MENU

1 novembre, 2014 Comentaris (2) Visualitzacions: 1707 Sèries Jep Soler













Per aquestes dates es repeteixen, i es repetiran per molts anys, dues preguntes inútils que no mereixen cap contesta. Serveix per alguna cosa el canvi d’hora? Per què celebrem el Halloween si no és una tradició nostrada? He dit que no valia la pena contestar-les i així ho faré, només vull deixar a l’aire una …

Halloween a 'AHS', homenatge magistral

American_Horror_Story_67747Per aquestes dates es repeteixen, i es repetiran per molts anys, dues preguntes inútils que no mereixen cap contesta. Serveix per alguna cosa el canvi d’hora? Per què celebrem el Halloween si no és una tradició nostrada? He dit que no valia la pena contestar-les i així ho faré, només vull deixar a l’aire una qüestió: nois i noies, com més coses celebrem millor, que la vida són quatre dies, l’un el passarem dormint i l’altre serà fent de zombi.

El capítol tercer de la quarta temporada d’American horror story succeeix durant la nit dels morts, com és habitual en aquesta sèrie, aprofiten la proximitat de la data per fer un especial, només cal recordar el magnífic capítol de la primera temporada en què els morts vivents reals passaven American-Horror-Story-Freak-Show-Halloween-Episode-Picturesdesapercebuts per la resta de la població. En aquest cas juguen amb uns quants elements, alguns dels quals indispensables quan es parla de Halloween. Les carbasses, a més de formar par de la decoració, permeten a la dona més petita del món, Jyoti Amge, fer una trapelleria i espantar la dona més alta del circ. El truc i el tracte que fan tots els nens quan fan el porta a porta pel barri no l’he entès mai tot i que sembla divertit, ara bé no crec que ho veiem mai instaurat als nostres carrers, si per fer la Gigaenquesta ningú els obria la porta imagineu una colla de nens disfressats…

L’element essencial és la disfressa, de la mateixa manera que per Carnestoltes tots els homes es disfressen de dona, en el Halloween tothom vol ser el personatge més terrorífic possible. El cinema és el màxim proveïdor de mostres, per tant molta gent té ganes d’emular les seves icones de terror. A AHS ho tenien fàcil. Des del primer capítol que estan fent un homenatge a l’univers creat per Tod Browning a Freaks (1932) fent reviure personatges que ens van emocionar i que ara tenen una nova oportunitat de reivindicar-se (amb Carnivale ja ho van poder fer). american-horror-story-freak-show-trailer-FXUn univers fantàstic on el terror està personificat en els humans que a través del seu perjudici i les seves pors acaben maltractant els professionals d’un circ, només perquè tenen alguna deficiència física. És a dir, perquè no són, físicament i alguna vegada mentalment, com els demés. Recordo quan era petit i anava a les Fires de Girona que ara estan en marxa, que no parava de molestar els pares fins que em deixaven anar a veure l’espectacle de la Dona Serp, La dona més petita del món, Els animals mai vistos, etc. Tots sabem que en aquells espectacles hi havia trampa, no hi havia res real, tot i així la gent hi anava i si se sentien estafats callaven per no reconèixer que els havien enganyat. Recordo una vegada que el cartell deia «Sólo para hombres» amb dibuixos de dones espectaculars, quan eres a dins veies una carreta de paleta amb un pic i una pala. Tothom quan sortia reia i recomanava l’espectacle. En fi… Tornem a AHS i l’episodi dedicat a Halloween, i per sobre de tot a l’homenatge a Halloween (1978), de John Carpenter. Només començar veiem una nena al carrer vestida de princesa que veu la presència del pallasso assassí mig amagat darrere uns boixos, al cap de pocs moments sota un arbre, de la mateixa manera que Michael Myers ens feia posar els pèls de punta mentre espiava la Jamie Lee Curtis, fins i tot sentim una música inspirada en la magnífica banda sonora del mateix Carpenter. El moment culminant ens espera quan, des de visió subjectiva, veiem una mà amb màniga de B0muiSvCUAAttOEpallasso agafant una màscara i com se la posa, a partir d’aquí seguim des de la visió dels ulls emmascarats el recorregut del pallasso, agafa un ganivet i es dirigeix directament cap a la seva víctima i … Genial moment que ens recorda qui és un dels grans referents del cinema de terror, John Carpenter.

Algunes veus semblen disgustades perquè celebrem el Halloween i d’altres, no són els mateixos, critiquen American horror story perquè planteja un argument poc original, que copia Freaks, una mica d’It i, en aquest capítol, Halloween. I què? No ens volen pas enganyar, ja sabem el que ens donaran i per això en gaudeixo, perquè sóc un gran admirador del film de Tod Browning, perquè bavejo amb John Carpenter i perquè m’agrada el món màgic, pervers i misteriós del circ.

Per aquestes dates es repeteixen, i es repetiran per molts anys, dues preguntes inútils que no mereixen cap contesta. Serveix per alguna cosa el canvi d’hora? Per què celebrem el Halloween si no és una tradició nostrada? He dit que no valia la pena contestar-les i així ho faré, només vull deixar a l’aire una …













2 comentaris to Halloween a 'AHS', homenatge magistral

  1. Jordi ha dit:

    Gran article, m’he tronxat amb els teus records de les Fires. A mi no em van deixar anar a veure la mujer serpiente ni la barbuda i estic traumatitzat. Però m’alegro de no haver vist mai allò de solo para hombres (existia de debó?).

    Sobre AHS aquest temp fa bona pinta pels elements referencials que comentes.

  2. Anna VM ha dit:

    M’està encantant aquesta temporada. Sense saber-ne res de les anteriors, m’està atrapant. Suposo que en part és la temàtica, i sense cap mena de dubte, la Lange. Amb aquelles celles mal pintades, el seu caràcter de diva a la deriva, els seus espectacles musicals… genial. Endavant, AHS!