MENU

29 octubre, 2014 Comentaris (0) Visualitzacions: 272 Cinema Jordi Dorca










Molts de vosaltres recordareu aquella sèrie que va emetre TV3 en què Edward Woodward interpretava un exespia que un cop deixa l’agència es dedica a resoldre els problemes que la policia i la justícia no han pogut solucionar. L’equalitzador (així es deia la sèrie) és la vella idea del justicier a sou que tant s’ha explotat en …

'El protector'. Un pim, pam, pum i poca cosa més

el-protector-equalizer-denzel-washington-antoine-fuqua-els-bastards-cartellera

Molts de vosaltres recordareu aquella sèrie que va emetre TV3 en què Edward Woodward interpretava un exespia que un cop deixa l’agència es dedica a resoldre els problemes que la policia i la justícia no han pogut solucionar. L’equalitzador (així es deia la sèrie) és la vella idea del justicier a sou que tant s’ha explotat en els westerns, traslladada als anys vuitanta. A mi la sèrie, potser perquè la vaig veure de petit en alguna de les reposicions que es van fer, em semblava original i entretinguda, del seu remake cinematogràfic només em puc quedar (i no de manera rotunda) amb el segon adjectiu. Antoine Fuqua n’ha volgut fer una adaptació i s’ha centrat en el període entre el qual Robert McCall deixa l’agència i es converteix en El protector, i explica així allò que mai se’ns mostrava a la sèrie. Aquesta idea ja no és nova, per exemple en el Robin Hood, de Ridley Scott, ja es va utilitzar i la sensació que fa és que Fuqua va seleccionar i escriure una història pel seu propi lluïment i el de Denzel Washington i no se n’ha acabat de sortir.

el-protector-equalizer-denzel-washington-antoine-fuqua-els-bastards-cartelleraAmbientada a Boston (tot i que el retrat de la ciutat és absolutament neutre) ens trobem amb un treballador d’una mena de Garden/Ferreteria XL del qual ningú sap el passat, sabem que pateix insomni i que es passa la nit llegint clàssics americans en una cafeteria; en aquestes nits de lectura coneix una prostituta amb la qual estableix certa amistat. Un dia veu que la noia és maltractada i aquest fet desperta la bèstia que porta a dins. Un cop se’ns ha plantejat la trama, aquest ex-James Bond negre que viatja en autobús i que amb prou feines utilitza armes de foc, comença a matar i a destruir tots aquells que té al davant, alhora que s’escapoleix d’un exmilitar rus enviat per perseguir-lo i matar-lo. Comencen aleshores les morts estrambòtiques (que em van portar a recordar aquell inoblidable Seagal degollant tres homes amb una targeta de crèdit), com ara l’assassinat d’un sicari rus de 100 quilos de pes, a base de cops de novel·la (no em diguin que no és poètic), o la rècula de morts a base de trepants, politges, ganxos, claus i altres ginys de ferreteria en un final memorable d’aquells que quan els mires no saps si patir pel protagonista, conjurar-te per no entrar mai més al Bauhaus o riure a cor que vols per les morts ridícules al més pur estil de la cançó de Def con Dos que es van succeint.

el-protector-equalizer-denzel-washington-antoine-fuqua-els-bastards-cartelleraFuqua s’afegeix a la moda de recuperar antigues estrelles per a papers d’acció, i realitza una pel·lícula insulsa que recorda un videojoc en què el protagonista disposa de cinc vides i guanya un cop s’ha carregat tots els enemics. Una llàstima perquè Fuqua a Shooter, Training day i Los amos de Brooklyn ens va demostrar que tenia més talent del que demostra en aquest pim, pam, pum i poca cosa més que és El protector.

Molts de vosaltres recordareu aquella sèrie que va emetre TV3 en què Edward Woodward interpretava un exespia que un cop deixa l’agència es dedica a resoldre els problemes que la policia i la justícia no han pogut solucionar. L’equalitzador (així es deia la sèrie) és la vella idea del justicier a sou que tant s’ha explotat en …










Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.