«Mira el tercer episodi de la segona temporada», em va dir -i gairebé amenaçar- una amiga fa uns dies. I jo vaig i el miro.

El tercer episodi de Masters of sex -dirigit per Michael Apted– entra en els annals del millor que s’ha fet aquest any per televisió. I no passa res fora del que és normal; no hi ha acció, no tenim música estrident ni canvis sorprenents en la trama. Gairebé tot l’episodi se centra en una habitació d’hotel amb els dos protagonistes principals tancats, el Dr. William H. Masters i la Virginia E. Johnson.

Veiem sexe, una declaració d’amor i la sorprenent confessió del Dr. Masters sobre el seu passat, amb què queda qüestionada la seva masculinitat com a home venerat i de ciència. Tot amb aquests dos actors que es diuen Michael Sheen i Lizzy Caplan, excel·lents des del primer minut de la primera temporada i que fa que ja hagin estat nominats als Globus d’Or, als premis Emmy i als Critics Choice Television Awards.

L’episodi, però, té més. L’espectador veu com el doctor es troba el primer cas de naixement d’un nadó amb genitàlia ambigua. És a dir, un nen amb cromosoma masculí que té penis i vagina a la vegada i que és del tot operable, i amb un pare pinxo al darrere totalment en desacord amb la resolució del doctor i que acaba fent el que li rota, amb la qual cosa trasbalsa per sempre el futur del seu fill per aquesta profunda estupidesa masclista. Això, combinat amb la metàstasi cancerígena d’una de les protagonistes, ens fa repensar què és la vida i com ens l’hem de prendre. Amb filosofia i parsimònia, diria jo. Donar poca importància a coses de les quals, després de morts, no farem res.

Masters of sex parla de moltes coses; surt del marc de les relacions de parella normal i acceptades per la societat i indaga en els terrenys de la parafília sexual, l’univers de l’androgínia, el poliamor, el sexe recreatiu i científic, la poligàmia i el plaer pel plaer.

Masters of sex potser us canvia la vida sexual per a tota la vida. O potser no i seguiu igual. El que és cert és el fet que tenim més terrenys per explorar dels que us han donat com a bons els vostres pares, la tieta, el PP o la societat actual.

Vagines i penis. Només vivim una vegada. Penseu- hi, si us plau.