MENU

11 juny, 2014 Comentaris (7) Visualitzacions: 944 Sense categoria Lluís Simon













Castle Black Sabíem que el setge a Castle Black havia de ser un dels moments culminants de la quarta temporada. Els productors, conscients del risc de trencar els muntatges paral·lels que ja són una marca de la casa i centrar-se en una massacre històricament (bé, per la història de Westeros) tan rellevant, van donar les …

Game of Thrones 4×09: 'The watchers on the wall'

game-of-thrones-the-watchers-on-the-wall-jon-snow-got-els-bstards

Castle Black

Sabíem que el setge a Castle Black havia de ser un dels moments culminants de la quarta temporada. Els productors, conscients del risc de trencar els muntatges paral·lels que ja són una marca de la casa i centrar-se en una massacre històricament (bé, per la història de Westeros) tan rellevant, van donar les regnes de l’episodi a l’expert Neil Marshall, que ja ens havia deixat bocabadats en la segona temporada en la frenètica batalla de Blackwater. Del primer a l’últim minut, -preparatius, assalt, batalla i desenllaç- l’episodi manté un ritme endimoniat i clou, com ha de ser, en el moment més interessant.

game-of-thrones-the-watchers-on-the-wall-jon-snow-got-els-bstards

El mur d’Adrià (nota a peu de pàgina)

És ben conegut que George Martin es va inspirar en el mur construït per l’emperador romà Adrià al nord d’Anglaterra per descriure aquesta gegantina obra de defensa que separa els salvatges del món civilitzat. La llegendària novena legió romana, que mai no va tornar, va ser l’última en endinsar-se en aquell territori gelat, bàrbar i agrest. Mai no va tornar. Precisament Neil Marshall va filmar el sagnant destí d’aquella legió al film Centurion, per si algú hi està interessat.

game-of-thrones-the-watchers-on-the-wall-jon-snow-got-els-bstards

Cent contra cent mil

L’espectacle que se’ns ofereix al davant és la heroïca defensa d’un grapat d’homes o delinqüents mal entrenats, disminuïts físicaments, en una proporció d’un contra mil i sense cap possibilitat d’èxit contra una horda de vàndals assedegats de sang, poder i carn fresca (no ho oblidem). En poc més de 40 minuts assistim a un combat on la sang i el fetge, l’honor, l’amor i la covardia es conjuren per desembocar en un final apoteòsic amb el bastard you don’t know nothing Jon Snow marxant cap a una missió suïcida per salvar els set regnes de les bèsties.

A diferència de la batalla de Blackwater o la de Helm’s Deep, per recordar-ne una altra de memorable, a Castle Black no arriba un exèrcit de salvació a última hora per socórrer els supervivents de la fortalesa. És una victòria pírrica. L’èpic triomf de Jon sobre l’antropòfag Styr -amb un truc, el d’escopir sang a la cara del rival que faig servir en les mateixes ocasions- només serveix per guanyar temps i per fer un últim adéu a Ygritte, una altra protagonista que se’n va a la tomba. El recompte en aquesta temporada és esfereïdor.

game-of-thrones-the-watchers-on-the-wall-jon-snow-got-els-bstardsResistir i morir

Sense necessitat de filmar ni una gota de sang, una escena sobresurt emotivament sobre la resta. Enmig de la foscor, la trituració de cervells i l’amenaça dels salvatges, apareix un amic de tres metres endinsant-se en el túnel per rebentar l’última gran defensa del mur. L’espera el sobrevingut líder Grenn i cinc tremolosos membres de la guàrdia amb un horror gens dissimulat (el mateix que sentim des de casa).

Reciten junts un últim i admirable jurament en forma de rèquiem:

I am the sword

in the darkness

I am the watcher

on the walls

I am the shield that guards

the realms of men

I pledge my life and honor

to the Night’s Watch

for this night

and all the nights to come!

 

Castle Black Sabíem que el setge a Castle Black havia de ser un dels moments culminants de la quarta temporada. Els productors, conscients del risc de trencar els muntatges paral·lels que ja són una marca de la casa i centrar-se en una massacre històricament (bé, per la història de Westeros) tan rellevant, van donar les …













7 comentaris to Game of Thrones 4×09: 'The watchers on the wall'

  1. Jep ha dit:

    Per tots aquells que s’animin a descobrir Neil Marshall que no s’oblidin de “The descent” terror bastard i claustrofobic!!
    Bon post per un gran capítol!

  2. Bulma ha dit:

    Gallina de pell, la que m’has provocat. Visca el Nord!

  3. Bulma ha dit:

    Neil Marshall és un bon cineasta que s’està consagrant com a realitzador de capitols transcendentals. I certamnet Centurion és potent però The descent un referent del gènere de terror.

  4. Alt+126 ha dit:

    Jo el que em pregunto és… Si un sol gegant pot obrir la porta i al principi n’hi havia dos… perquè collons volen el mamut? (pregunta filosòfico-existencial)

    Però bé, a part d’això només afegeixo tres coses que em semblen claus per al capítol:
    – La dalla (guadaña). OH… DEU… MEU! Destrucció pura en un instant. Quina cosa més maca i meravellosa
    – Janos Slynt essent tant valent com només un antic caballer de la guardia real pot ser
    – Un meravellós pla seqüencia perfectament quadrat amb l’acció.

  5. Jemima Walker ha dit:

    En Jon se vol suïcidar perquè està trist per l’Ygritte, però no hi ha dret, encara quedem moltes pèl-roges pel món. L’única pega del capítol és que no hi hagi sortit en Tyrion. M’apunto la peli aquesta del Centurion, merci.

  6. Marc ha dit:

    Un capitol molt en la línia de batalla de ESDA. Dels millors de la sèrie!

  7. Bulma ha dit:

    Un minut de silenci per a tots aquells secundaris que no passen més enllà d’un capitol de la sèrie…

Respon a Bulma Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.