MENU

27 octubre, 2014 Comentaris (0) Visualitzacions: 317 Cinema Lluís Simon










Pels seguidors, ja siguin fanàtics, freakies o només de passada, de la ciència-ficció i també del cinema entès com a la persecució d’un impossible aquesta és la pel·lícula ─oficialment un documental─ que t’il·lumina la cara durant els 90 minuts més fascinants del 2014. En dues paraules: im pressionant. Què és? El somni, la visió i …

'Jodorowsky's Dune', allò que Hollywood s'endugué

Original-Dune-poster

Pels seguidors, ja siguin fanàtics, freakies o només de passada, de la ciència-ficció i també del cinema entès com a la persecució d’un impossible aquesta és la pel·lícula ─oficialment un documental─ que t’il·lumina la cara durant els 90 minuts més fascinants del 2014. En dues paraules: im pressionant.

Què és?

El somni, la visió i l’obsessió que va tenir el mexicà Alejandro Jodorowsky i d’un il·luminat productor francès per rodar una versió èpica i mastodòntica de Dune, la famosa novel·la de Frank Herbert. El cineasta volia materialitzar, segons les seves paraules, la «pel·lícula més gran, influent i revolucionària de la història». Havia de mutar ─segons ell─ la ment de tots els joves de l’època i portar el setè art a un nou univers, cinematogràfic i filosòfic. Una gran dosi, tal com sona, de LSD fílmic que deixés 2001: una odissea de l’espai, de Stanley Kubrick, en un joc de nens.

Jodorowskys-Dune2Jodorowsky

D’adolescent m’havia aficionat als seus còmics i a la seva associació amb el gran Moebius. Tots dos es van conèixer precisament mentre es començava a dibuixar en la ment del mexicà allò que havia de ser Dune. Abans de fer al salt a la novel·la gràfica, Jodorowsky havia rodat tres films inclassificables, surrealistes i delirants -el més conegut i influent va ser El topo– que el van marcar com un personatge inclassificable i, fins i tot, perillós per als estàndards de Hollywood. Això, a la llarga, ho va pagar car.

jduneEl somni

Són ben coneguts els treballs de preproducció dels grans films i la missió que emprenen alguns llunàtics per rodar fantasies que semblen impossibles. En aquest sentit recomano el documental de Peter Jackson a la primera part del DVD d’El Senyor dels Anells, on explica fil per randa com va anar enredant una persona rere una altra fins a aconseguir els actors, els diners i l’equip artístic per a filmar la trilogia. Però Jodorowsky va més enllà, molt més enllà. A tots aquells que han d’intervenir en el futur film els demana una implicació espiritual. «Som els guerrers de Dune.» Gràcies a la seva astúcia, fortuna i ambició tocarà amb la punta dels dits un projecte faraònic. El director de culte Nicolas Winding Refn admet que Dune, si s’hagués filmat, ho hauria canviat tot.

incalEls actors

Dune és una novel·la amb guerrers, emperadors, malvats, messies, monstres, naus especials, etc. Parlem d’una mena de bíblia ambientada en un futur incert i un llunyà univers que inclou grans dosis de reflexions metafísiques. El realitzador mexicà explica, barrejant castellà i anglès, com contacta amb Salvador Dalí perquè faci d’emperador. Només la revelació de les converses entre tots a Nova York, París i Barcelona justifiquen la visió del film. Dalí s’acaba convencent i si voleu saber com ja sabeu què heu de fer. Jodorowsky, amb només una frase, també fitxa Mick Jagger com a guerrer i en una declaració d’amor a Kung Fu convenç David Carradine, que s’implica personalment en el projecte. Durant dos anys fa entrenar el seu propi fill dotze hores al dia en tota mena d’arts marcials i espirituals perquè encarni el guerrer principal. Una bogeria.

Jodorowsky_Dune_17Art, efectes especials i música

Jodorowsky i el seu productor se’n van directament als estudis Abbey Road per encarregar la música d’una part del film a Pink Floyd! Amb dos collons. Els britànics, que en aquells moments estan gravant el Dark side of the moon, es mostren escèptics, com ho seríem nosaltres, però el discurs del mexicà els deixa sense arguments per renunciar-hi i pacten, fins i tot, un doble LP de la pel·lícula. Tot l’story board el dibuixa Moebius. El viatge a Hollywood per fitxar el personal dels efectes especials també és de traca. La reunió amb Douglas Trumbull acaba amb Jodorowsky enviant a pastar fang l’home que va fer realitat 2001 perquè no és el «guerrer que necessitem». Desmoralitzat, el mexicà entra en una sala de cinema on fan Dark star (l’opera prima de John Carpenter) i l’endemà fitxa un altre mite: Dan O’Bannon (Star Wars i Alien), que se’n va a viure a París. L’altra gran troballa és H.R. Giger, que accepta dibuixar i pintar tot el que referència a la casa Harkonnen, els malvats de l’univers de la novel·la. El suís, en una de les seves últimes aparicions en pantalla abans de morir, relata que mai no havia intervingut en cap pel·lícula i que Jodorowsky li diu que està menyspreant el seu talent si no ho fa. Els dissenys que enllesteix per Dune són monstruosos, en tots els sentits.

Jodorowskys-Dune-3El llegat

El llibre de l’story board, una obra d’art meravellosa, és enviat a tots els estudis de Hollywood i tots queden esmaperduts per la magnitud del projecte. Accepten posar-hi els diners amb una condició, canviar el director, el qual consideren un perill públic. No hi ha acord, però la part final del documental és la demostració que aquesta és la gran obra mestra de la ciència-ficció mai filmada. Tots els grans plans, escenes i dissenys imaginats per Jodorowsky, O’Bannon, H.R. Giger, Moebius i companyia apareixen, l’un rere l’altre, en els grans films de ciència-ficció dels anys posteriors rodats per George Lucas, Ridley Scott, Robert Zemeckis, Steven Spielberg, etc. Hi ha escenes i dibuixos plagiats escandalosament.

David Lynch

Mentre el projecte de Jodorowsky circulava pels estudis, el productor italià Dino de Laurentis va encarregar el seu propi projecte de Dune a David Lynch, amb Sting i companyia. Qualsevol semblança entre els dos films (l’acabat i el no començat) és pura casualitat.

9/10

Pels seguidors, ja siguin fanàtics, freakies o només de passada, de la ciència-ficció i també del cinema entès com a la persecució d’un impossible aquesta és la pel·lícula ─oficialment un documental─ que t’il·lumina la cara durant els 90 minuts més fascinants del 2014. En dues paraules: im pressionant. Què és? El somni, la visió i …










Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.