MENU

21 juny, 2014 Comentaris (5) Visualitzacions: 409 Intros bastardes, Sèries Jep Soler










Música: You’ve got time  – Regina Spektor Una de les sorpreses agradables de l’any passat que va passar desapercebuda per la majoria de públic, i per la majoria de Bastards. Tot i això amb la segona temporada en marxa i amb l’anunci que se’n farà una tercera és un bon moment per recordar aquesta comèdia …

“Intros Bastardes”: Orange is the new black (2013 – … )

Música: You’ve got time  – Regina Spektor

Una de les sorpreses agradables de l’any passat que va passar desapercebuda per la majoria de públic, i per la majoria de Bastards. Tot i això amb la segona temporada en marxa i amb l’anunci que se’n farà una tercera és un bon moment per recordar aquesta comèdia social àcida i políticament incorrecte perquè així els despistats es puguin posar al dia. La careta que recordem avui és poc explícita orange-chairsargumentalment, si no saps la temàtica de la sèrie pots deduir que la protagonista és la dona, representada amb les boques i ulls d’una gran quantitat heterogènia de bellíssimes dones. A més de les cares femenines anem veient l’escenari on es desenvolupa la història, la presó. Ja ho tenim tot, Orange is the new black és una sèrie penitenciaria femenina que arrenca amb la història de Piper Chapman (Taylor Schilling) quan ha d’entrar a la presó per complir una condemna per un crim comés fa una dècada. A dins la presó haurà d’aprendre a sobreviure i a no perdre el contacte amb l’exterior per intentar que tot canviï el menys possible. L’única manera de comunicar-se amb els de fora és, a més de les visites cara a cara, els telèfons que apareixen a la intro. Per completar més informació amb només el poc més d’un minut que dura la presentació, tenim l’ajuda de la cançó de Regina Spektor, You’ve got time, que ens descriu a la perfecció l’objectiu principal de totes les recluses: anar passant els dies dins la gàbia en que estan tancades de manera activa, intentar recordar el que hi ha a fora que les espera i deixar passar el temps per poder tenir una nova oportunitat.

Música: You’ve got time  – Regina Spektor Una de les sorpreses agradables de l’any passat que va passar desapercebuda per la majoria de públic, i per la majoria de Bastards. Tot i això amb la segona temporada en marxa i amb l’anunci que se’n farà una tercera és un bon moment per recordar aquesta comèdia …










5 comentaris to “Intros Bastardes”: Orange is the new black (2013 – … )

  1. Bulma ha dit:

    A mi la sèrie em va enganxar però la trobo molt irregular. Funciona pels personatges, alguns entranyables i altres odiosos. Però mai no acba d’enlairar-se. He començat la segona temp i arrenca millor… Aviam.

  2. Fèlix Torras Solsona ha dit:

    EStic al 80% amb Bulma. La sèrie no està malament. Tot i així, no enganxa per manca de grapa. No vaig acabar de trempar amb la primera temporada de la sèrie. De motius n’hi havia. Aquest fet em preocupa. Nogensmenys, no és el motiu principal de la meva claudicació de cara a la present temporada. Seguiré la segona temporada, de manera bastarda, a través de les vostres mirades escripturades. Escoltaré i miraré les imatges musicades dels crèdits de capçalera de “The Orange(…)”, tot desant aquesta sèrie en el meu bagul de records innocus.

    Torras Solsona

  3. Fèlix Torras Solsona ha dit:

    Extraordinària cançó i imatges que configuren la capçalera de la sèrie! Grandiosa creació!

    Torras

  4. Ramon Porta ha dit:

    Seguin a la Jenji amb Weeds,vaig sapiguer lo de la nova serie i m’àgradad un munt.Estic penjat amb la nova i que no em defraudi.

  5. Torras Solsona ha dit:

    Trobo la sèrie massa tova per esta emmarcada dins d’una presó. Des de la llibertat -ja que mai he estat a la presó encara- no em crec que la presó sigui com es reflecteix a la sèrie. Tot el que passa a “The Orange is the new Black” em sembla massa ensucrat per ser una tragicomèdia carcerària. L’univers femení no gasta tanta crueltat física com l’univers masculí. La seva manera de fer mal és més psicològica. Sigui com sigui, li falta maldat a la sèrie. La penitenciaria de “The Orange of the new Black” em sembla inversemblant. Potser estic equivocat. Desconec la realitat de les presons de dones nord-americanes. Si algun dia em condemnen, espero que no m’enviïn a una presó masculina. Espero que no em facin fer treballs per a la comunitat amb en Berlusconi. Això seria molt pitjor. Suplicaré al jutge que m’enviï a la presó de “The Orange of the Black”. No crec que m’escapi del frenopàtic de la més alta seguretat una vegada feta la sol·licitud.

    Fèlix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *