquè la realitat que reflecteixen en els seus sempre brevíssims metratges, any rere any, estiu rere estiu, és més pròpia d’una telemovie ‘guaisuperguai’ de TV3, d’aquelles que només s’atreveixen a emetre durant les matinades… No ho sé pas…

Però serem optimistes, sí: per una puta vegada aparcarem el napalm i el llançaflames i mirarem l’espot d’Estrella Damm des d’una òptica més ponderada, des del prisma mediterrani i despreocupat de la distòpica generació a la que representa i, perquè no, des de la reflexió filosòficoexistencial d’Auguste Comte, pare del positivisme. Aquí us deixo, doncs, els valors més reeixits i reivindicables de l’espot d’Estrella Damm 2014: 

….

I això és tot, amics bastards. Que tingueu un estiu com els de l’anunci!

Ja és aquí. L’espot d’Estrella Damm 2014 ja corre per internet i la televisió com la pólvora o els ‘memes’ de Julio Iglesias. I com sol ser habitual en mi, us ofereixo amb la mateixa puntualitat que el ‘posado’ estiuenc de l’Obregón, la seva crítica bastarda, tot i que aquest any vull donar-li la volta. La …













7 comentaris to El positivisme d'Estrella Damm

  1. Bulma ha dit:

    Els anuncis, crec, ja els passa com aquells de les bombolletes de Freixenet, que per Nadal tothom els esperava per rajar. Que dolents que eren amb una fòrmula repetitiva i kitsch. El de Damm d’aquest any si una cosa té és que és soso, amb una cançó prou enganxosa. Suposo que els hipster i neohippis de pasta que viuen a Can Vies se la pelen però els campings que jo anava no ere tan wild i cool com aquest…

    A mi hi ha una cosa en què estic diametralmemt en desacord: m’agrada la seva cervesa. Molt!

  2. Callahan ha dit:

    Bé, un cop tastades unes quantes birres d’arreu, ‘Estrella’ ha passat a ser de les més mediocres tirant a dolentes, tot i que aquesta és una opinió molt personal en la que no trobaríem consens.

    Gràcies pel teu comentari, Bulma. M’has fet recordar que de més jovenet vas protagonitzar amb mi somnis exclussivament per a majors de 18 anys.

  3. Fèlix Torras Solsona ha dit:

    M’hauria de fotre un reguitzell important de birres -estrella esclar- i algun cigarret de fer riure, per trobar-li trempera a l’acció com a la cançó de l’anunci d’Estrella d’enguany. La grapa de l’anunci s’ha de cercar -possiblement sense èxit- en la dimensió desconeguda. Aquest estòlid i fat déjà vu és més prescindible que una pel·lícula del Van Damne i Jackie Chan plegats. Pobre Auguste Comte. L’Auguste Comte -si se li atorgués la gràcia de retornar durant uns instants, de l’ultratomba, per analitzar l’anunci- només tremparia -sense tenir de recórrer a absenta noucentista- amb l’invent del bikini de les noies “estrella” de l’anunci. I encara. Pobre Auguste Comte. No en té cap mena de culpa. Immiscir aquest pensador en aquest anunci estrellat és un acte neronià. Pobre Auguste Comte. Una mica de caritat humana.

    Torras Solsona

  4. Fèlix Torras Solsona ha dit:

    Aquest home -que va inventar el terme sociologia- no es mereix les meves involuntàries trafolles. Les cronologies històriques esmentades no admeten confusió. Auguste Comte va viure fins al 1857. No existia, aleshores, l’absenta. Pobre Auguste Comte. No només va superar teories metafísiques i abstractes, sinó que va ser sempre un home incomprès en el seu moment. No només va introduir l’esperit científic a la humanitat, defensant les seves aplicacions a la indústria, sinó que va deixar la seva genial petjada a la història del pensament polític. L’anunci “estrella” és el de menys. El més destacat és fer venir a la memòria un nom i cognom de genial pensament. Tothom hauria de saber qui va ser Auguste Comte. Una mica per sobre. Res més. No serviria per arranjar res d’una humanitat tan cardada. Tot i així, pujaria una mica més el nivell cultural. I, potser, no ens complicaríem tant la vida, ni la dels altres.

    Torras Solsona

    • Callahan ha dit:

      La majoria no té ni puta idea de qui és Auguste Comte. Jo tinc un CD dels seus greatest hits signat per ell, fins i tot. Gràcies, gràcies.

  5. Fèlix Torras Solsona ha dit:

    T’has passat quinze pobles i deu urbs de consideració, Míster Callahan. M’has ferit la sensibilitat. No em tenies de fer pagar un preu tan alt, per la meva incontrolable i innocent pedantería. No se’m trufis d’aquesta manera, home. Vaig haver de treure les teranyines d’un manual del meu passat per la sobrevalorada universitat, per brindar-vos unes pinzellades sobre aquesta celebritat. D’altra banda, és impossible que el tinguis en CD. Auguste Comte no és aquell solista tan conegut. Et confons de bastard. És un actor secundari que està fent forrolla en el cinema francés actual. Comproba-ho si vols.

    Salut Callahan!

    Torras

    • Callahan ha dit:

      Hahahahaha…!!! Ets un putu crack, Fèlix! M’agenollo davant vós!
      “Saber és poder”.

      Salut, mestre!