MENU

20 juny, 2014 Comentaris (4) Visualitzacions: 1944 Sèries Víctor Gonzàlez













Person Of Interest (POI) és una idea de Jonathan Nolan, director executiu de la sèrie juntament amb J.J Abrams i escriptor d’algun dels seus guions. El reconeixereu per ser el germà de Christophen Nolan i haver guionitzat amb ell The Prestige (2006), The Dark Night (2008) i The Dark Night Rises (2012). Junts, estan acabant …

'Person of Interest' i la paranoia conspirativa

person-of-inte1rest

Person Of Interest (POI) és una idea de Jonathan Nolan, director executiu de la sèrie juntament amb J.J Abrams i escriptor d’algun dels seus guions. El reconeixereu per ser el germà de Christophen Nolan i haver guionitzat amb ell The Prestige (2006), The Dark Night (2008) i The Dark Night Rises (2012). Junts, estan acabant de perfilar l’esperada Interstellar (2014), que s’estrena el proper mes de novembre.

Jim Caviezel és el protagonista principal de POI. Va fer de Jesus a La Passió de Crist (2004) sota la direcció de Mel Gibson i és un dels actors més conservadors del panorama actual de Hollywood amb una clara ideologia catòlica portada a l’extrem. Michael Emerson és el segon a bord, actor inconfundible i exquisit que sembla que s’ha sabut reciclar després de la bomba atòmica ens els hàbits dels espectadors televisius que va suposar la sèrie Lost.

The Crossing L’argument (molt breu); Finch (M. Emerson) és la reencarnació del nou Frankenstein digital, artífex d’un sistema governamental massiu de vigilància després dels atacs de l’11 S del 2001 que és capaç de prevenir crims i atacs terroristes (una espècie de pre-cog estil Minority Report). El 2011, quan va néixer la sèrie, la trama tenia tints de ciència-ficció tot i ja haver aparegut els documents secrets classificats dels Estats Units amb Wikileaks. Edward Snowden i les seves confessions sobre espionatge americà post-Big Brother o el programa de l’NSA d’emmagatzemar pilons d’informació amb l’observació vigilant de la data in motion i data in rest (entreu al gràfic del Businessweek), ja han superat amb escreix la ficció de POI aquesta tercera temporada.

ProvenanceJuntament amb Homeland, Person of Interest és un dels pilars de la paranoia conspirativa governamental post 11-S. Els guionistes però repeteixen la mateixa estructura a cada episodi; plantejament d’un problema, desenvolupament, culminació i desenllaç amb cliffhangers poc emocionants. La sorpresa bé donada pels ràtings. Segons la CBS, POI ha sigut el drama més seguit de la cadena des de fa quinze anys, obligant a canviar l’arxifamosa CSI del dijous al dimecres per deixar-li aquest espai prime time al senyor Jonathan Nolan.

zap-person-of-interest-season-3-episode-23-deu-011Aquesta tercera temporada ha vingut amb un teixim una mica diferent; la màquina de vigilància sembla fora de control, Jim Caviezel es troba sempre sota un atac inesperat amb armes de foc pels carrers de Nova York i la seguretat del país trontolla sota la justícia salvatge d’un grup anti-governamental tipus ¨V¨ de Vendetta. El sexe i tribulacions amoroses segueix essent inexistent a la sèrie, un punt que no canviarà mentre Jim Caviezel segueixi fent de protagonista.

Poc interessant, previsible i amb poques sorpreses,Person of Interest és per a mi un d’aquells misteris sense resoldre que em fa preguntar què hi veu el públic americà. Aquí a Europa l’anem seguint amb poca convicció tot i la seva innegable qualitat interpretativa i de producció.

La quarta temporada ja s’espera pel 2015.

Person Of Interest (POI) és una idea de Jonathan Nolan, director executiu de la sèrie juntament amb J.J Abrams i escriptor d’algun dels seus guions. El reconeixereu per ser el germà de Christophen Nolan i haver guionitzat amb ell The Prestige (2006), The Dark Night (2008) i The Dark Night Rises (2012). Junts, estan acabant …













4 comentaris to 'Person of Interest' i la paranoia conspirativa

  1. Bulma ha dit:

    No vaig passar del segon episodi. Molt convencional i, pel que dius, repetitiva.i Jim Caviezel em posa nerviós amb aquesta cara de legionari de Crist.

  2. Marc R ha dit:

    Doncs, per a mi, la millor sèrie “crispetera” de l’any, a vegades (i els yankis més) tan sols volem apagar el cervell, entretenir-nos sense jutjar ni buscar altres conceptes(podríem parlar de Hawai 5.0, NCIS, Mentes Criminales, CSI, etc…) No parlem de producte de calitat sinó entreteniment ben plantejat(pel tarjet que busca, OJU!). Crec que hi ha moments per a tot, i en el nou to de les “procedimental”, POI compleix el seu objectiu. Les dades, l’hi donen la raó; no busca premis ni reconeixement de la crítica, busca la contentació dels seus seguidors. I crec que no enganya a ningú.

    I sobre els cliffhangers, jo els veig com una petita presentació del context de la següent temporada, i crec que forma part de l’èxit: no busca espectacularitat, sinó continuïtat què es la clau en productes creats purament per apagar el cervell i si funcionen no poden, ni han de canviar gaire la formula(la clau de les procecimental).

  3. Victor ha dit:

    Estic d´acord amb tu Marc, sobretot en el fet de poder apagar el cervell…

  4. Marc R ha dit:

    Podríem batejar-lo com efecte Bay? 😉