MENU

30 octubre, 2014 Comentaris (3) Visualitzacions: 252 Sèries, The walking dead Anna Vilaró










  Encara recordo el primer cop que vaig veure a la Michonne a The Walking Dead. Una dona imponent i misteriosa que caminava entre els zombis sense por. Letal com poques. No deixava a cap walker dempeus. Bé, sí, només a dos, els seus acompanyants-mascota, lligats amb cadena, als quals va arrancar la mandíbula. Duia …

La katana de la Michonne (TWD 5×03)

 

twd-the-walking-dead-5x03-rick-michonne-zombis-zombies-els-bastards

Encara recordo el primer cop que vaig veure a la Michonne a The Walking Dead. Una dona imponent i misteriosa que caminava entre els zombis sense por. Letal com poques. No deixava a cap walker dempeus. Bé, sí, només a dos, els seus acompanyants-mascota, lligats amb cadena, als quals va arrancar la mandíbula. Duia amb ella a una amiga fiable i despietada, talment una extensió del seu cos, la katana. Amb ella lluitava amb una elegància digna de la Black Mamba, separant els caps dels zombis del seu propi cos, esquitxant de sang a tot el que li era proper, ballant amb pas ferm mentre escampava cervells a tort i a dret. Però un tràgic dia, va perdre la seva letal arma, i amb ella, va deixar de ser el que era. Deia que no l’enyorava, que només era un objecte, i tot i que la situació de supervivència l’havia dut a dominar aquesta arma amb una gran destresa, podia acabar amb els walkers amb qualsevol altre objecte. Però el seu cor no pensava el mateix. Les seves mans no notaven el mateix.

twd-the-walking-dead-5x03-rick-michonne-zombis-zombies-els-bastardsSi per alguna cosa ha valgut la pena veure aquest episodi de la sèrie, anomenat Four Walls and a Roof ha sigut per poder veure com, després de Terminus, la Michonne retrobava la seva estimada katana. No ha sigut un moment especialment tendre, ni apassionant, però saber que a partir d’ara la veurem lluitar de nou amb aquella perfecció, em fa posar la pell de gallina.

No us vindrà de nou si dic que The Walking Dead fa baixada. I em posa de mal humor ja que aquesta sèrie no para de jugar amb les nostres expectatives. Després d’un sorprenent inici de temporada ha començat la seva típica davallada. Ja ens té acostumats a aquestes decepcions des de anteriors temporades i cada cop costa més trobar un bri d’esperança.

twd-the-walking-dead-5x03-rick-michonne-zombis-zombies-els-bastardsSituem-nos. Tenim en Bob amb els caníbals, amb una cama mutilada. Mentre es mengen el seu membre amputat, Bob els revela que està contaminat. El retornen a l’església d’en Gabriel(o a les quatre parets i un sostre, deixant clar que, si encara pot quedar algun tipus de fe, no es troba allà) i el desig de venjança del Rick’s Team no es fa esperar. Decideixen preparar un atac als caníbals dins l’església, per sorprendre’ls. Després d’una conversa insulsa entre els dos líders, Gareth i Rick, ens acomiadem (per sempre?) dels caníbals, després d’una matança que ens deixa força indiferents.

Amb en Bob infectat, assistim a l’espera de la seva mort. És un personatge amb el qual no hem pogut crear un vincle afectiu prou fort com per dedicar-li un gruix tan important de l’episodi. Potser si, com amb el còmic, haguessin escollit un personatge més proper i veterà, ens haguéssim trobat davant un moment emotiu i empàtic. El traumatitzat Tyreese s’encarrega de clavar el ganivet al cap d’en Bob, abans que comenci la seva transformació. Cada cop el veiem més distant, abatut i en segons quins moments, descontrolat. Aquest home explotarà aviat.

twd-the-walking-dead-5x03-rick-michonne-zombis-zombies-els-bastardsEl grup es divideix de nou. Una decisió que moltes vegades és encertada, però ara ens deixa amb un grup que brilla per la seva manca de carisma, el Washington’s Team, format pel trio de la Rosita, l’Eugene i l’Abraham als quals es sumen en Glenn, la Maggie i la Tara (què hi fa aquesta encara, a la sèrie?). Es dirigiran cap a Washington D.C a dur l’Eugene a salvar la humanitat i esperant que el Rick’s Team s’hi afegeixin al cap de poc. Una cura que els durà, esperem, al cau del llop, a una ciutat plena fins a dalt de walkers.

Juntament amb el retorbament de Michonne i la seva katana, el segon moment que cal remarcar és la reaparició de Daryl. En un primer moment, sembla que vagi sol, però algú l’acompanya. La seva cara de pomes agres fa pensar que no s’hi amaguen la Carol The Killer i la Beth (haurà madurat?), sinó els seus segrestadors. I potser estan vinculats a en Gabriel, que de ben segur amaga més d’un secret sota el seu hàbit.

 

  Encara recordo el primer cop que vaig veure a la Michonne a The Walking Dead. Una dona imponent i misteriosa que caminava entre els zombis sense por. Letal com poques. No deixava a cap walker dempeus. Bé, sí, només a dos, els seus acompanyants-mascota, lligats amb cadena, als quals va arrancar la mandíbula. Duia …










3 comentaris to La katana de la Michonne (TWD 5×03)

  1. darthvastard ha dit:

    Discrepo tant…em sembla que això de cagar-se en TWD ja s’ha tornat una costum. Se’ns està plantejant la temporada amb més acció, més gore i més equilibrada desde la 3a. Tenim un episodi o n se’ns dóna el que s’ha reclamat durant tant de temps (Rick amb collons, escenes prou tenses, morts salvatges (només m’ha patinat el drama d’en Bob Esponja (una mica val)…No sé, el 2n episodi per ser un Talking estava prou bé (tenint en compte que sense talking no hi ha argument), però aquest 3r. I sí, aquests de Terminus eren uns putos aficionats, però jo crec que eren l’aperitiu…els enemics són els butchers de veritat.

    • Jep ha dit:

      Estic d’acord amb tu!! Ja era hora que finalment en Rick es comportés com s’espera d’ell, de lider i amb un parell d’ous! El capítol està bé, amb misteri, final inquietant i amb les dosis dramàtiques justes, tot i que el besamans del moment Bob fos un pel ensucrat….
      A veure si van millorant, m’agrada que hagin fet la separació del grup, espero que podem anar seguint les dues històries paral·lelament i no ens facin esperar com ara amb la Bethbleda

    • Anna VM ha dit:

      Per mi ara mateix TWD entra al pack de sèries entretingudes. Ja hem vist en Rick amb dos collons, la que en tot cas sorprèn és la Carol. Hi ha prou oportunitats com per fer una sèrie gran, però sembla que es conformen en fer-la entretinguda. O potser és que li he agafat tírria i no sé veure més enllà. I ara, amb la Beth tornant… uuuuffffff.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *