David Ayer, director de Dueños de la calle o Sabotage, entre altres films, i guionista de Training day, canvia els escenaris dels barris baixos de les grans ciutats per portar-nos a l’Alemanya de 1945 i explicar-nos la història heroica d’un grup de soldats nord-americans, liderats per Don Collier (un gran Brad Pitt que des de Snacht, cerdos y diamantes que el miro amb uns altres ullets), que a les acaballes de la Segona Guerra Mundial es veuen enviats a una última missió, que és controlar una cruïlla de carreteres.

El grup està format per tres soldats més —Bible (Shia LaBeouf), Gordo (Michael Peña) i Coon-Ass (Jon Bernthal)— que, en paraules de Don Collier: «Hem matat nazis a l’Àfrica, hem matat nazis a França, hem matat nazis a Bèlgica i ara matem nazis a Alemanya» . Són soldats que l’única missió que tenen és la d’eliminar com més nazis millor, i en especial si són de les SS. A aquest grup se’ls uneix Norman (Logan Leman), que l’única formació que ha rebut és mecanografiar 60 paraules per minut i que acaba controlant una metralladora del tanc anomenat Fury. Per tal d’educar en la guerra el jove Norman, Don no s’estalviarà de fer-lo baixar als inferns i d’obligar-lo a matar, encara que sigui nens vestits de soldats.

David Ayer no ens estalvia detalls a l’hora de retratar la guerra, una guerra freda, bruta i sanguinària. Caps esberlats per bales perdudes, cames tallades per ràfegues de metralladora o cossos volant per projectils de tanc són escenes cruentes que Ayer prefereix mostrar, això sí, sota una banda sonora.

Un film d’acció ben dirigit i ben interpretat que, tot i que en alguns moments ens pot recordar Salvar al soldado Ryan, ràpidament es destaca d’aquest film perquè no és tan complaent amb els soldats americans. Només hi trobo dues pegues a aquest film. La primera és el títol: Corazones de acero. La puta mania de traduir i adaptar el títol al castellà. És que Furia hauria estat massa violent? Massa ofensiu? Va home, va! La segona és el color de les traces dels dispars. Per sort no he estat mai en una guerra, però no crec que la trajectòria de les bales i els projectils dels canons semblin més sabres de llum d’Star Wars llençats amb mala llet.