MENU

9 març, 2015 Comentaris (4) Visualitzacions: 2105 Sèries Víctor Gonzàlez













En un article publicat a mitjans de gener a “The Atlantic”, David Sims critica la manera en què The good wife ha tocat el tema del racisme a la sisena temporada amb els tràgics episodis de les morts d’Eric Garner i Michael Brown en mans de la policia de Ferguson. L’articulista es queixa que el …

La crítica al tractament racial a 'The good wife'

good-wife-cbs-alicia-florrick-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-criticaEn un article publicat a mitjans de gener a “The Atlantic”, David Sims critica la manera en què The good wife ha tocat el tema del racisme a la sisena temporada amb els tràgics episodis de les morts d’Eric Garner i Michael Brown en mans de la policia de Ferguson. L’articulista es queixa que el tractament ha estat molt descafeïnat i que no ha estat a l’alçada de la magnitud de la sèrie.

L’article segueix picant contra els guionistes, sobretot durant l’escena en què Alicia Florrick i Frank Prady acaben a la cuina d’un restaurant de luxe discutint davant dels treballadors afroamericans  sobre com exposar el tema de les desigualtats racials a la palestra política amb una Alicia que fa campanya activa per convertir-se en la nova fiscal de l’Estat.

good-wife-cbs-alicia-florrick-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-criticaLes queixes, molt ben argumentades i amb raons de pes, no han deixat de sorprendre’m, sobretot sabent que The good wife és un retrat viu i directe del món laboral d’advocats, fiscals i jutges, que guanyen entre 90.000 i 150.000 dòlars anuals i que viuen  apartats del segment de les minories que han de matar-se a treballar amb dues o tres feines per sobreviure en un sistema postcapitalista americà cada vegada més dur, desigual i injust.

good-wife-cbs-alicia-florrick-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-criticaEls que formen part de l’univers de The good wife són els que es poden permetre tenir un quatre per quatre, viure en fantàstics apartaments, passar la nit al Courtjard Marriott o vestir impecablement d’Armani o Escada. Els culpables? En Robert i la Michelle King, parella que trama els fils argumentals amb els seus guions i que han estat nominats al premi Writers Guild of America per The good wife, amb sèries a les seves espatlles tan prestigioses com In justice, també sobre el món de l’advocacia.

Aquesta imatge chic judicial americana no és nova. El Robert i la Michelle la retraten a la perfecció com ja han demostrat amb el suport total de la crítica televisiva. Les revoltes violentes de Ferguson es veuen com si fossin d’un altre planeta des de les pantalles planes de les oficines i barris de luxe, i Alicia Florrick no n’és ni de bon tros l’excepció.

good-wife-cbs-alicia-florrick-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-criticaSenyor David Sims, entenc el fons del seu article, però els retrets són infundats. Ja vaig escriure fa temps que The good wife, tot i que passa a Chicago en la ficció, està rodada a Nova York, en carrers i places de l’illa gentrificada de  Manhattan. No només els protagonistes de The good wife pertanyen als elegits sinó també el director, productors, guionistes i actors. Fora de les seves fronteres socials tot és un miratge amb el qual actuen tan bé com poden, incloent-hi els problemes racials que he esmentat abans i que demostra la indiferència dels privilegiats envers els més necessitats als Estats Units.

La sèrie seguirà sent un perfecte retrat dels temes candents de la vida social i econòmica americana, d´això no en dubteu . Teniu encara temps per posar-vos al dia amb intrigues  com el fenomen de violacions a estudiants als campus universitaris o les escoltes de la NSA abans de que s´acabi la sisena temporada aquest 22 de març. Sobre la vida personal dels seus protagonistes i personatges secundaris us toca a vosaltres fer la descoberta. Només dir que amb els fronts oberts que té la sèrie, s’ha optat aigualir  els típics cliffhangers per enganxar a l’especador.

No cal, la veritat, The good wife fa temps que vola tota sola.

En un article publicat a mitjans de gener a “The Atlantic”, David Sims critica la manera en què The good wife ha tocat el tema del racisme a la sisena temporada amb els tràgics episodis de les morts d’Eric Garner i Michael Brown en mans de la policia de Ferguson. L’articulista es queixa que el …













4 comentaris to La crítica al tractament racial a 'The good wife'

  1. Joan ha dit:

    Està bé i ésinteressant el comentari sobre una sèrie que ja fa temps que segueixo. Només voldria aclarir que avui en dia, sobretot a les grans ciutats, els advocats, sobretot lamena dels que surten a la sèrie no guanyen entre 90 i 150,000 $. Entre 200 i 500,000 s’acosta molt més a la realitat. El cap de la firma segur que passa del milió. Tots els sous d’entrada a un bon buffet estan des de fatemps bastant per damunt dels 100,000. Voldria també comentar, encara que és poc important, que a Europa la percepció de la qualitat deles cadenes d’hotel no correspon sempre a l’americana. Ho dic perquè els Marriotts no passen de ser establiments de la classe mitjana. Estic segur que l’admirada Sra Florrick preferiria altres llocs.

  2. Victor ha dit:

    Gràcies per les puntalitzacions, Joan i gràcies per llegir-me! .

    Et contesto als comentaris,

    Quan parlo del salari del món laboral judicial tot depen de molts factors. El salari mig dels advocats als Estats Units l´any 2013 va ser de $131,990 http://money.usnews.com/careers/best-jobs/lawyer/salary , per això poso aquesta xifra aproximada a l´article.

    Tens raó sobre la percepció dels hotels americans a Europa, però tot depen del Marriott, com per exemple el de Miami, un dels millors hotels resorts de Florida.

    A més, aquest hotels són ja la tercera cadena hotelera més gran del món, després del Hilton i l´ Intercontinental, i el 2009 van entrar a la llista com a primer hotel escollit per dones executives dels Estats Units.

    Per acabar, algunes escenes de The Good Wife s´han rodat al Brooklyn Marriott de Nova York, tot i que en teoria la sèrie passi a Chicago…

    • Joan ha dit:

      Benvolgut Víctor: no cal que publiques res mes, però voldria donar algunes explicacions. Jo parlava del sou de la mena d’advocats que surten a la sèrie, no del sou mitjà dels advocats americans. Els defensors públics estan mal pagats (i són sovint dolents). Hi ha jutges, fins i tot federals, que renuncien per guanyar molt més a certs bufets. Els fiscals també cobren sous modestos. Jo vaig col·laborar lliurement amb una firma com la de la Tele com a expert mèdic en casos d’injúria laboral, sobretot causada per amiant. Era un bufet igual que el que ensenyen a la sèrie, o encara més poderós, propietari d’un edifici vell de cinc pisos a un dels barris interessants de la ciutat vella. Per demostrar qui eren, jo afegiria que un dels associats era Silver Sheldon, l’Speaker (president) del parlament de l’Estat a Albany, ara als diaris involucrat en un escàndol de corrupció, com a Espanya, amb qui vaig parlar alguna vegada. Un dia em vaig presentar a tornar certs papers vestit com jo vaig sempre pel carrer i gairebé vaig haver de fugir per la forma com em miraven. Les dones semblaven models d’una passarel·la de modes. Coneixia des de feia anys un dels tres partners (propietaris) però no vaig arribar mai a trobar-me amb el mànager, que deien que havia guanyat personalment 17 milions en una negociació amb els federals. A NY com probablement a Chicago la majoria advocats guanyen molt. A Manhattan era impossible comprar o vendre un pis sense un advocat. A mí ara fa un any quan me’n vaig anar em va cobrar un preu fixe de $3500 quan vaig vendre el pis, per poques hores de feina amb un programari de rutina. Però has vist els primers episodis de la sèrie d’AMC sobre l’advocat Saül de Breaking Bad, ara anomenat James McGill?
      La cadena Marriott té hotels bons, sobretot a la ciutat i jo la recomanaria però no són establiments de luxe. Els que en són de debò i n’hi ha molts, no parlen mai del propietari ni de cap cadena.
      Llegeixo el vostre bloc sovint i m’agrada. Saluts i endavant!

  3. Víctor ha dit:

    Moltíssimes gràcies, Joan, pels teus comentaris i l´experiència dins del món dels advocats als Estats Units. Sí, n´hi ha un munt que no guanyen res o els sous són molt modestos, però no els que surten a “The Good Wife”.

    Tinc un amic americà a Boston que acaba d´entrar a un bufet sense experiència prèvia i ja li han ofert 4000 $ setmanals.

    Com molt bé dius, el protagonista de Better Call Saul estaria a l´altre extrem. No viu a Manhattan ni Chicago. És un pobre home de Nou Mèxic…,

    El Marriott, pels de Chicago i Manhattan, potser sí que no tenen prou categoria pels advocats d’aquesta gama, tens raó. Els de Chicago tenen uns preus d´entre 230 i 280 $ la nit. Si els comparem amb els preus del Hilton…. res a veure.