Isaac Newton (1642-1727) va ser un visionari. Ho va ser tant en la física com en el cinema. Que per què dic en el cinema? Fàcil. La segona llei de Newton ve a dir això: l’acceleració d’un cos és directament proporcional a la força neta que actua sobre aquest cos i inversament proporcional a la seva massa.
Si extrapolem aquesta llei al món del cinema podríem formular-la d’aquesta manera: la carrera al cinema de Nicolas Cage és directament proporcional al nombre de films que fa per any i inversament proporcional a la seva qualitat.
Dic això un cop he vist Tokarev, de Paco Cabezas. I és que després de l’amorosa carta que li va voler fer arribar en Marc Bataller i de la crítica constructiva d’en Jep Soler, Nicolas Cage continua protagonitzant films cada cop més dolents.
Tokarev ens explica com un criminal reformat, pare de família i empresari compromès amb la seva ciutat, ha de reunir la seva antiga banda per tal de buscar venjança per la mort de la seva filla. Persecucions nefastes, cansades i avorrides, escenes d’acció mal coreografiades, excessives i innecessàries escenes a càmera lenta… Tot avorreix en el film. Nicolas Cage, que sembla que a cada injecció de bòtox perd la capacitat d’interpretar, aquí arriba a cotes impensables.
Però qui és realment l’artífex d’aquesta monstruositat? En Cage? No, jo no diria tant. Sí que amb les seves interpretacions aconsegueix que estigui més pendent de la mosca que hi ha a la paret que no pas a la pel·lícula, però per mi el màxim responsable és Paco Cabezas, un director que en terres ibèriques penso que està tan sobrevalorat com l’orxata, el gaspatxo o París.
Si per casualitat llegeixes això, Nicolas, fes cas de les matemàtiques, que no fallen mai, deixa el bòtox i fes una llegida als dos posts anteriorment citats, a veure si en treus alguna conclusió.
I t’ho poso en anglès perquè et sigui més fàcil entendre-ho, que ja sé que les coses et costen:
If by chance you read this, Nicolas, check up maths, that never fail, leave the Botox and read of the two posts mentioned above to see if you get any conclusion.
Me fan mal les mans d’aplaudir. Per fi algun bastard s’ha tret la vena dels ulls! I ho dic jo que també l’adorava.
No he vist Tokarev, però NICK SEMPRE SERÀ NICK
A veure quants Òscars teniu tots aquests que el critiqueu tant
La meva única incursió en el món del cinema va ser fent de figurant en el film ‘Asunto interno’, amb Àngel Casanovas, Pepon Nieto i Sílvia Munt, i no crec que ho fes pitjor que ell, i això que cantava el Cara al sol, o ho feia veure
Si us atreviu The Frozen Ground, la parella de Cage un que també sembla que tria papers basura expressament John Cusak….
Lamentable
Jo em vaig passar tota la peli mirant-li el cabell. Ja no sé si a sota del gat mort que porta per perruca hi havia Steven Seagal o Michael Myers. No és que no sigui expressiu (que també), sinó que el ritme de la peli és leeeeeent i li volen donar una profunditat on només hi ha el gruix del paper de fumar.
Tokarev em va ajudar a fer jocs de paraules “Tokarev el ous”, “Tokarev el dos”, “Tokarev i la mare que el va parir”, “Tokarev, tokarev, por el c..lo e la estrujo”.
En fi, una més a la seva llista de pelis… almenys a “Furia ciega” o “el motorista fantasma” veies que s’autoparodiava… o no?