MENU

11 juliol, 2014 Comentaris (2) Visualitzacions: 1178 Sèries Jordi Camps













Quan es parla d’Orphan black hauríem de parlar de Tatiana Maslany. Ella és l’estrella absoluta, l’òrbita per la qual l’univers de la sèrie gira. Recentment s’ha emès la segona temporada d’aquesta sèrie de ciència-ficció produïda per BBC America que, cal reconèixer, no passa de sèrie B quant a sèries es tracta. Perquè encara que molts pixessin …

'Orphan black': l'1×1 del recital de Tatiana Maslany

orphan-black-2

Quan es parla d’Orphan black hauríem de parlar de Tatiana Maslany. Ella és l’estrella absoluta, l’òrbita per la qual l’univers de la sèrie gira. Recentment s’ha emès la segona temporada d’aquesta sèrie de ciència-ficció produïda per BBC America que, cal reconèixer, no passa de sèrie B quant a sèries es tracta. Perquè encara que molts pixessin colònia quan la van descobrir, argumentalment la cosa ja no funcionava a mesura que avançava i ara ja s’ha desinflat del tot i, no cal dir-ho, embolicant-se fins al punt que els fans i seguidors ens limitem a disfrutar-la simplement pel recital interpretatiu de la protagonista: Tatiana Maslany.

L’actriu canadenca ha demostrat tenir una capacitat inaudita per desdoblar-se i multiplicar-se per tal d’encarnar la imparable aparició de versions clonades d’ella mateixa i aconseguir allò tan difícil que és fer cada personatge creïble i versemblant. I a diferència de, posem’hi per cas Eddy Murphy, a ella el maquillatge no li cal, i en alguns casos en té prou només amb un simple retoc de vestuari i limitant-se a canviar l’accent (obligatòria és la seva visió en la versió original).  És tanta la seva aportació que, conscients que Orphan black ha punxat, cada episodi continua sent un show interpretatiu del qual he de reconèixer estic profundament enganxat. Maslany interpretra ella sola fins a una dotzena (i anem sumant) papers i ja és a prop de formar un equip de futbol ella sola. Per això, avui preferim analitzar cadascun dels seus rols, un a un, com es fa després de cada partit de futbol.

1. Sarah Manning

sarahPal de paller. És del rotllo gòtic, cosina germana de la nòrdica Lisbeth Salander. Va de dura per la vida però té aquell punt primitiu que la fa tan adorable. Assumir el rol de mare ha contribuït, sens dubte, a convertir-se en millor persona. Això, i a treure’s de sobre aquella rèmora per xicot que tenia (en Victor), que ara es dedica a ficar-se a la vida de la nostra estiamada Alison. Malgrat tenir a Felix, el seu germanastre, com a confident, Sarah és òrfena. I només així es pot entendre que conèixer a la resta de clons seus l’ha fet sentir-se unida a una mena de família, d’una manera tan íntima com la relació entre bessones. Aquí multiplicada per vuit… En el fons, agraïda de ser clon i nosaltres que ho sigui.  Com a curiositat, Maslany reconeix que Sarah és la seva preferida, “la nena de casa” com així l’anomena. Confessa que va aconseguir entrar en el personatge escoltant Breathe de Prodigy.

2. Beth Childs

bethSuïcida. La policia que ho desencadena tot tirant-se a la via del tren amb Sarah com a únic testimoni i prenent la decisió de reemplaçar-li la personalitat. No pensem que sigui el clon original. No s’ho val. En el fons ella és un misteri, la vida de la qual és un vel que es va desemmascarant a mesura que visionem petits episodis del seu passat gravats en una càmera de súper 8 (segurament és vídeo però queda més guai). Descobrim que el seu xicot, en Paul, estava a pa i aigua. Per enveja de totes vosaltres, Sarah va ser la primera que li va donar de menjar. Menys del que ell voldria però. Així que ja sabeu…

3. Alison Hendrix

AlisonPerfecta? El personatge més femení. Dona de casa emblemàtica i per tant un pèl masclista, ja que només pensa a satisfer al seu home i als seus estimats fills, que juguen a futbol per cert. Aparentment perfecta, però com aquelles Dones desesperades ella també amaga terribles secrets. Per exemple, adora les armes (deu ser republicana) i molt a pesar seu té un affaire amb un veí. I el que és pitjor, veu morir a la seva amiga i veïna preferida i no fa res per evitar-ho (en una de les escenes més aplaudides pels seus fans). Al principi es feia odiosa però, de mica en mica, ens ha anat robant el cor fins a convertir-se per a molts i moltes en la nostra clon preferida. Les seves escenes compartides amb Felix són del bo i millor. Als teus peus, Alison.

4. Cosima Niehaus

cosimaSexi. Amb rastes i gafapastes; entre hippy i hipster. És la clon intel·ligent. Treballa com a científica per a la mateixa empresa que les va clonar, cosa que no entenem (com dèiem, la trama és el de menys). Li va tot, per això és bisexual i nosaltres que ho aplaudim (sobretot el bastard Jordi Taulats, que li raja sang del nas cada cop que apareix a la pantalla). Només per això s’entén que s’enamori de la plasta de la Delphine (com no sigui perquè sap francès…). En aquesta temporada, semblava que tenia tots els números per morir. Una nova oportunitat perquè doni més de si?

5. Helena

helenaSistra. Fa por, molta por. Està com un llum. La mateixa Maslany i els companys de rodatge l’anomenen el petit monstre. És la més complexa perquè no sabem si és una assassina o una santa. Un dimoni o un àngel de la mort. Si és autista o té empatia… Asocial ho és una estona. Però amb el temps li hem agafat carinyo perquè en el fons és una ànima amb pena que busca relacionar-se amb les seves germanes. Males llengües (bastardes) diuen que Shakira va tenir un espant el dia que la va veure aparèixer per primer cop a escena tot pensant-se que algun paparazzi l’havia filmat un robado d’ella llevant-se un matí de ressaca.

6. Katja Obinger

Efímera. Clon alemanya que va contactar amb Sarah abans de morir d’un tret, per cert, disparat per Helena.

7. Rachel Duncan

Odiosa. Amb pinta de Matahari, s’ha convertit en la dolenta de la ficció. Esperem saber més d’ella, a part que no te’n pots fiar ni un pèl.

8. Tony Sawicki

Oblidable. Sens dubte, el pitjor personatge que interpreta. El més impostat. Un transexual molt homenot que no li fa pega. Amb tot, a Conchita Wurst li encanta.

I, finalment, esmentar els cameos de:

Jennifer Fitzsimmons
Janika Zingler
Aryanna Giordano
Danielle Fournier

 

Quan es parla d’Orphan black hauríem de parlar de Tatiana Maslany. Ella és l’estrella absoluta, l’òrbita per la qual l’univers de la sèrie gira. Recentment s’ha emès la segona temporada d’aquesta sèrie de ciència-ficció produïda per BBC America que, cal reconèixer, no passa de sèrie B quant a sèries es tracta. Perquè encara que molts pixessin …













2 comentaris to 'Orphan black': l'1×1 del recital de Tatiana Maslany

  1. Jemima Walker ha dit:

    Això de que la sèrie es desinfla no m’ha agradat gens, i això que li faci por la Helena sestra no ho entenc.

    L’aparició de’n Carl, el pare de la Kira, va fer pujar molts de punts l’audiència, sobretot perquè encara el recordem en la seva escena amb la Khalessi.

    La Helena és la millor, reivindico un spin-off immediat d’asquest personatge. La seva escena de la venjança a l’estable no té preu. #CloneClub

  2. Taxidermica ha dit:

    Ho corroboro. La sèrie ha baixat molt el nivell. Tot i que sembli impossible hi ha un personatge que se li resisteix a la Maslany, el darrer en aparèixer a la 2a temporada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.