MENU

9 octubre, 2014 Comentaris (0) Visualitzacions: 484 Cinema, Sitges 2014 Jep Soler










Pel·lícula belga dirigida per Hans Herbots i que es presenta en la Secció Oficial Panorama del festival d’enguany. Com que no sé ben bé els criteris que se segueixen per determinar a quina categoria va cada film, no posaré en dubte la seva no participació pels premis destacats. Dit això, vull començar fent una reflexió: …

'De Behandeling' (The treatment)

sitges-2014-atom-egoyan-de-behandeling-the-treatment-hans-herbots-els-bastards

Pel·lícula belga dirigida per Hans Herbots i que es presenta en la Secció Oficial Panorama del festival d’enguany. Com que no sé ben bé els criteris que se segueixen per determinar a quina categoria va cada film, no posaré en dubte la seva no participació pels premis destacats. Dit això, vull començar fent una reflexió: no us ha passat mai que hi ha temporades que veieu moltes pel·lícules de temàtica semblant? A mi m’està passant amb el tema d’infants maltractats. Part de la culpa va ser d’Atom Egoyan que va despertar la meva curiositat quan vaig veure Condenados, el film que explica l’assassinat de tres nens a Memphis i el procediment judicial per determinar qui n’era el responsable. Vaig veure, al cap d’unes setmanes, el documental West of Memphis que explicava la mateixa

sitges-2014-atom-egoyan-de-behandeling-the-treatment-hans-herbots-els-bastardshistòria, amb els personatges reals, és clar, i tot el procés d’investigació i judicial. Us recomano tots dos visionats, per l’ordre que vulgueu, perquè la història s’ho mereix. Després vaig veure que Egoyan havia fet un altre film, doncs apa, a mirar-lo sense saber-ne l’argument. The captive relata la desaparició d’una nena de deu anys que és segrestada per una banda de pederastes que, a més d’abusar d’ella, la fan servir d’esquer per a noves adquisicions. El film no acaba de funcionar del tot, però s’endinsa en el món de les xarxes virtuals d’exhibició infantil i de com persones a priori honrades i solvents poden amagar un monstre en el seu interior. La paraula monstre no ha estat a l’atzar i us dic per què: a The treatment els nens tenen por del monstre (Troll, en belga) i en parlen amb els adults, però aquests creuen en els mostres fantàstics, aquells que s’amaguen a sota el llit quan el llum s’apaga, aquells que desapareixen quan arriba el dia. Però a The treatment els mostres són reals i són pertot arreu, fins i tot en els records. Una família de classe mitjana és segrestada i torturada durant un cap de setmana sitges-2014-atom-egoyan-de-behandeling-the-treatment-hans-herbots-els-bastardsfins que són rescatats, però el fill ha desaparegut. El troben mort i les proves forenses mostren senyals de violació i d’abús físic, sobretot una profunda mossegada a l’esquena. La policia ja té un objectiu a perseguir, el mossegador, però no té pistes més enllà del pobre testimoni dels pares. El detectiu encarregat de la investigació arrossega una pèrdua, la del seu germà quan eren infants a mans d’un pedòfil, el seu veí que el va segrestar i mai va ser arrestat. La cerca del mossegador el farà baixar a l’infern i tornar a viure la història del seu germà, amb el patiment interior que això comporta i que, de vegades, transforma la realitat. Film ben realitzat, amb un actor principal un pèl histriònic, i amb un final dels més rodons que recordo últimament i que en una versió americana no s’atrevirien a fer.

sitges-2014-atom-egoyan-de-behandeling-the-treatment-hans-herbots-els-bastardsTot i que recorda la sinopsi de Prisioneros, de Denis Villeneuve, es diferencien en l’objectiu. El director canadenc basava la força en una fotografia brutal, ensenyant poca cosa i deixant que la imaginació i el dubte perseguís l’espectador. No fa incís amb els segrestadors, només per acabar de lligar el relat. A The treatment s’obren dos fronts, primer el punt de vista d’aquell que ha viscut la pederàstia de primera mà, de massa a prop, i que se sent impotent per poder-ho aturar; el segon front és la magnitud que pot agafar una xarxa de tràfic d’infants, de consum audiovisual, de vexacions filmades. Fa por veure la magnitud del mercat de productes d’aquest tipus i , desgraciadament, no sembla que s’hi pugui fer gaire cosa.

 

Pel·lícula belga dirigida per Hans Herbots i que es presenta en la Secció Oficial Panorama del festival d’enguany. Com que no sé ben bé els criteris que se segueixen per determinar a quina categoria va cada film, no posaré en dubte la seva no participació pels premis destacats. Dit això, vull començar fent una reflexió: …










Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.