Música: The Newsroom’s Theme – Thomas Newman (American Beauty, WALL-E, Skyfall)

Abans d’entrar en el comentari sobre les caretes de The Newsroom (HBO) voldria trencar una llança a favor d’aquesta creació d’Aaron Sorkin. Sé que alguns companys bastards són molt crítics amb la sèrie per motius diversos, uns perquè es centra massa en les relacions personals dels personatges i els altres perquè la manera d’ensenyar el paper dels periodistes consideren que dista massa de la realitat. Per la meva part, des de la més sincera ignorància sobre l’ofici, m’agraden les seves trames personals, sobretot en la darrera temporada, m’interessa el ritme, la manera de filmar, la velocitat de càmera, la intensitat i, sobretot, m’encanten els actors.  A tots aquells que els hagin arribat els cants de sirena amb el missatge de que la sèrie és menor, que no val la pena, que és una pèrdua de temps; ni cas!

Anem a les caretes de presentació. Primer comentar que, com passa alguna vegada, no ens donen el permís per reproduir el vídeo des de la nostra pàgina, així que haureu d’obrir l’enllaç directe a YouTube. Disculpes. Tal i com veieu en el post us n’he posat dues. A la part superior la intro de les dues darreres temporades, amb imatges de la feina quotidiana i detalls que són presents en tot moment, com la pantalla en que s’espera que la noticia agafi el color vermell per poder-la explicar, les reunions amb els omnipresents dolços o les presses, perquè quan l’estrès arriba a nivells extrems semblen endimoniats i la redacció es converteix en l’infern. Com veureu, a diferència de la anterior intro, no apareixen les imatges dels personatges.

A la part inferior del post hi trobareu la careta de la primera temporada i m’agradaria que la comparéssiu amb la de sota seu, la intro de Lou Grant. Lou Grant és una sèrie de televisió de la CBS emesa del 1977 al 1982  sobre la vida d’una redacció de diari. És a dir, com The Newsroom, canviant el mitjà de comunicació. Com podreu veure les dues caretes mantenen la mateixa estructura, habitual anys enrere i que ja havíem vist en aquesta secció en intros com A cor obert. Escenes de la feina diària dels protagonistes amb imatges d’ells treballant mentre apareix en seu nom a pantalla, un sistema que ajudava als espectadors a identificar ràpidament l’actor amb el personatge. Actualment no fa falta perquè Sant Google ens soluciona el problema ràpidament, ja que el portem a tothora enganxat a la mà.