MENU

13 gener, 2015 Comentaris (3) Visualitzacions: 241 Sèries Fatima Deulofeu










Una aventura i dues versions.  Aquest és el punt de partida de ‘The affair’. Part One: Jep/Noah Quantes vides vivim? En principi, només una. Resulta que al final n’hem viscut unes quantes. Per això la quarantena és aquella època màgica que ens dóna una nova oportunitat, aquella pausa en què podem replantejar-nos la situació i actuar …

'The affair': una aventura, dues versions

Una aventura i dues versions.  Aquest és el punt de partida de ‘The affair’.

the-affair-showtime-dominic-west-maura-tierney-ruth-wilson-alison-noah-els-bastards-critiques-series-pelis-pelicules

Part One: Jep/Noah

Quantes vides vivim? En principi, només una. Resulta que al final n’hem viscut unes quantes. Per això la quarantena és aquella època màgica que ens dóna una nova oportunitat, aquella pausa en què podem replantejar-nos la situació i actuar en conseqüència. Moltes vegades, quan s’hi arriba, no se’ns fa present aquesta oportunitat perquè vivim d’inèrcia. Una inèrcia que ens fa sentir còmodes, com aquells que agafen la cinta transportadora quan baixen de l’avió per anar a la sortida de l’aeroport, hi poden anar durant minuts mirant el mòbil o fent una ullada a tot voltant sense plantejar-se que, potser, caminant tranquil·lament arrossegant la maleta viurien una sensació més plaent. Quan ens acostumem a la inèrcia cada vegada ens fa més mandra (por) el canvi; per tant, si pugem a la cinta no en baixarem fins al final, llevat que alguna cosa ens faci baixar, algun estímul que ens empenyi a travessar la barrera imaginària que hi ha entre la comoditat de la cinta mecànica i el terra, inhòspit i inexplorat.

the-affair-showtime-dominic-west-maura-tierney-ruth-wilson-alison-noah-els-bastards-critiques-series-pelis-peliculesEn Noah és l’exemple de mascle occidental de quaranta i pocs que tenia un pla i s’ha convertit en un titella, més o menys com en Nick Dunne (Ben Affleck) de Gone girl. El seu somni és ser un escriptor famós, tenir una vida acomodada, família agradable i agraïda, ser un home basat en l’estereotip de mascle alfa amb èxit i fortuna. Què millor que casar-se amb algú de bona família per fer el primer pas, tenir fills, treballar tot l’any i escriure durant les vacances. Van passant els anys  i aquell pla imaginari perfecte resulta que es converteix en una tediosa excursió sense alternativa. Només un miracle el pot treure d’aquella vida monòtona, només algú de l’exterior pot aconseguir que torni a somiar, ell sol no sap com fer-ho perquè és un covard, perquè és un calçasses, perquè està aferrat a la inèrcia de la vida sense entrebancs. El miracle es diu Alison, i la sensualitat d’aquesta cambrera, la provocació del seu vestit cenyit, els seus llavis que es presenten saborosos, el cos exuberant, la mirada trista i seductora alhora, i , sobretot, l’oportunitat de ser novament una persona amb ganes de menjar-se el món, és el que necessita en Noah per tirar-se a la piscina, i comença aquest apassionant, misteriós i meravellós “affair”.

the-affair-showtime-dominic-west-maura-tierney-ruth-wilson-alison-noah-els-bastards-critiques-series-pelis-pelicules

Part Two : Fàtima/Alison

Té vint i pocs anys. Està en aquella època fantàstica en què tot està per fer i té tot el temps del món per fer-ho. Té una llarga vida al davant per gaudir-la i assaborir-la. La felicitat està al seu abast, però tot i així no és feliç. La tristor i la melangia s’endevinen en cada porus de la seva pell.

the-affair-showtime-dominic-west-maura-tierney-ruth-wilson-alison-noah-els-bastards-critiques-series-pelis-peliculesEs diu Alison, és cambrera en un idíl·lic poble de la costa. És una noia senzilla, treballa en un restaurant de la zona amb un cap que l’assetja constantment. No viu, senzillament sobreviu a un matrimoni que no passa el seu millor moment, segurament es va casar amb el seu primer amor o senzillament amb el primer que li ho va demanar. Se sent atrapada en un petit poble que no la deixa respirar i només somia escapar-se i poder deixar enrere els fantasmes del passat. Només un miracle la podria estirar per allunyar-la d’aquesta realitat. Un bon dia coneix en Noah i de seguida es fixa en ell. És un home atractiu d’uns quaranta anys,  seductor, escriptor, urbanita, potser la porta per fugir a la nova vida que sempre ha somiat.

A partir d’aquí en Noah i l’Alison expliquen la seva història. Expliquen el seu Affair.

the-affair-showtime-dominic-west-maura-tierney-ruth-wilson-alison-noah-els-bastards-critiques-series-pelis-pelicules

Ens trobem davant d’una mateixa història explicada des de la versió de cadascun dels seus protagonistes davant l’interrogatori d’un tercer. Hi ha la veritat de l’un, la veritat de l’altre i la veritat de veritat. Parlem del mètode rashomon, un complex recurs narratiu que s’utilitza per servir una mateixa historia narrada des dels diversos punts de vista dels seus narradors. En televisió aquesta tècnica sovint és anomenada la del narrador no fiable o sospitós. És una reflexió sobre la subjectivitat, atès que el narrador sovint no és testimoni de tota la història, només d’una part; per tant, el seu relat estarà limitat segons l’accés que tingui a la informació o serà maquillat segons els seus interessos. A The affair fins i tot la manera de comportar-se, de seduir, de vestir, difereix notablement en les dues versions. En la versió de l’Alison l’aventura és molt més romàntica, veu Noah com el príncep que salva la noia de poble. En la versió de Noah, l’Alison és una noia seductora i sensual i les seves trobades són molt més sexuals, més carnals.

the-affair-showtime-dominic-west-maura-tierney-ruth-wilson-alison-noah-els-bastards-critiques-series-pelis-peliculesAquesta estructura narrativa és potser la part més interessant de la sèrie, que té un intel·ligentíssim guió ques va enredant, desenredant i tornant a enredar una història que ha de ser vista i degustada sense presses, amb uns altres ulls i deixant-se hipnotitzar per un relat en què sovint el que ens explica i el que ens mostra tenen ben poc a veure i on capítol rere capítol ens va estirant el fil per anar desenredant el nus de la trama, i el que va començar com una història més d’una infidelitat es converteix en una sèrie en què res és el que sembla, on el que sembla veritat en la primera part del capítol es desmunta de cop i volta amb la narració de l’altra visió de la història.

És una sèrie hipnòtica i fascinant amb unes grans interpretacions de Dominic West (sí, MrMcNulty a The Wire) i Ruth Wilson (la inquietant Alice Morgan a Luther) i també de l’enyorat Peter Bishop de Fringe (Joshua Jackson).

Sens dubte, una de les sèries de l’any, que a partir del 3 de gener podreu gaudir a Movistar Series, que posarà els 10 capítols de la 1a temporada a disposició dels seus clients.

Tots som l’Alison i en Noah…

Una aventura i dues versions.  Aquest és el punt de partida de ‘The affair’. Part One: Jep/Noah Quantes vides vivim? En principi, només una. Resulta que al final n’hem viscut unes quantes. Per això la quarantena és aquella època màgica que ens dóna una nova oportunitat, aquella pausa en què podem replantejar-nos la situació i actuar …










3 comentaris to 'The affair': una aventura, dues versions

  1. pelidavui ha dit:

    Que consti que segueixo la sèrie i m’agrada… dit això, no crec que sigui com per merèixer un premi com a millor sèrie dramàtica de l’any. D’acord que té una estructura narrativa novedosa, però està carregada d’estereotips tant els masculins com els femenins.
    El paper de l’home que supera la quarantena i no se sent feliç perquè té tot allò que ell mateix ha construït no és un cop d’efecte ni una novetat. La noia de poble que se sent atreta pel paio de ciutat que la pot treure de la seva vida “sense oportunitats” tampoc és que sigui molt original.
    Per què triomfa? Suposo perquè els seus seguidors estan en la franja d’edat dels protagonistes i s’hi poden sentir identificats amb algunes converses o situacions. Però crec que en conjunt, la sèrie no arrisca massa ni gaudeix de grans moments interpretatius. Personatges correctes i ben defensats, però crec que alhora, bastant “típics”. Almenys a “Gone Girl”, ella té un cop amagat que sorprèn… aquí encara l’hem de descobrir. I ell… ell per mi no acaba de trobar l’equilibri entre el marit imbècil i que fa responsable de la seva vida a la resta i aquest paio enamorat d’una “segona oportunitat”. Potser això és el que juga la sèrie.
    Només espero que el que hem vist fins ara no s’allargui en més temporades, perquè estem començant a passar pels mateixos llocs i sinó hi foten un gir argumental espectacular, em sembla que donarem voltes sobre el mateix fins marejar-nos o acabar-nos perdent.
    Tornant al tema del premi a millor sèrie dramàtica… són categories que no acabo d’entendre. Per a mi Transparent és més dramàtica que comèdia… encara que el drama tingui pinzellades que et poden fer escapar un somriure.
    Vaja, rellegint això no sé ben bé perquè m’agrada The Affair… deu ser aquest el seu secret?

    • Fàtima ha dit:

      Home, jo d’entrada confio que pot haver-hi un gir argumental a la 2a temporada, si més no, el final de la 1a deixa la porta oberta…de tota manera crec que és una sèrie per la que t’has de deixar portar per on ells vulguin i anar veient què passa…respecte si mereix el premi o no…relatiu…a la majoria de nosaltres ens costa reduir a una llista de 10 o encara més de les 5 millors sèries de l’any…imagina’t només triar-ne una… encara que jo si només en pogués triar una…The Good Wife…claríssim 😉
      salut company!!

      • Jep ha dit:

        Els premis només serveixen perquè quatre frikis com nosaltres en parlem i per publicitat/marketing del producte.
        Per tant parlem-ne!! A mi m’hauria agradat la nominació de The Knick, una injusticia que ni ella ni en Owen ni en Soderbergh hagin tingut el reconeixement. És brutal!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *