MENU

11 desembre, 2014 Comentaris (11) Visualitzacions: 1390 Sèries Víctor Gonzàlez













“Doubt thou the stars are fire; Doubt that the sun doth move; Doubt truth to be a liar; But never doubt I love.” Hamlet La finale de la setena temporada de Sons of Anarchy ha sigut bestial. Jax es reconcilia amb la seva caòtica existència; s’han de deixar les coses ben lligades. És ja palpable que …

Les sis llavors demoníaques de 'Sons of Anarchy'

sons-of-anarchy-soa-jax-teller-kurt-sutter-hijos-de-la-anarquia-els-bastards“Doubt thou the stars are fire; Doubt that the sun doth move; Doubt truth to be a liar; But never doubt I love.” Hamlet

La finale de la setena temporada de Sons of Anarchy ha sigut bestial. Jax es reconcilia amb la seva caòtica existència; s’han de deixar les coses ben lligades. És ja palpable que la minoria que ha criticat la sèrie segurament pertanyen a grups evangelistes d’ortodòxia sospitosa. No deuen haver suportat l’excel·lent entrada de Courtney Love i Marilyn Manson a l’elenc d’actors d’aquests últims capítols. Intento buscar explicacions per a l’atac irracional a la bona gent de SAMCRO. No entenc els arguments en contra.

sons-of-anarchy-soa-jax-teller-kurt-sutter-hijos-de-la-anarquia-els-bastardsSOA ha sigut un goig pels sentits. Escoltar les veus guturals d’alguns crítics bastards dient que no passa res, que si es repeteixen (drogues, sexe i rock-and-roll), que si es troba a faltar la Tara Grace Knowles-Teller o que si l’argument és pastat al de l’Equipo A, són ganes de dexterificar SOA.

I ho sento, jo per aquí no hi passo.

Saga salvatge americana com poques, la més dura des dels Soprano segons la revista Rolling Stone, el seu creador –Kurt Sutter– ha sabut demostrar que és un geni amb sòlids coneixements filosofico-literaris. Us presento les sis llavors demoníaques que l’han originat. Sobre trama i subtrames us toca a vosaltres fer la descoberta.

sons-of-anarchy-soa-jax-teller-kurt-sutter-hijos-de-la-anarquia-els-bastards1. Hamlet: Ja us ho ensumàveu, no? La cita que he col·locat al principi d’aquest article no és gratuïta. Forma part del final de l’últim capítol de la finale SOA és una reescriptura de l’obra de William Shakespeare. Jack Teller en el paper de Hamlet, John Teller en l’espectre del seu pare, Clay Morrow, rei de Dinamarca, i la Gemma que personifica la Gertrude, reina farsaire i venjativa. Kurt Sutter sap el que es fa.

sons-of-anarchy-soa-jax-teller-kurt-sutter-hijos-de-la-anarquia-els-bastards2. Aristòtil: Segons Aristòtil cap persona neix amb la inclinació de la virtut o el vici. El caràcter moral s’edifica a través la societat i l’elecció individual. SAMCRO influenciarà el jove Jax en l’amistat, la valentia i el sacrifici pel grup. El seu mentor serà el pare, en John Teller, que el guiarà a través del seu diari. Les circumstàncies adverses el portaran, però, a la perdició de la venjança animal i accions injustificables en el seu final ride. Ajusteu-vos el cinturó.

sons-of-anarchy-soa-jax-teller-kurt-sutter-hijos-de-la-anarquia-els-bastards3. Nietzsche: L’univers de Kurt Sutter es troba fora de la moralitat judeocristiana. El món de SAMCRO pertany al màster nietzscheà; orgullós, fort i a hores llum de la bondat de l’humil. Jax és exactament així. Tot s’hi val si es té un objectiu que beneficia el grup. Els actes, per molt violents i escabrosos que puguin semblar, són el que menys importa. Els últims episodis de SOA us donaran la clau.  Més no podem demanar.

4. Maquiavel: És clar. Amb La República, obra magna del filòsof. El fi justifica els mitjans. Per si encara no en teníeu prou amb Nietzsche

sons-of-anarchy-soa-jax-teller-kurt-sutter-hijos-de-la-anarquia-els-bastards5. Homer: Jax segueix fil per randa les arrels de l’heroi de La Ilíada i L’Odissea amb ànima noble, poder impecable i sensibilitat envers el grup –Us estimo a tots, diu als de SAMCRO a Suits of Woe (S07 E11)–. La llibertat personal –en contínua lluita per superar les adversitats de l’aventura– tindrà com a destí la figura negra de la dalla, també representada en la figura de la dona sense sostre de la finale. No us explico més per evitar spoilers.

sons-of-anarchy-soa-jax-teller-kurt-sutter-hijos-de-la-anarquia-els-bastards6. Hobbes: Leviathan i Hobbes, el summum malum o la indòmita por a la mort. SAMCRO, en constant amenaça, ha de buscar la guerra per sobreviure com a entitat. La llei de la natura no entén els conceptes de justícia i pau. Endavant, atureu-vos una estona davant del logo de Redwood Original. Germans de sang.

Annex: Per als que han quedat ancorats en la superfície de Sons of Anarchy criticant-la sense pietat, podeu veure els 365 episodis dels Teletubbies. Analitzeu primer els personatges de Tinky Winky, tot seguit el de Dipsy, més tard el de  Laa-Laa i  finalment el de Po. Després, tranquil·lament, en podrem parlar. Però demaneu hora.

I com diria Virgili, bella horrida bella. Picar contra Sons of Anarchy no té sortida possible en aquesta horrible guerra. La setena temporada ha sigut clau per per acabar de tancar el cercle; desert, cotxes patrulla per la Interstate 580 i una Harley Davison brillant al sol.

Gràcies, Jax, per les bones estones.

 

 

 

“Doubt thou the stars are fire; Doubt that the sun doth move; Doubt truth to be a liar; But never doubt I love.” Hamlet La finale de la setena temporada de Sons of Anarchy ha sigut bestial. Jax es reconcilia amb la seva caòtica existència; s’han de deixar les coses ben lligades. És ja palpable que …













11 comentaris to Les sis llavors demoníaques de 'Sons of Anarchy'

  1. Übercunyat ha dit:

    La referència a Nietzsche ni la compro tot ni sé ben bé d’on surt (no he vist SOA, però quan llegeixo una cosa que em grinyola responc, com bon “jeiter”…tot i que potser vaig errat). Compro l’argument de que està més enllà de la moral judeocristiana “Déu a mort”, tot i que no veig maldat en el seu discurs, cap ni una, veig creixement i t’ho podria argumentar. De tota manera no sóc filòleg alemany i potser les traduccións em fan equivocar-me (o la manca de comprensió lectora). Si l’argument es refereix a la “Voluntat de poder”, crec que no està ben entès. D’altra banda, pel que fa a Niestzche i el grup, com que no:”El individuo ha luchado siempre para no ser absorbido por la tribu. Si lo intentas, a menudo estarás solo, y a veces asustado. Pero ningún precio es demasiado alto por el privilegio de ser uno mismo.” També val a dir que els genis pateixen moltes contradiccions, i més de 5, són dogma. 😉

  2. Übercunyat ha dit:

    Al tot de la 1a frase, li falta una “a”, coses del picatge compulsiu 😀

  3. Jep ha dit:

    Com que he vist quasi tots els episodis dels Teletubbies puc opinar sobre el paral·lelisme entre les dues sèries. Crec que estàs molt encertat en fer aquesta comparativa perquè tenen moltes coses en comú, em quedo amb la fraternitat i el bé comú, el contacte físic amb abraçades i petonets, amb un personatge que fa la neteja compulsivament (NunuJax)i altres temes més filosòfics que molt bé has explicat.
    Felicitats pel post!

  4. victor ha dit:

    Gràcies, Jep. em deixaràs abraçar-te el dia del sopar? Übercunyat, molt encertats els comentaris. En realitat, la part més currada de l´article és la dels Teletubbies. Potser faig post amb en Jep.

    • Darth Vastard ha dit:

      Treure punxa a les coses és un hobbie que tinc. Potser (no he vist SOA i ara m’hi poso), aquests angelets tindrien més en comú amb en Heidegger que amb en Nietzsche, tot i que el segón fos el geni que influencia al primer…i Heidegger ja sabem de quin pal anava (però el conec mooolt menys). Sócrates i Nietzsche són els meus heróis. Molt bon post i baixant SOA. PD: tenia un profe anomenat Joan Canimas, que em posava bones notes a les reflexions, però les correccions les feia a nivell qualitatiu i sempre em comparava amb Heidegger…i no saps la ràbia que em feia :(. Creia que em tenia en mala consideració.

  5. Victor ha dit:

    Gràcies, gran Darth. Recorda però que les traducciones de Heidegger de l´alemany al castellà varen ser nefastes. El meu coneixement sobre el filòsof és, per tan, limitat. Podem pero parlar dels teletubbies?

  6. Esther ha dit:

    ONDIA, molt gran l’article. Com a fidel seguidora de SOA i enamorada del Hamlet ros més dolçament cruel que ha creat el món de les sèries, et felicito per aquest post que va més enllà de l’anàlisi d’una sèrie que, tal i com bé dius, no té lloc per la crítica negativa. Long life for SOA i molt intens aquest #finalride al sol. Això sí, hagués tingut un final una mica més èpic a lo Thelma y Louise, don’t you think so? 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.