MENU

26 setembre, 2014 Comentaris (0) Visualitzacions: 432 Sèries Víctor Gonzàlez










Aquest any hem vist com els tòpics americans més insuportables s’han instal·lat en un grup de sèries noves amb una qualitat ínfima i un treball de guió de nens de parvulari. Una d’elles ha estat Crisis, sobre el segrest d’un grup d’adolescents estereotípics d’un col·legi d’elit de Washington DC durant una excursió en autobús; la segona, Intelligence, enutjosament …

'Tyrant', la sèrie islamofòbica

Tyrant

Aquest any hem vist com els tòpics americans més insuportables s’han instal·lat en un grup de sèries noves amb una qualitat ínfima i un treball de guió de nens de parvulari. Una d’elles ha estat Crisis, sobre el segrest d’un grup d’adolescents estereotípics d’un col·legi d’elit de Washington DC durant una excursió en autobús; la segona, Intelligence, enutjosament patriòtica i amb un Josh Holloway agent secret i biònic que amb un implant al cervell li permet estar connectat a la xarxa i veure el món en tres dimensions. Les dues són insofribles a més no poder, però ha aterrat Tyrant de la cadena FX, que sorprenentment les supera en estupidesa i que demostra com veuen els americans el món àrab, i avanço en aquests moments i en aquest blog que amb una visió així tenim d’aquí pocs anys una tercera guerra mundial assegurada entre el món occidental i el musulmà.

140506_THR_Tyrant_0148

A Tyrant, Barry (Adam Rayner) ha de tornar amb la seva família americana —la Molly i els seus dos fills—  des de l’exili a Los Angeles al país fictici d’Abbudin, martiritzat per la dictadura del seu progenitor, tot i acceptar la invitació per l’imminent casament del seu nebot.

La islamofòbia dels guionistes és evident. El fresc d’aquest nou estat imaginari ho té tot; palaus on viuen els més rics immersos en un luxe espaterrant, un grup de tyrant2població paupèrrima totalment ofegada per la dictadura, cotxes i camions bomba kamikazes, violacions derivades del masclisme musulmà, lliçons sobre la democràcia americana del protagonista a la seva família islàmica i uns diàlegs que fan riure per la seva simplificació política i religiosa sobre la realitat de l’islam.

Els actors, a més, tenen tots els punts per no trobar més feina a Hollywood en els pròxims cent anys. Ho fan tan malament i són tan absolutament insípids que més val mirar cap a un altre costat.

I jo em pregunto per què coi veig fins al final aquests productes de quarta categoria. La culpa la té el blog i els bastards.

Com sempre.

Aquest any hem vist com els tòpics americans més insuportables s’han instal·lat en un grup de sèries noves amb una qualitat ínfima i un treball de guió de nens de parvulari. Una d’elles ha estat Crisis, sobre el segrest d’un grup d’adolescents estereotípics d’un col·legi d’elit de Washington DC durant una excursió en autobús; la segona, Intelligence, enutjosament …










Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.