El 2009 es va estrenar Dead snow, un film noruec de zombis que combinava gore i tocs de comèdia seguint la petjada de Zombieland o Zombis party. Dirigida per Tommy Wirkola, va tenir força repercussió i, fins i tot, el director va fer el salt a Hollywood per encarregar-se de la versió de Hansel y Gretel, cazadores de brujas. L’argument de Dead Snow, traduïda aquí com a Zombis nazis, beu de tots els tòpics. Un grup de joves passa un cap de setmana a la muntanya amb grans dosis de cervesa i hormones, però la festa s’espatlla quan uns zombis ressusciten, a l’estil de Posesión infernal. La curiositat és que són soldats nazis que van morir a la Segona Guerra Mundial i que ara pretenen recuperar un cofre de monedes que els pobres protagonistes han trobat. La pel·lícula em va semblar curiosa i entretinguda i, fins i tot, reconec que tenia un petit pòster penjat a la nevera. Eren altres temps… Solter, freaky. En fi…

Ara arriba al Festival de Sitges la segona part, també dirigida per Wirkola. Els zombis nazis continuen sent els protagonistes, però aquest cop hauran de lluitar amb un altre exèrcit de soldats russos zombis, que també van morir a la Segona Guerra Mundial. Una batalla, enmig de la neu, que, salvant les distàncies, pretén homenatjar l’escena inicial de Gangs of New York (perdoneu si algú ho considera un sacrilegi).

En aquesta segona part hi ha més humor i més vísceres ─quan la veieu ja comprovareu que Wirkola té una especial fascinació pels intestins─, uns ingredients que encaixen perfectament en el Festival de Sitges. Evidentment Dead snow 2 no passarà a la història, ni tampoc té aquesta intenció, però s’ha de reconèixer que t’ajuda a passar una estona divertida davant la pantalla. Al cap i a la fi això és el que busca el públic de Sitges. Una altra cosa és que fos l’elitista festival de Cannes o que jo fos un admirador de Cahiers du Cinéma, cosa que mai passarà. Abans em mateu i em converteixo en un zombi.