MENU

12 Novembre, 2014 Comentaris (0) Visualitzacions: 429 Cinema Jordi Taulats

Títol


Director


Actors


  Fa uns mesos vaig escriure un post sobre una revisió del mite de Frankenstein a Yo, Frankestein. En aquell article deia que m’agradava que es fessin revisions dels clàssics, però revisions amb cap i peus. Ara he pogut veure Drácula, la leyenda jamás contada, del debutant Gary Shore. En aquesta nova visió del monstre que …

Un vampir sense ullals

 

Fa uns mesos vaig escriure un post sobre una revisió del mite de Frankenstein a Yo, Frankestein. En aquell article deia que m’agradava que es fessin revisions dels clàssics, però revisions amb cap i peus.

Ara he pogut veure Drácula, la leyenda jamás contada, del debutant Gary Shore. En aquesta nova visió del monstre que em va fer passar nits de malsons per haver vist les seves pel·lícules amagat sota la taula amb l’única protecció de les estovalles, ens trobem el príncep Vlad III de Valaquia (Luke Evans, en Bardo d’El Hobbit) preocupat per l’avenç de les tropes turques dins del seu territori. Per tal d’impedir-ho, Vlad pactarà amb un ésser de les tenebres per aconseguir la seva força i els seus poders, però aquest pacte, com tots els pactes foscos, comporta una norma: si vol tornar al seu estat normal haurà de resistir durant tres dies la temptació de veure sang humana. Cosa que, com tots sabeu, no va resistir.

Dra

A partir d’aquí desapareix el mite de Dràcula. El film es despulla de qualsevol intenció de fer por i s’apropa més a una nova franquícia de la Marvel. Com tots els films de superherois que últimament ens inunden les pantalles, a Drácula, la leyenda jamás contada observem com Vlad l’empalador va descobrint els seus nous poders: la força, la rapidesa, la supervisió… i també les seves noves debilitats: la plata i la llum del sol.

Amb escenes de lluites interminables entre Vlad i les tropes turques, totes elles ben regades amb efectes especials, Drácula, la leyenda jamás contada no deixa de ser una versió més de la llarga llista d’històries de vampirs que va iniciar F.W. Murnau al 1922 amb la majestuosa Nosferatu, això sí, adaptada a uns temps en què sembla que si no poses FX en un film ja no paga la pena de veure‘l.

No, no és com el producte infecte a què feia referència al començament, Yo Frankesntein. Més aviat és un bon film per veure un dissabte a la tarda (guardeu la nit per veure una autèntica pel·lícula de terror), amb moltes escenes d’acció i uns efectes visuals correctes. El guió és el de menys.

Ah! I sí, d’igual manera que els projectes de la Marvel, sempre acaben deixant la porta oberta per fer noves entregues, aquí també ens amenacen(?) amb una possible continuació.

 

  Fa uns mesos vaig escriure un post sobre una revisió del mite de Frankenstein a Yo, Frankestein. En aquell article deia que m’agradava que es fessin revisions dels clàssics, però revisions amb cap i peus. Ara he pogut veure Drácula, la leyenda jamás contada, del debutant Gary Shore. En aquesta nova visió del monstre que …

Títol


Director


Actors


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada