La capçalera de Desperate housewives (Mujeres desesperadas) és, si no la millor, sí una de les més reeixides de la història de la televisió. Són 40 segons d’art en estat pur, literalment. Perquè la intro que obre majestuosament l’aclamada sèrie de Marc Cherry està integrada per una composició d’obres artístiques que, gràcies a un extraordinari treball infogràfic, es juxtaposen i transmuten per tenir una major relació amb la temàtica de la sèrie. La música, per cert, és de Danny Elfman, tot un referent per als amants de les bandes sonores cinematogràfiques. Si us interessa, les vuit obres que hem detectat són: 1. Adam i Eva, de Lucas Cranach el Vell 2. Litografies egípcies 3. Retrat de Giovanni Arnolfini i la seva muller, de Jean van Eyck 4. American Gothic, de Grant Wood 5. Pin up, d’Andy Warhol 6. Cartell de la Segona Guerra Mundial, titulat Proud!, de Dick Williams 7. Llauna de sopa Campbell’s, de Warhol 8. Dues obres de pop art de Robert Dale.
Coincidint amb el desè aniversari de la seva creació, Desperate housewifes resta com una brillant comèdia negra i satírica de l’american way of life que, lluny de les aparences (d’això precisament tracta la sèrie), gastava una mala llet impressionant. La veritat i la mentida, el bé i el mal centraven unes trames misterioses que no deixaven de ser purs mcGuffins per aprofundir en la psicologia d’uns personatges que no paraven d’evolucionar, temporada rere temporada. Som molts que us trobem a faltar, Susan Mayer, Lynette Scavo, Gabrielle Solis i Bree van de Kamp!
Arribarà que serà considerada com una de les grans sèries, per què ha estat capaç de criticar, des d’una imatge aparentment frívola, una manera de viure, més enllà de l’American way of live.
És de les produccions (oblidades) que més han contribuït a la difusió de les sèries. Va enganxar perquè, amb l’aparença d’una comèdia, tenia una trama vol ben travada, que no et permetia deixar de veure cap capítol.
Trobo moñt encertat al comentari anvers la capçalera de la serie,amb el contingut ancara que le seguit una mica, no l’he trobat massa exvitanr.