MENU

19 setembre, 2014 Comentaris (9) Visualitzacions: 3440 Sèries Jordi Taulats













M’estimo aquesta colla de bastards que cada dia, cada setmana, cada mes i cada any, i ja en són 4, escriuen en aquest blog. De veritat. A tots i cadascun d’ells. Però també he de dir que hi ha dies en què em venen ganes de tornar a revisar Martyrs, sobretot l’escena en què treuen …

Vull més del mateix

sons-of-anarchy-season-7-promo-photos-2

M’estimo aquesta colla de bastards que cada dia, cada setmana, cada mes i cada any, i ja en són 4, escriuen en aquest blog. De veritat. A tots i cadascun d’ells. Però també he de dir que hi ha dies en què em venen ganes de tornar a revisar Martyrs, sobretot l’escena en què treuen la pell a la protagonista i la posen sota uns potents focus durant unes hores, per tal de fixar-m’hi bé i aplicar el mateix correctiu a alguns d’aquests bastards.

Després de veure el primer capítol de la setena temporada de Sons of anarchy vaig veure un tuit del mestre Jep Soler (em declaro fan dels seus articles) en què deia això:

Tuit jep

Quatre dies més tard, després que el #bossClay d’en Jordi Camps veiés l’episodi, en una conversa per whatsapp deia:

«Doncs a mi SoA em va semblar més del mateix amb més violència. Final molt bo, cert. Però la deriva violenta no sé si pot anar a gaire més. Que comencin a morir personatges» (el missatge original estava sense accents)

Sons-of-Anarchy-Jax-Gun-850x560A veure, companys, què voleu que passi a Sons of anarchy? Que de cop i volta els nostres motards preferits vagin de pícnic, venguin galetes dels escoltes i es dediquin a ajudar a travessar el carrer a les iaies carregades amb bosses del supermercat? Collons, si el que ens agrada de la sèrie és aquest crescendo violent en què, temporada rere temporada, en Jax s’ha vist abocat. No podem obviar que a la temporada anterior el president del club de motoristes es va trobar la seva estimada dona morta al menjador de casa. Què volíeu que li passés? Que es tornés un escolanet i que cada diumenge anés a cantar a la coral de l’església?

Primer de tot només s’ha vist un capítol. I un bon capítol. La veritat és que al final, no sé si per ganes de saber més d’aquesta gent de Charming o què, vaig acabar aplaudint la manera que Jax té de tractar amb el xinès. Donem temps a la temporada per veure cap a on es dirigeix. I si, per alguna raó obscura dels déus, aquesta setena temporada és semblant a les anteriors, jo acabaré aplaudint-la, ja que el que em dóna és el que busco. Cap a on anirà aquesta violència? No ho sé. És l’última temporada i jo tinc una idea de com ha d’acabar, però me la guardo per mi, no sigui que els guionistes me la copiïn i em quedi sense els drets.

Kurt Sutter i Charlie Hunnam us donen la seva resposat a tots aquells que dieu que SoA és sempre el mateix

Kurt Sutter i Charlie Hunnam us donen la seva resposat a tots aquells que dieu que SoA és sempre el mateix

24, Dexter, Utopia, House, Alias, Lost… sèries que, si agafem la màxima dels dos bastards abans esmentats, sempre eren el mateix i que van tenir molt d’èxit. Però per això ja tenim sèries com House of cards, Boardwalk empire, Ray Donovan, Game of thrones o la majoria de sèries angleses, a excepció del Dr. Who, de la qual em declaro un fervent seguidor però que no deixa de ser sempre el mateix.

Amics, companys, estimats… bastards, aquí us deixo un enllaç per si voleu explorar altres mons, altres esferes més adients a les vostres inquietuds: Cahiers du cinema (ejem, ejem…)

 

M’estimo aquesta colla de bastards que cada dia, cada setmana, cada mes i cada any, i ja en són 4, escriuen en aquest blog. De veritat. A tots i cadascun d’ells. Però també he de dir que hi ha dies en què em venen ganes de tornar a revisar Martyrs, sobretot l’escena en què treuen …













9 comentaris to Vull més del mateix

  1. Victor ha dit:

    Article diu moltes veritats. El final d´una era bastarda?

    • Jordi Taulats ha dit:

      No sé si és el final d’una era com tu dius. Si ho fos ja seria el final de la 4a era bastarda. Cahieristes, Campistes, Jepetistes, Victoristes… Tots tenen cabuda en aquesta casa de… en aquesta casa nostra.

  2. Jordi ha dit:

    A mi les palles mentals m’encanten. I si són d’en Jordi Juice Taulats encara més. Jo no sé en Jep, però a mi SOA és de les meves sèries preferides, que no vol dir més bones. Els sons, com els bastards, ja són part de la meva família i tot allò que els afecta a mi també em remou l’ànima. Per això, la deriva que fa la sèrie cap a una espiral imparable de violència m’està deixant fet pols. El primer episodi arrenca de forma brutal i acaba que ni Tarantino tindria collons de fer-ho. Bàsicament perque en aquesta sèrie el grau de realisme és més perceptible i la cruesa més física. Argumentalment el primer episodi no és magistral, com sí ho era el de l’anterior, i es limita a mostrar el costat més fosc d’en Jax, un dels meus ídols (caiguts) arran de la mort de la seva… spoiler!

    Tu, com en Juice, sou mesquins, traïdors, i us mereixeu que us arranquem els tatuatges d’Els Bastards. A la propera reunió ho posaré sobre la taula.

    Clay.

  3. Jordi ha dit:

    Per cert, el 2 n episodi em va agradar més, i és molt “més del mateix”

  4. Marc Van Damme ha dit:

    A veure si hem d’arrencar tatuatges a alguns cahieristes

  5. jep ha dit:

    dues reflexions:
    la primera és obvia, estic molt content que t’agradi més del mateix si és el que vols, SOA és la teva serie.
    la segona és una reflexió, imagineu lo interessant i rellevant que és aquesta sèrie que només hi ha comentaris de bastards que juguem a veure qui pixa més lluny… reflexione’m-hi senyors, reflexione’m-hi…

  6. Ramon Porta ha dit:

    De veritat agrada aquesta tontería de SOA?De violencia gratuita i pose hi ha a dogo per on es vulgui,quina chorrada.A Boardwalk Empire també hi ha, però quina diferencia…

  7. Lord Vador ha dit:

    Taulats, ets lo puto amo fundador!