MENU

13 agost, 2014 Comentaris (1) Visualitzacions: 317 Cinema Uns bastards










Els que no tenim prou anys de vida acumulats per haver pogut viure l’edat daurada de Hollywood asseguts a la butaca d’un gran cinema, ens hem conformat resignadament a veure les pel·lícules de la senyora Lauren Bacall bé la televisió, bé, successivament, en cintes de vídeo, DVD o descàrregues digitals. D’aquesta gran actriu n’hem disfrutat …

Sempre ens quedarà "Cayo Largo"

keylargodins
Els que no tenim prou anys de vida acumulats per haver pogut viure l’edat daurada de Hollywood asseguts a la butaca d’un gran cinema, ens hem conformat resignadament a veure les pel·lícules de la senyora Lauren Bacall bé la televisió, bé, successivament, en cintes de vídeo, DVD o descàrregues digitals. D’aquesta gran actriu n’hem disfrutat unes quantes cintes, i em sembla, parlo almenys per mi, que cap no ens ha decebut. Si n’hagués de citar alguna d’especialment memorable diria Dark Passage (La senda tenebrosa) i, molt especialment, Cayo Largo, una història que atrapa durant una tempesta, de manera claustrofòbica i quasi teatral en un hotelet recòndit de Florida, figures de la immensa talla de Humphrey Bogart, Eduard G. Robinson, Lionel Barrymore, amb un estol de secundaris impecable dirigits pel no menys gegant John Huston.

lauren-bacall2La Bacall ha estat una de les grans actrius de tots els temps sense necessitat d’haver guanyat mai cap Oscar per una interpretació, ni esdevenir mite o referent generacional. Ni tan sols haver estat la dona d’un monstre de la pantalla com Bogart en va eclipsar la seva personalitat, ni fora ni dins de l’escena. Bacall no va tenir la presència imponent de Greta Garbo, no va gaudir de l’energia de Katharine Hepburn, no lluïa la grandesa escènica de Bette Davis; no va assolir el poder icònic de Marilyn Monroe; no arrossegava cors per l’atractiu salvatge d’Ava Gardner o Rita Hayworth; no va ser dolça com Ingrid Bergman. No va ser res de tot això perquè en va fer prou amb un parell d’ulls fulminants i un registre de mirades que ho deien tot.

En va tenir prou tot i que els cinèfils (o cinèfags, com és el meu cas) que hem estat víctimes del doblatge, ens vam perdre també una veu captivadora. Lauren Bacall ha mort aquesta matinada, però readaptant aquella frase mítica del seu Bogart a Casablanca, sempre ens quedarà Cayo Largo.

CARLES RIBERA

Els que no tenim prou anys de vida acumulats per haver pogut viure l’edat daurada de Hollywood asseguts a la butaca d’un gran cinema, ens hem conformat resignadament a veure les pel·lícules de la senyora Lauren Bacall bé la televisió, bé, successivament, en cintes de vídeo, DVD o descàrregues digitals. D’aquesta gran actriu n’hem disfrutat …










Un comentari a Sempre ens quedarà "Cayo Largo"

  1. Afrodita A ha dit:

    La recordo de fa anys i em va captivar sobradament. Des d’aleshores tinc apuntat a la llibreta de “Viatges possibles” recórrrer els cayos de Florida fins a la punta final, on diria que s’ambienta el film. Com disfrutàvem abans dels clàssics i ara amb tants canals no n’hi ha cap que es dediqui a recuperar-los. Snif.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.