MENU

17 desembre, 2014 Comentaris (6) Visualitzacions: 2488 Sèries Jordi Camps

Títol


Director


Actors


On veure-la


Per als qui en som fans, només queda demanar que TV3, la nostra, es decideixi d’una vegada i encarregui immediatament una segona temporada

Puntuació

10

‘El crac’: una sèrie de culte

crac1

 

Us puc fer una pregunta? Sou dels que han vist El crac i la critiquen o sou dels que no l’han vist i ho fan? En cas que sigueu dels segons, us recomano un exercici d’esforç perquè, la veritat, ens sabria molt greu que rellisquéssiu fent el ridícul de criticar quelcom per purs prejudicis personals i, sobretot, perquè esteu davant l’immens error de negar-vos l’oportunitat de gaudir de la que ja és sens dubte una de les sèries de culte de la història de la televisió catalana.

Ja amb el primer episodi, un servidor es va aventurar a dir en aquest mateix blog (llegiu la crítica) que estàvem davant d’una“proposta fresca que animarà per uns dies una graella televisiva sovint depriment”. El que no intuíem aleshores era que ens quedaríem curts. Si Plats bruts la podem considerar un referent de l’humor televisiu català i Porca misèria segurament una de les millors sèries que mai s’havien fet fins llavors, El crac és tot això i més.

"El crac". Joel JoanPer començar, és la sèrie més arriscada i sorprenent que us pugueu imaginar. A cada capítol, els espectadors no sabem el que ens trobarem, i això, amics meus, és molt difícil, i encara més en aquests temps en què l’oferta televisiva us ofereix la possibilitat de triar i remenar; tant, que qui no mira una sèrie avui dia és perquè és un autèntic freaky social. Cada episodi és una caixa de sorpreses i no saps per on et sortiran els cracs d’aquesta proposta, en Joel Joan i l’Héctor Claramunt. Sense perdre l’eix vertebrador (a grans trets, les desventures d’un actor cregut i capullo que no sap si reconquerir l’amor de la seva vida o embolicar-se amb l’actriu sexy que el posa calent), t’ofereixen comèdia des de diversos vessants: passem de la comèdia més grollera i esbojarrada a la més sofisticada i hilarant, tocant la sàtira, l’acidesa i l’amargor. I, el que és més collonut, intercanviant gèneres per embolcallar cada història: des d’aventures (pilotant avions sense tenir permís de conduir), thriller (enterrant cadàvers de putes que han mort accidentalment a l’hotel al més pur estil Very bad things o Joel Joan assetjat per un psicòpata), melodrama (la donació d’òrgans d’allò més interessada), terror (tancat a casa de la Carla amb una serp pitó), comèdia juvenil americana (amb la rebel·lió d’Els Cools jugant un partit transcendental de bàsquet), publicitat (Mediterràniament amb Love of Lesbian a bord d’un vaixell)… fins a les referències més nostrades (com trobarem a faltar el general Moragues!).

crac3En pocs moments han trontollat els fonaments, perquè es van basar en uns guions prodigiosos i en un repartiment còmplice (cal destacar l’autoparòdia de Roger Coma i Miki Esparbé) i un grapat de cameos abocats de ple a participar (i disfrutar) d’aquesta gosadia audiovisual que ens ha regalat un dels millors episodis de la temporada televisiva en general: el 7, titulat La gran depre (aquell en què coneix el productor nord-americà a l’hotel). Perquè si una cosa tenim clara és que si El crac fos americana i la protagonitzés Ricky Gervais o Louis C.K., faria temps que molts de vosaltres l’estaríeu comentant o recomanant-la per Twitter com hem fet molts.

Teniu temps de reconsiderar la vostra opinió, abans no passi el temps i la història posi les coses a lloc.

I per als qui en som fans, només queda demanar que TV3, la nostra, es decideixi d’una vegada i encarregui immediatament una segona temporada abans en Joel baby Joan no arribi a Venècia remant.

Puntuacio

10

Per als qui en som fans, només queda demanar que TV3, la nostra, es decideixi d’una vegada i encarregui immediatament una segona temporada

Títol


Director


Actors


On veure-la


6 comentaris to ‘El crac’: una sèrie de culte

  1. Gior Sabir ha dit:

    Els meus prejudicis són meus i me’ls follo quan vull em deixen, però com no ets la primera persona que me’n parla bé, potser un dia me la miro.

    • Jordi ha dit:

      Evidentment, tots tenim prejudicis i jo el primer. Insisteixo, no feu cas d’un únic episodi, la sèrie evoluciona a mesura que s’espandeix.

      • Gior Sabir ha dit:

        Justament ahir me la recomanaven. El prejudici és universal i quasi inevitable, som massa humans. La posaré davant de SOA a la llista XD.

  2. Dimas ha dit:

    Veig que no sóc ni d’uns ni dels altres. Coincideixo en diversos punts, a mi la sèrie m’ha agradat i m’ho he passat bé mirant-la. Però no la poso a un pedestal. Dins de la seva categoria a mi em marcaran molt més Plats Bruts i Porca Misèria que no pas el crac. Però m’agrada l’aposta arriscada, espero que continuï!

  3. Lola ha dit:

    Jo no tinc una especial simpatia per joel joan però vaig mirar el primer capítol per curiositat, no em va acabar de fer el pes però vaig donar una segona oportunitat i me’n alegro perquè la sèrie ha anat in crescendo fins al final. M’ho he passat bé, em va agradar la paròdia,en relació al rodatge, d’alguns directors nostrats. M’ha sobrat un pel d’histrionisme, però en qualsevol cas estava equilibrat. Ara, donaria per a una segona part? No se, no se…

  4. Gràcies a tot l’equip de “Els bastards” i en concret al Jordi Camps per l’article on parla de “El Crac” i molt agraït que facis referència a “Els Cools”. Us puc assegurar que ens ho varem passar molt be gravant el capítol del Basquet, encara que jo continuo cansat des de llavors. Una forta abraçada a tots.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.