MENU

10 desembre, 2014 Comentaris (4) Visualitzacions: 336 Sense categoria Jordi Taulats










Ja ho deia La Trinca: Que bonics són els anuncis que fan a televisió! Que boniques les musiques! Quin poder de persuasió! Són tan “monos” els anuncis, que tu sempre exclames: “Quina llàstima que els tallin per posar programes! En aquesta món digitalitzat, on ho tens tot a través d’internet, des del film que encara …

Que bonics són els anuncis… o no?

Ja ho deia La Trinca:

Que bonics són els anuncis
que fan a televisió!
Que boniques les musiques!
Quin poder de persuasió!
Són tan “monos” els anuncis,
que tu sempre exclames:
“Quina llàstima que els tallin
per posar programes!

En aquesta món digitalitzat, on ho tens tot a través d’internet, des del film que encara no s’ha estrenat a les sales del teu poble o la sèrie que les cadenes que tens sintonitzades no pensen emetre, fins als programes de televisió que t’has perdut per culpa d’una trucada torracollons de la teva operadora que t’ofereix una supermegaoferta, és difícil que puguis veure anuncis.

Jo, entre sèrie i sèrie, algun dia a la setmana encara segueixo el sistema tradicional de veure algun programa que fan a les televisions públiques i privades que emeten en el nostre país. Bé, com diu la cançó, més que veure programes el que faig és empassar-me anuncis mentre aprofito per mirar l’últim estat de Facebook, xafardejar el que diuen els meus companys bastards al Twitter o per llegir les interminables converses dels grups de Whatsapp.

I va ser en un moment d’aquests, en què tenia carregant el mòbil, mort per excés de safareig, que em va venir al cap fer aquest article. I és que en pocs minuts (tot és relatiu en aquest món) vaig veure un seguit d’anuncis que em van fer, si més no, emprenyar.

Com va dir un savi: anem a pams.

012, Generalitat respon: atenció a les dones

D’aquest número de telèfon d’ajuda als ciutadans d’aquest país, n’hi ha de diversos. El que m’interessa avui és el que emeten en favor de la dona.

L’anunci diu que trucant a aquest número pots demanar informació per ajudes a la maternitat, sobre qüestions de salut o recursos que pots tenir. Bé, en aquest aspecte no ho critico gens, ja que tots sabem que les dones estan menystingudes en l’àmbit laboral i que poden patir més problemes de salut que els homes. És en la segona part en què la vena del cap se m’infla, per no dir que se m’inflen unes altres coses: informació i atenció jurídica a la separació, al règim de visites i als abusos.

Què passa, que les separacions són sempre culpa dels homes per haver tingut una aventura o arribar a la crisi dels 40? Que només les dones tenen dret al millor servei gratuït de règim de visites dels nens? Que els homes no pateixen abusos de les dones? Va home, va!

Sí, em podeu titllar de masclista, cabró, desgraciat, troglodita i del que vulgueu, però com a home que sóc em toca molt els collons que la Generalitat, aquell ens que jo també ajudo a pagar, destini els diners a un servei per ajudar a la dona. Que els meus impostos no valen el mateix que els d’elles?

Tous. Tender Stories


No sóc pare, però si ho fos segurament jo també m’escandalitzaria per l’últim anunci de la marca de joies Tous (si home, aquella dels ositos). L’anunci ens explica, tot filmat amb un estil Wes Anderson que ja fa 4 anys que cansa, una història d’amor entre un professor canós de 52 anys i una alumna pija, filla de papà.

Què ens està venent la casa Tous? Que si la teva filla no s’enrotlla amb el seu professor no pot ser una pija autèntica i no pot portar joies Tous? Que si ets una persona d’edat avançada i que, per alguna raó impossible, els astres s’han alineat afavorint que una noia jove i guapa es fixi i s’enamori de tu, no romandrà al teu costat si no li regales joies Tous?

No ho sé, potser és que em faig gran.

La Caixa: planifica la teva jubilació

Sí, vivim en una època en què no tenim assegurades les nostres jubilacions, almenys els de la meva generació, i això ha donat peu a un munt d’anuncis d’entitats bancàries perquè t’uneixis a ells oferint-te l’oro, el moro i el mico de Puerto Rico quan et jubilis.

Una d’aquestes entitats ha estat La Caixa. El monstre (encara no ho entenc, ja que et cobren per tot) de les entitats catalanes ha engegat una campanya on et ve a dir que quan et jubilis et moriràs al cap de poc.

Et diuen que prepares el teu casament un any abans per gaudir-lo(?) durant unes hores, que prepares durant 9 mesos l’obra de teatre de l’escola perquè només duri 3 minuts… Sí, tots sabem que quan ens jubilem ens quedarà menys temps per anar a petar a la caixa, això és llei de vida, però cal que t’ho refreguin per la cara?

Jo, per si de cas, allà no hi faré el meu pla de jubilació, no sia que als 67, 70 o vés a saber quina edat, quan em jubili, m’agafi un patatús i no pugui malgastar-me els estalvis en viatges a Cuba.

 

Sia com sia, i fent un acte de contricció, he de reconèixer que les campanyes que us he nombrat han aconseguit la seva fi: que es parlin d’elles, bé o malament, però que es parlin d’elles.

Ja ho deia La Trinca: Que bonics són els anuncis que fan a televisió! Que boniques les musiques! Quin poder de persuasió! Són tan “monos” els anuncis, que tu sempre exclames: “Quina llàstima que els tallin per posar programes! En aquesta món digitalitzat, on ho tens tot a través d’internet, des del film que encara …










4 comentaris to Que bonics són els anuncis… o no?

  1. Darth Vastard ha dit:

    No està malament l’article, no m’ha desagradat. Tal com dius, podem afirmar sense cap mena de dubte que la publicitat consisteix a fer difusió, i com molt bé has exposat, existeix més d’una manera d’assolir aquest objectiu, per tant, bona anàlisi, felicitats. Ara bé, com diria “The thing”, el simpàtic home de totxanes dels 4 fantàstics “ha llegado la hora de las tortas”, amb respecte, és clar.

    Et compro a bon preu l’argument emprat respecte als anuncis de “Tous” i “La Caixa”, al cap i a la fi, l’interès que els mou és vendre, que tot i ser legítims, ens posen de manifest com de perversa pot ser la publicitat. Però pel que fa a l’argumentari utilitzat en l’anunci de la Generalitat del telèfon d’atenció a la dona, s’han de tenir en compte diversos factors.

    Un d’ells ja l’has esmentat, la discriminació positiva per raons històriques i socioculturals. Però no tens en compte l’anàlisi de la realitat, fet que en part esbiaixa el teu punt de vista:

    1) Existeix la xacra de la violència masclista, és un fet que no podem obviar i és necessari facilitar a les dones que es troben en aquesta situació una possibilitat d’ajuda institucional.

    2) Les dades actuals pel que fa a la violència masclista són alarmants https://www.fiscal.es/memorias/memoria2014/FISCALIA_SITE/recursos/pdf/capitulo_III/cap_III_1.pdf i posen de manifest el risc real en el qual un gran nombre de dones es pot arribar a trobar. Aquest fet no el podem obviar. Entenc que l’anunci no fa una difusió adequada del missatge (la publicitat té les seves limitacions i el publicista pot ser força incompetent) http://dones.gencat.cat/ca/serveis/atencio_dones/. Per tant, si es fa una atenció específicament a la dona´estiguem d’acord o no, és per un seguit d’arguments de pes.

    3) Evidentment que hi ha de tot i que existeixen dones que abusen als homes (en una comunitat terapèutica he escoltat molts relats colpidors), però conec casos de violència masclista a la meva família, a l’escala on visc i en els nostres barris, pobles i ciutats. Malauradament no es denuncien tots. Per això és important tenir en compte tots aquests aspectes.

    Espero que la meva aportació serveixi per calmar la teva inflamació testicular. Salut Jordi!!!

  2. Darth Vastard ha dit:

    Disculpeu, he errat en un aspecte del comentari, has exposat que les dones són menystingudes i pateixen més problemes de salut. Per tant he estat jo qui ha aportat els dos dels motius pels quals s’aplica la discriminació positiva (motius històrics i socioculturals). El 012 és un telèfon d’informació de caràcter transversal http://web.gencat.cat/es/contacte/telefons/ i pel tema d’ajuda en cas de problemes amb règim de visites a menors el servei és tant per homes, com per dones o parelles (les quals hagin perdut les custòdies dels menors. http://www14.gencat.cat/sacgencat/AppJava/servei_fitxa.jsp?codi=14291

    Disculpeu el rotllo però tinc poca feina 😀

  3. La Núvia d'en Bill ha dit:

    Vostè no entén res, oi?!

    Miri, jo acabo d’obrir un pla de pensions i una assegurança de vida a la Caixa

    El dia que el meu home, en Bill, m’ha regalat un collaret i unes arrecades precioses

    Però com que no li he ofert el dret a pernada ens hem discutit i l’he acabat pelant. Per això he trucat al 112

    Ara resulta que he trobat un sobre i miri per on, hi tenia guardat un número de loteria d’un amic seu del bar que portava. No cal que li digui que me’l quedo per a mi no sigui que em toqui la grossa.

    I amb els diners a viure, comprar a la república independent d’Ikea i a emborratxar-me de cava centenari Freixenet i és clar aquella cervesa que li agrada tant al vostre company Callahan Ruiz.

    Apa que el bombin

    • callahan ha dit:

      Aquella cervesa a la qual al·ludeix conté restes d’excrements de rata i de crosta de verge octogenària. Ho acaba de demostrar un estudi realitzat per científics de la universitat de Torredembarra. Tu ves fent, núvia, tu ves fent…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *