Música: The Edwin Davis Jazz Band – Roseanne
Una autèntica revolució a la televisió americana la primera sitcom que se centrava en una família de classe baixa i que tractava obertament temes més amagats en sèries del mateix estil, com l’ús de les drogues, el feminisme, la llibertat sexual i, evidentment, l’alimentació i l’aspecte físic. Fins aquell moment, i actualment Déu n’hi do, els personatges que apareixien a televisió buscaven la perfecció física, l’aparença era el més important. A Roseanne vèiem una dona que no tenia complexos físics i que defensava la llibertat d’escollir entre seguir la moda o no. Els dos protagonistes, Roseanne Barr i John Goodman, juntament amb Laurie Metcalf, van aconseguir la majoria de premis interpretatius de l’època, i van crear un fenomen televisiu que va triomfar a casa nostra gràcies a TV3, que la va programar.
La careta de Roseanne, que va anar variant any rere any, ens mostra la cara dels personatges mentre són a casa, fent tasques quotidianes, com menjar, jugar a cartes, mirar la televisió, discutint, rient… Us he deixat a l’inici la intro de la setena temporada i al final, la de la novena i darrera. En aquesta última es va afegir veu a la inconfusible música de la careta. El tret que no varia durant els nou anys és la rialla escandalosa de la Roseanne, omnipresent a cada capítol.
Gràcies,fantastic,em porta bon recors.
La música és boníssima! M’hi vaig enganxa.
Grande Roseanne, mis dies, yo era un crío
Un saludo desde Ronda,Málaga.