MENU

1 octubre, 2014 Comentaris (9) Visualitzacions: 2151 Sèries Anna Vilaró













Cada nit miro el cel. En repasso cada racó: el pas lent dels núvols, els llampecs que de sobte il·luminen tota la ciutat, la intermitència de les estrelles… però no és el que busco. El que desitjo és que es faci present la nit més blava i que amb ella arribi un so, inconfusible, el …

Allons-y!

doctor-who-dr-who-tardis-peter-capaldi-david-tennant-els-bastards-bbc

Cada nit miro el cel. En repasso cada racó: el pas lent dels núvols, els llampecs que de sobte il·luminen tota la ciutat, la intermitència de les estrelles… però no és el que busco. El que desitjo és que es faci present la nit més blava i que amb ella arribi un so, inconfusible, el so de l’univers.

Cada nit l’espero. Com si es tractés d’una vella promesa que mai em va fer, com si m’hagués jurat que tornaria a per mi, com si ens haguéssim vist alguna vegada, cara a cara. Mai he pogut veure’m reflectida als seus ulls, però sé que siguin del color que siguin, aquests amaguen la tristor més profunda, una abismal responsabilitat i absoluta bondat.

doctor-who-dr-who-tardis-peter-capaldi-david-tennant-els-bastards-bbcSé que vindrà, en el moment més inesperat. Estaré en pijama i despentinada. Apareixerà de sobte i dirà: “Hi, I’m the Doctor” i esperarà que jo li pregunti “Doctor? Doctor, who?” però la meva resposta serà “Ja era hora, sweetie”. Posarà una adorable cara de sorpresa i només podrà afegir una paraula, potent i enèrgica, que just ser pronunciada serà presagi de mil aventures en mons llunyans: “Allons-y!” A partir d’aquest moment passaria a ser la seva “companion” i començaríem a viatjar pel temps i l’espai, incansables, dins de la meravellosa (i camuflable) màquina del temps anomenada TARDIS.It’s bigger on the inside” hauria de bramar, just a l’entrar dins blava cabina de policies,  per no defraudar el Doctor. Milers de pius, botons i palanques per polsar i la mateixa quantitat d’habitacions dins un espai ridículament petit des de fora, immens des de l’interior. Daleks, Cybermens, Weeping Angels, Slitheens, Sontarans… tota l’existència per descobrir, cap racó fora del nostre abast.

Mentre aquest  Senyor del Temps no arriba, l’únic que puc fer és veure totes les aventures que ens ha anat deixant Doctor Who (2005) i posar-me al dia per veure l’actual vuitena temporada, pel que diuen, més fosca que mai i amb un actor que promet: Peter Capaldi. Podrà seure al tro de millor Doctor que, sens dubte, ocupa el grandiós Tenth Doctor, David Tennant?

doctor-who-dr-who-tardis-peter-capaldi-david-tennant-els-bastards-bbcSi no l’heu començat, us encoratjo a fer-ho i assistireu a veure una de les millor sèries que s’han fet. Sense pressa, degusteu-la i segur que passada la primera temporada ja sereu uns whovians declarats. Heu d’estar preparats per trobar-hi de tot. Una sèrie de la que tothom pot gaudir-ne amb  aventures sense fi en els llocs més recondits de l’univers. Els capítols presenten tots una estructura similar: allà on hi ha un problema, el Doctor hi actua. L’abisme qualitatiu entre episodis és, en ocasions, del tot irregular, des de capítols totalment mancats de gràcia a perles que perduraran en el temps. Però anem a l’epicentre de tot, la màgia del Doctor. Ell serà qui us atraparà des del primer moment (bé, ell o la Rose, no ens enganyem). Les seves ganes de tirar endavant, els seus més que notables canvis o transformacions, l’optimisme que desprèn i el xut d’adrenalina que ens transmet a tots els humans. “Som únics” ens repetirà fins a la sacietat. I el seu contrapunt, els acompanyants, cadascun aportant un punt de vista únic que ajuda a la sèrie a prendre tocs humorístics diversos segons la temporada. Prepareu-vos per riure molt i per plorar molt. Us ho dic per experiència personal. Les llàgrimes brotaran sense fre dels vostres ulls. I hi haurà moments meravellosos on seran de tristesa i alegria alhora. I cada dia sentireu dins el vostre cap la melodia de la introducció. La cantareu, la tatarejareu, la xiulareu. Ja no hi ha volta enrere, whovians!

El meu consell és, doncs, que mireu el cel i espereu escoltar el millor so que hi ha a l’Univers: el so de la TARDIS, l’arribada del Doctor. Allons-y!

Cada nit miro el cel. En repasso cada racó: el pas lent dels núvols, els llampecs que de sobte il·luminen tota la ciutat, la intermitència de les estrelles… però no és el que busco. El que desitjo és que es faci present la nit més blava i que amb ella arribi un so, inconfusible, el …













9 comentaris to Allons-y!

  1. Fàtima ha dit:

    Gran post Anna! molt d’acord en tot el que escrius. Cada nit miro el cel esperant que apareixi el Doctor amb la seva TARDIS i mentre espero em conformo a viure els viatges pel temps i l’espai des del sofà de casa, deixant que les emocions aflorin sense remei. Gaudeixo d’aquesta sèrie com amb poques i cada nou Doctor que conec quedarà gravat en la meva memòria per sempre. Si, sóc whovian! senzillament l’adoro…

    • Anna V. ha dit:

      Crec que és casi una obsessió. Començant amb en Capali el trio de la Vestra, Strax i la criada se’m comença a fer pesat. La resta, sublim!

      • Fàtima ha dit:

        yeahhhh!!

        PD: el DOCTOR és en Tennat, d’acord…però adoro en Matt Smith també!! 😉

        • Anna Vilaró ha dit:

          M’agraden tots. Fins i tot l’Ecclerson. Ell va ser l’impàs per quedar ben enganxada a la sèrie. Indiscutiblement en Tennant és EL Doctor. I no ho nego, Matt Smith hi ha estat competint fort en algun moment. Però aquella cara de gos perdut d’el Tenth Doctor sota la pluja… aisshhhh.

  2. Josep M ha dit:

    Molt bo, el post. A casa l’hem començat fa poc i estem a punt d’acabar la 2a temporada. Em va enganxar de seguida i l’Eccleston em va agradar molt, tot i que és veritat que David Tennant és explosiu. Ara falten hores per poder veure capítols a raig. No m’ho passava tan bé amb una sèrie anglesa des dels temps gloriosos de Brian Clemens, Thriller i The New Avengers.

    • Anna Vilaró ha dit:

      Eccleston és un bon paio, fa molt bé el seu paper de guia per presentar-nos aquest món meravellós que és la sèrie. Ara, no me’l imagino seguint durant gaires temporades més. Bé, potser és que soc una megadefensora d’en Tennant. A gaudir-la, que tot just vas per ben el principi. I a teoritzar sobre absolutament tot amb tots els whovians, que és el que fa, encara més gran el Doctor 😉

  3. Alt+126 ha dit:

    Primerament, és la vuitena temporada, no la novena XD

    I ja quan al tema en concret de la serie…

    Si haig de ser sincer tinc la sensació que l’estan cagant.
    Tenim un personatge fosc, amargat i malparit sense cap pes a la serie per culpa de les ganes del “jefe” (Moffat) de fer que tot sigui un caos paradoxal extrem amb la Clara com a pilar principal.
    Mentre la resta de doctors tenien acompanyants ara estem veient com la Clara Oswald té taxista espai-temporal. Una desgracia des del meu punt de vista (que la Clara fos protagonista al final de la setena és normal, el Doctor l’estava “investigant”. Però ara ja no, no sabem què fa o vol fer el doctor, tot i que la serie porti el seu nom)

    • Anna Vilaró ha dit:

      Gràcies per la correcció. Anava tan a sac per veure la vuitena que em vaig accelerar massa, jajaja.
      Tot just he vist el primer de la vuitena i de moment no trobo la Clara tan protagonista. Suposo que ja arribarà. Vull que em facilitin molt temps per poder conèixer aquest nou Doctor, perquè la veritat és que pinta molt i molt bé. És cert que un cop descobert el misteri de la “Oswin” ja perd part de la gràcia, però dins meu hi ha alguna cosa que em diu que té més secrets amagats. Veurem.

  4. Ramon Porta ha dit:

    Doctor que qui com?Frikissss.Ho trobo una mica infantil/adolescent lo del Who,no em tireu pedres fa tans d’anys que….per sert al grup The Who que als vaig anar a veura a França son una passada,ho escric en passat?Who knows perhaps the doctor.