MENU

2 febrer, 2015 Comentaris (2) Visualitzacions: 1098 Cinema Jordi Taulats













La meva adolescència cinèfila va venir marcada per dos grans gèneres: les pel·lícules de vaquers que veia els diumenges a la tarda a casa del meu avi i els musicals. A partir del dia que vaig veure un film en què John Wayne moria vaig ser més partidari del segon gènere. El mag d’Oz, Somriures …

Vet aquí un gos, vet aquí un gat, que aquest conte… ha canviat!

into-the-woods-meryl-streep-emily-blunt-chris-pine-james-corden-rob-marshall-disney-critiques-pelis-pel·licules-series-els-bastards

La meva adolescència cinèfila va venir marcada per dos grans gèneres: les pel·lícules de vaquers que veia els diumenges a la tarda a casa del meu avi i els musicals. A partir del dia que vaig veure un film en què John Wayne moria vaig ser més partidari del segon gènere. El mag d’Oz, Somriures i llàgrimes, Cantant sota la pluja, Grease, Set núvies per a set germans, les pel·lícules de Fred Astaire i Ginger Rogers o la supercalifragislticaespialidosa Mary Poppins (que avui dia encara torno a visionar un cop cada dos anys) van marcar el meu creixement cinèfil.

into-the-woods-meryl-streep-emily-blunt-chris-pine-james-corden-rob-marshall-disney-critiques-pelis-pel·licules-series-els-bastardsDurant un cert temps, ja adult, el gènere musical va decaure i a les pantalles dels cinemes només trobàvem Rambos, Rockys, Depredadors i monstres diversos. Per sort, a començaments de segle Lars von Trier (Dancing in the dark), Baz Luhrman (Mouline Rouge), Rob Marshall (Chicago), Tim Burton (Swenny Todd, the demon barber of Fleet street) i més recentment Tom Hopper (Les misérables) han fet ressuscitar una mica aquest gènere i on més es nota és en els cartells dels teatres.

Aquest any toca el torn a Into the woods, dirigida per Rob Marshall. Però què és aquest film? Per començar, han agafat els contes infantils més populars dels germans Grimm, entre ells els de la Caputxeta Vermella, la Ventafocs, Rapunzel i el de Jack i la mongetera màgica, els han posat tots junts dins una Termomix i els han deixat barrejar durant ben bé una setmana. D’aquesta manera ha sortit una història en què la Caputxeta Vermella és una despistada nena descarada, en Jack és un nen que ha d’anar a vendre una vaca blanca i acaba robant una gallina que pon ous d’or, la Ventafocs és una minyona que no sap el que vol i Ranpunzel està atrapada en una torre per una bruixa però els seus cabells són llargs tot i que no són màgics. Tot això s’uneix amb la història principal, la d’una parella de flequers que, a causa d’una maledicció de la bruixa, no poden tenir fills i que per anular-la han d’aconseguir una vaca blanca, una capa vermella, una sabata d’or i un cabell daurat.

into-the-woods-meryl-streep-emily-blunt-chris-pine-james-corden-rob-marshall-disney-critiques-pelis-pel·licules-series-els-bastardsRecordeu, és un musical. No és un film de la Disney (que sí, n’és la productora) on hi ha diàleg i de tant en tant es canta. Aquí és ben bé al revés, a l’estil de Les misérables, on les cançons formen part de la història i l’expliquen. I seguint amb que és una producció Disney, la companyia ha esta capaç d’acceptar de produir una pel·lícula on part dels seus films i personatges més emblemàtiques són qüestionats. Així tenim un príncep faldiller —educat per ser encantador, no llest—  que no deixa escapar cap oportunitat per festejar amb noies o una Ventafocs cagadubtes. Per contra, tot i que en el llibret original, escrit per James Levine i amb música d’Stephen Sondheim, la Ranpunzel acaba morint, això ja hagués estat massa fort per Disney i van canviar la mort de la princesa de cabells larguíssims a canvi de no canviar la lletra del tema musical.

into-the-woods-meryl-streep-emily-blunt-chris-pine-james-corden-rob-marshall-disney-critiques-pelis-pel·licules-series-els-bastardsPel que fa a les interpretacions cal destacar la de l’actriu Lilla Crawford, que encarna la Caputxeta Vermella i, per descomptat, la sempre perfecta Meryl Streep, que repeteix en un musical després de Mamma mia!, en el paper de bruixa piruixa. Completen el repartiment Anna Kendrick (Up in the air) en el paper de Ventafocs, Daniel Huttlestone (Les miserables) en el paper de Jack, i James Corden i Emily Blunt com els flequers. I com que no pot haver-hi un conte amb princeses sense prínceps, tenim Billy Magnussen (The east) com a príncep enamorat de Ranpunzel i Chris Pine (Star Treck) com a príncep encantador. Per cert, que el número musical protagonitzat per tots dos és dels moment més divertits de tots.

Tot i que en molts cartells potser deveu haver vist el nom de Johnny Depp, no paga la pena destacar-lo, ja que la seva aparició com a llop pedòfil és merament testimonial.

La meva adolescència cinèfila va venir marcada per dos grans gèneres: les pel·lícules de vaquers que veia els diumenges a la tarda a casa del meu avi i els musicals. A partir del dia que vaig veure un film en què John Wayne moria vaig ser més partidari del segon gènere. El mag d’Oz, Somriures …













2 comentaris to Vet aquí un gos, vet aquí un gat, que aquest conte… ha canviat!

  1. Nuri ha dit:

    Grandíssima la Meryl Streep, com sempre. La pel·li se’m va fer un pèl massa llarga…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.