MENU

2 març, 2015 Comentaris (0) Visualitzacions: 556 Sèries Víctor Gonzàlez













Quan Constantine va aparèixer per primera pegada al número 25 de la saga de Swamp Thing el juny del 1984, el lector sabia que aquell individu tenia alguna cosa que el faria etern en el món del còmic. Efectivament, dos anys després, l’antiheroi tindria la seva tirada amb Hellblazer, i no ha parat fins al dia …

Constantine i el poder del napalm

constantine-102653Quan Constantine va aparèixer per primera pegada al número 25 de la saga de Swamp Thing el juny del 1984, el lector sabia que aquell individu tenia alguna cosa que el faria etern en el món del còmic. Efectivament, dos anys després, l’antiheroi tindria la seva tirada amb Hellblazer, i no ha parat fins al dia d’avui, amb modificacions pertinents segons la dècada que li pertocava, però amb l’essència del personatge totalment intacta.

Alan Moore es va basar en Sting per crear Constantine, i va portar la imatge del cantant cap a l’extrem del neo noir en un Londres brut i perillós, amb les expectatives polítiques per terra, com es pot veure en l’horrorosa imatge de la Margaret Thatcher en el tercer número i que he tingut el plaer de rellegir fa pocs dies com a excusa per escriure aquest article.

constantine-nbc-daniel-cerone-david-goyer-matt-ryan-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-criticaRos llampant, amb gavardina i constantment fumant, Constantine ha de lluitar amb els dimonis que l’envolten, símbols de la guerra freda, la filosofia postpunk del no future dels setanta i l’angoixa cap a una societat postcapitalista amb una altíssima taxa d’atur provocada pel binomi Reagan/Thatcher.

Constantine és una espècie de mag amb poders sobrenaturals que ha de lluitar amb desgana i cinisme contra els monstres que se li apareixen. Aquestes bèsties no sempre tenen forma de dimonis, sinó que es manifesten també com a simples éssers humans, com en el magnífic número cinc del còmic en què el veterà del Vietnam Frank Ross es dedica a atacar la comunitat de Liberty, Iowa, amb les seves visions dements sobre vietcongs i napalm.

constantine-nbc-daniel-cerone-david-goyer-matt-ryan-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-criticaL’univers paranoic del còmic és el que el fa únic, com també ho és el fet que, tot i que té aquests poders, Constantine gairebé no els fa servir, detall que es perd en el film del 2005 i la sèrie de televisió actual, autèntica decepció per als seguidors del còmic, que no han vist mai reflectit l’esperit de Constantine a la pantalla.

constantine-nbc-daniel-cerone-david-goyer-matt-ryan-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-criticaParlem una mica del film del 2005. Primer, va ser el debut de Francis Lawrence, director que es dedica ara a anar filmant la franquícia adolescent de The hunger games. Segon, Keanu Reeves n’és el protagonista; sí, aquell actor amb nul esforç expressiu i que arriba a ser greu amb Constantine, tot i que vol mantenir el cinisme del personatge, malgrat la seva manca de carisma  i un aspecte físic radicalment diferent, amb cabells negres i  vestimenta copiada de l’agent Smith de Matrix, a més de canviar l’escenari a un Los Angeles techno, enfonsant la pel·lícula en l’abisme etern de la catàstrofe. Constantine, el film, és un clar exemple de com s’estripa un còmic de qualitat en només dues hores. Desencant i desil·lusió. Poca cosa més a afegir.

constantine-nbc-daniel-cerone-david-goyer-matt-ryan-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-criticaDaniel Cerone (Dexter) i David S. Goyer (trilogia del Batman de Christopher Nolan) han estat els encarregats d’escriure ara la nova sèrie de televisió. Cal destacar l’interès que s’ha posat per mantenir l’aspecte físic de Constantine va en la direcció correcta l’elecció de l’actor, Matt Ryan, originari de Swansea, Gal·les, i amb una més que potable interpretació. Els efectes especials són també lloables, sobretot tenint en compte que es tracta d’una sèrie televisiva de l’NBC, però, com era d’esperar en aquests casos, la trama torna a saltar del Regne Unit als Estats Units, fet que embolcalla la història d’una aura semblant a Grimm, Sleepy hollow o Supernatural. A Constantine el veiem fent d’exorcista místic amb personatges posseïts com ara els zombis de The walking dead, i manifesta els seus poders màgics de manera constant i els acompanya amb una cantarella en llatí semblant a la dels nens de l’escolania de Montserrat, aspecte que deixa en evidència la manca de respecte per les arrels de la idea original del còmic.

Ara que ha acabat la primera temporada encara és un misteri si es farà efectiva una renovació. La gran majoria dels seguidors fa temps que no se’ns veu gaire contents i preferiríem que Hollywood deixés ja d’anar ficant la mà al personatge. En aquest cas la crisi és greu i evident. I no es veuen canvis a l’horitzó.

Per tenir un segon punt de vista no us oblideu de llegir l’article de Constantine caçadimonis d’en Callahan Ruiz.

 

Quan Constantine va aparèixer per primera pegada al número 25 de la saga de Swamp Thing el juny del 1984, el lector sabia que aquell individu tenia alguna cosa que el faria etern en el món del còmic. Efectivament, dos anys després, l’antiheroi tindria la seva tirada amb Hellblazer, i no ha parat fins al dia …













Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.