MENU

24 desembre, 2014 Comentaris tancats a 'Mr. Turner' i l'element bastard més ben guardat Visualitzacions: 1615 Cinema Víctor Gonzàlez













Mike Leigh és conegut perquè fa films excepcionals centrats principalment a la Gran Bretanya (Todo o nada, Secretos y mentiras, Naked). Ara, amb Mr. Turner, el director ens presenta la vida del gran pintor anglès, viatjant pels últims anys de la seva visionària existència, entre embolics amb dones i llargues xerrades amb la flor i nata …

'Mr. Turner' i l'element bastard més ben guardat

mr-turner-els-bastards-mike-leight-timothy-spall-paul-jesson-dorothy-atkinson-critiques-critica-cinema-series

Mike Leigh és conegut perquè fa films excepcionals centrats principalment a la Gran Bretanya (Todo o nada, Secretos y mentiras, Naked). Ara, amb Mr. Turner, el director ens presenta la vida del gran pintor anglès, viatjant pels últims anys de la seva visionària existència, entre embolics amb dones i llargues xerrades amb la flor i nata intel·lectual de l’època, com John Ruskin, admirador i amic de Turner, sense deixar de banda episodis com els de la reina Victòria, que no va entendre mai la magnitud de l’art del pintor, com molt bé es representa a la pel·lícula.

Mike Leigh fa un esforç per no abandonar-se als esquemes del biopic descafeïnat, barrejant la filosofia de la recerca de la llum de Turner amb els seus impulsos vitals. Aquests dos elements fan del film un artefacte excepcional digne d’admiració. Al rerefons, una Gran Bretanya en ple canvi, Revolució Industrial, colonialisme i permutació del temps en aprofitament mercantilitzat. La realitat es comença a representar amb el nou invent de la fotografia. William Turner ho viu en pròpia carn, l’encarnació de la imatge sobre el quadre ha de canviar irremeiablement.

mr-turner-els-bastards-mike-leight-timothy-spall-paul-jesson-dorothy-atkinson-critiques-critica-cinema-seriesLa llum, sempre la llum. Turner obra les portes tant als impressionistes com als expressionistes abstractes. L’obra Rain, steam and speed n’és un bon exemple. A la pel·lícula, Mike Leigh s’equivoca —ho sento, no puc callar— quan presenta el pintor observant el pas d’un tren des del camp per, després, posar-se a embastar pluja, vapor i velocitat  difuminant les formes realistes de la representació pictòrica. La realitat va ser diferent i molt més cinematogràfica; Turner va pujar a aquell tren per primera vegada a la seva vida durant una impressionant tormenta de neu. El fum, el gel i la destrucció de la visió de la nitidesa de la natura el va deixar bocabadat. Rain, steam and speed seria el resultat final amb el monstre de ferro del qual només veiem la xemeneia i una explosió de colors. Turner era un clar exemple de l’artista creador  a través d’experiències vitals. Els seus viatges per Europa, com a Holanda i que obre el film de Leigh, o l’amor incondicional per observar la natura en són només dos exemples.

Pels que voleu gaudir encara més del senyor Turner no us podeu perdre l’experiència de passar per la Clore Gallery a la Tate de Londres. Aquí hi veureu les seves últimes pintures en un espai folrat de vermell; aleshores haureu entrat a les portes del cel, a més de descobrir, sense voler-ho, un dels elements bastards més ben guardats d’ aquest bloc.

mr-turner-els-bastards-mike-leight-timothy-spall-paul-jesson-dorothy-atkinson-critiques-critica-cinema-seriesA pocs metres, i en una altra sala, hi veureu els quadres realistes de John Linnell, pintor amic i admirat pel poeta Lord Byron i amb qui Turner va passar llargues estones discutint sobre art, filosofia i literatura. Sí, el cognom Linnell us donarà la pista, és familiar directe d’en Jordi Camps i Linnell, bastard únic amb un avantpassat que va donar la mà a Ruskin, Byron i Turner, i que ja només per això el fa dictador vitalici d’aquest bloc, per dictamen diví bastard, com Lloyd Kauffman ho ha estat de la Troma o els borbons a l’Estat espanyol, tot i que alguns encara somiem en una república. Però això ja és un altre tema. Acabem ja.

Penseu en Linnell quan veieu a Mr. Turner al Truffaut. Penseu en els bastards. Penseu també que és la segona vegada que escric aquest article -ara en un avió Ryanair sobre els Alps Suissos- ja que se m’ ha mort el meu estimat Mac Book Pro i estic de dol. Tot està relacionat. The toxic avenger, Mr. Turner, Apple i en Jordi Camps.

Toca aterrar. Bon any nou. I abans de morir, a la Clore Gallery. No us en penedireu.

Mike Leigh és conegut perquè fa films excepcionals centrats principalment a la Gran Bretanya (Todo o nada, Secretos y mentiras, Naked). Ara, amb Mr. Turner, el director ens presenta la vida del gran pintor anglès, viatjant pels últims anys de la seva visionària existència, entre embolics amb dones i llargues xerrades amb la flor i nata …













Comments are closed.