MENU

16 juny, 2014 Comentaris (0) Visualitzacions: 420 Sèries Víctor Gonzàlez













A principi dels noranta Manhattan tenia l’índex més alt de criminalitat del país. La ciutat estava bruta, la policia no s’atrevia a anar per certs carrers i als pobres turistes, com jo, se’ns avisava que anéssim amb cinc ulls dins del metro per la perillositat que comportaven les bandes rivals i els traficants de drogues. …

'Broad city', sobreviure a Manhattan en clau d'humor

broad-city-700

A principi dels noranta Manhattan tenia l’índex més alt de criminalitat del país. La ciutat estava bruta, la policia no s’atrevia a anar per certs carrers i als pobres turistes, com jo, se’ns avisava que anéssim amb cinc ulls dins del metro per la perillositat que comportaven les bandes rivals i els traficants de drogues.

broadcity_season_1_trailer_640x360El 1990 i el 1991 varen ser, per aquest ordre, els anys amb més assassinats per habitant de la història de Nova York. I es notava. Recordo entrar en un restaurant de menjar ràpid al carrer 42 a l’octubre del 91 amb la zona de servei plena de reixes i un parell de bats de beisbol al costat de la caixa expenedora per espantar els assaltadors. No cal dir que el vaig veure fer servir aquell dia amb un afroamericà que anava fins a les celles de crack.

boraDes d’aleshores, han canviat molt les coses. Manhattan s’ha convertit en una gran illa gentrificada amb els lloguers més alts dels Estats Units. Al barri de Tribeca, un pis de dues habitacions costa 4.000$ al mes, la policia patrulla a tots els racons i els drogoaddictes han estat substituïts per hordes de turistes. Caminar pel nou Manhattan significa empassegar-te amb joves d’alt poder adquisitiu passejant gossos que els cuiden com reis i famílies de classe alta mirant les boutiques de Prada i Dolce & Gabbana. Les entrades a la ciutat, però, estan col·lapsades per grups de treballadors amb cares amargades que venen la seva ànima per 8$ l’hora i que han de viure a més d’una hora de la feina. Aquests nous esclaus assalariats -pràcticament no hi ha atur a Manhattan– són la nova gasolina d’una economia desigual. Els veus ja des de les quatre del matí mig adormits als vagons sobrevivint com poden i sense cap esperança de formar part de la gran mentida del somni americà.

hannibal-buress-guest-stars-on-broad-city-premiere-1Broad city és, en clau d’humor, un retrat perfecte d’aquesta gran majoria invisible que formigueja per Nova York. Desenvolupada a partir d’una websèrie d’èxit dirigida per les dues actrius principals (Ilana Glazer i Abbi Jacobson), explica les vicissituds de dues dones de poc més de vint anys a l’illa, en una primera temporada ja acabada de la cadena Comedy Central. Les dues noies han de sobreviure com poden en aquest nou món de conte de fades ple de glamur i riquesa del qual no poden participar,  i és l humor el que impera, amb ingredients exagerats de sketch semblants a Portlandia i amb moltes dosis de sexe alliberador, que sembla que és l’ escapament central per aguantar una vida inexhaurible de penúries.

lead_largeCompartir pis amb companys que es masturben al menjador, treballar netejant lavabos en un gimnàs posh de la ciutat o mirar-se des de fora el luxe dels restaurants  són alguns detalls que imperen a la sèrie. Però n’hi ha més: acceptar una feina  mig despullades per netejar l’apartament d’un ric estrambòtic disfressat de nadó, aguantar la mirada lasciva d’un serraller que les ajuda a obrir la porta de casa o tenir relacions sexuals amb un fuck friend per matar el temps, determinen el ritme de vida esbojarrat de les dues joves millennials.

El que més enganxa de Broad city són els seus diàlegs marcians. La naturalitat de les protagonistes, lluny del glamour de les actrius de Sex and the city o el hipterisme de Girls, i el magnetisme de la seva personalitat que domina sobre un físic ben normal (fins i tot diria poc atractiu),  les fan ben properes, entranyables i difícils d’oblidar.

Feu-vos un favor i gaudiu de la primera temporada de Broad city. En vindran més i en tornarem a sentir parlar. Ja ho veureu.

A principi dels noranta Manhattan tenia l’índex més alt de criminalitat del país. La ciutat estava bruta, la policia no s’atrevia a anar per certs carrers i als pobres turistes, com jo, se’ns avisava que anéssim amb cinc ulls dins del metro per la perillositat que comportaven les bandes rivals i els traficants de drogues. …













Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.