MENU

31 gener, 2015 Comentaris (1) Visualitzacions: 1987 Intros bastardes Jep Soler













Música: Versió de The Young Ones de Cliff Richard and The Shadows Només dues temporades, només dotze capítols en total, i The Young Ones es va convertir en una sèrie de culte ràpidament. Les accions surrealistes, les trames violentes i políticament incorrectes, els diàlegs descarats i la representació de la societat tatxeriana des del punt …

'The Young Ones' (1982-1984)

Música: Versió de The Young Ones de Cliff Richard and The Shadows

Només dues temporades, només dotze capítols en total, i The Young Ones es va convertir en una sèrie de culte ràpidament. Les accions surrealistes, les trames violentes i políticament incorrectes, els diàlegs descarats i la representació de la societat tatxeriana des del punt de vista d’un quartet de joves, que comparteixen pis i, teòricament, van a l’escola. La personalitat de cadascú d’ell és el que va enganxar als espectadors europeus, el violent rocker punk Vyvyan, passant per l’anarquista volat Rick, el hippie poruc Neil i l’egocèntric Mike. Ells quatre reflectien les preocupacions del jovent de l’època, és a dir, res del que passa fora del seu pis no va amb ells, no tenen cap possibilitat d’intervenir en el futur del país, per tant no val la pena esforçar-se, només val la pena passar-ho bé. No cal esmentar la multitud d’escenes prodigioses que perduraran a la memòria col·lectiva, només destacar el dia que en Neil troba la seva bicicleta perduda a la banyera, o quan en Rick juga amb el tampó d’una convidada o quan en Vyvyan perd el cap anant en tren i quan el recull li va donant cops de peus. Tancava el repartiment Alexei Saley interpretant el llogater del pis i els altres membres de la família Balowski.

015009-8c9c8326-f01b-11e3-929c-c6329f54425dPel que fa a les careta de presentació, a més de l’enganxosa cançó, van apareixen fotos o  escenes de la sèrie, depenent de la temporada, amb imatges de la vida quotidiana dels protagonistes. Evidentment el que per ells és normal no té res a veure amb el que nosaltres considerem habitual. I ja sabeu que quan una persona no pot fer una cosa gaudeix veient als altres fer-ho, per això el seu èxit. En el fons cadascun d’ells té una part de nosaltres. Com veureu no podia faltar en les intros de presentació la mascota més famosa de la televisió, l’Antidisturbis, el hàmster destrossat i malcarat d’en Vyvyan.

Música: Versió de The Young Ones de Cliff Richard and The Shadows Només dues temporades, només dotze capítols en total, i The Young Ones es va convertir en una sèrie de culte ràpidament. Les accions surrealistes, les trames violentes i políticament incorrectes, els diàlegs descarats i la representació de la societat tatxeriana des del punt …













Un comentari a 'The Young Ones' (1982-1984)

  1. Fani ha dit:

    Justament ahir vaig publicar una foto en Twitter de Stephen Fry com Lord Snot (capítol ‘Bambi’). De les meves sèries favorites!