MENU

12 març, 2015 Comentaris (1) Visualitzacions: 1334 Sèries, The walking dead Jordi Camps













Un mur separa l’horror exterior de la serenitat interior. Quatre parets i un sostre prometen seguretat i confort. Una comunitat convida a la felicitat social. Tot això i més és el que ofereix Alexandria, la nova estació on el comboi de Rick & Co ha decidit aturar-se per no acabar descarrilant. No sabem si de manera …

"Ningú sentirà els teus crits allà fora" ('TWD' 5×13)

twd1

Un mur separa l’horror exterior de la serenitat interior. Quatre parets i un sostre prometen seguretat i confort. Una comunitat convida a la felicitat social. Tot això i més és el que ofereix Alexandria, la nova estació on el comboi de Rick & Co ha decidit aturar-se per no acabar descarrilant. No sabem si de manera perenne, perquè malgrat que el grup vol deixar de mirar enrere i disfrutar del present, les maletes amb les quals viatgen tenen molt pes.

Alexandria és l’Arcàdia somiada, una utopia impossible per a un grup de gent que ha patit molt, que ha perdut molt en el passat, i per tant el llast és pesat i complicat de dur. Rick i els seus semblen talment aquells veterans de guerra que tant hem vist a les pel·lícules, incapacitats per refer les seves vides i readaptar-se en tornar a casa, traumatitzats pels horrors que han viscut.

the-walking-dead-5x13-anticipazioni-nuovaNomés cal observar el comportament de Sasha, una dona que des que ha perdut el seu estimat a mans del caníbals i el seu germà víctima de les queixalades està perdent el seny. Sent veus interiors tant o més terrorífiques que aquelles mirades registrades en retrats familiars que l’envolten a la seva nova llar, dolça llar, records permanents que la remeten a una felicitat perduda. Fer punteria als rostres d’aquells desconeguts que apareixen a les fotografies i que tant la pertorben és per a ella una mena d’exorcisme, tan consolador com esclafar cervells de walkers. És una altra franctiradora traumatitzada per la guerra, i certament també està fatal!

twd2Michonne tampoc ho té clar malgrat que decideix penjar la seva estimada catana a la paret del nou menjador. Sap que és una guerrera i per això deixa l’arma en un lloc visible, ben proper. I què podem dir de Daryl, qui l’ha vist i qui el veu, un altre peix fora de l’aigua, enclaustrat, desencaixat, perseguint un cavall símbol de la llibertat que anhela i acceptant menjar espaguetis (com un porc, això sí) a casa del seu nou amic de cacera, Aaron, i la seva parella gai. Daryl és de fa temps una caricatura de si mateix i comencem a sospitar la raó per la qual mai no va acabar de rematar la jugada amb Lolita Beth i Carol Milf.

the-walking-dead-5x13-2_grraI parlant de Carol, oh Carol, tu sí que vals! Fent de la invisibilitat un art, la camaleònica Carol (sens dubte, el personatge que més ha evolucionat al llarg de la sèrie) es vesteix per matar disfressant-se de dona d’estar per casa digna de pertànyer a aquesta comunitat feta a imatge i semblança del Wisteria Lane de la sèrie Mujeres desesperadas, on, també, rere les aparences hi ha misteris i secrets que caldrà resoldre. Parlant de secrets, què em dieu de la seva tasca de Matahari de l’orde conspirativa que forma conjuntament amb  Rick i Daryl, sobretot quan és descoberta i dóna peu una de les millors escenes, no només de la temporada sinó de la sèrie completa: quan, atrapada in fraganti robant armes,  amenaça el nen que l’ha vist explicant-li amb pèls i senyals el que li passarà si revela el seu secret. La cara, però sobretot els ulls que bada el pobre noi, són tot un poema… de terror, és clar. I Carol, amb aquella carona de dona que no ha trencat mai cap plat, recordant al pobre fill aquell eslògan que va fer cèlebre Alien adaptat per a l’ocasió amb un “al bosc ningú podrà sentir els teus crits”. Antològica.

Rick valla ForgetFinalment, Rick, que sense la barba hipster i ja oblidada la seva dèria de voler ser granger, esdevé un ésser sumament intrigant com a conspirador a l’ombra i demostra que la moral fa temps que la va deixar enrere quan tira els trastos a l’aparentment feliç dona del metge, que, tot s’ha dir, també es deixa estimar. I és que, arribats a aquest punt de la sèrie, que sí, torna a estimular-nos, els rols han canviat i la truita s’ha girat. Rick and Co són ara éssers obscurs, llops vestits amb pell de xai que amenacen d’alterar una societat suposem pacífica com la que ells tantes vegades havien defensat. La imatge que clou l’episodi ho resumeix tot, amb Rick recolzat al mur protector intentant connectar emocionalment amb el walker que és fora intentant entrar.

Tan sols queden tres episodis per acabar la temporada i pronostiquem que li queden pocs dies, a aquesta Alexandria fonamentada sobre castells al cel per Deanne i els seus, que ben aviat es deixaran de festes de galetes, camises i bruses de mudar, i que en aquesta nova Wisteria Lane la merda també està a punt de surar de les clavegueres. I com a episodi de transició que ha esta aquest Forget, se’ns obren una sèrie de preguntes clau:

1.- Qui va robar la pistola a Rick?

2-. Què significa la marca W al front d’un zombi mort?

3-. Sortirà Daryl d’una vegada de l’armari?

Un mur separa l’horror exterior de la serenitat interior. Quatre parets i un sostre prometen seguretat i confort. Una comunitat convida a la felicitat social. Tot això i més és el que ofereix Alexandria, la nova estació on el comboi de Rick & Co ha decidit aturar-se per no acabar descarrilant. No sabem si de manera …













Un comentari a "Ningú sentirà els teus crits allà fora" ('TWD' 5×13)

  1. Jemima Walker ha dit:

    Completament d’acord, el millor de tot l’episodi, la Carol Killer, i el pitjor, que en Daryl s’estigui estovant tant, encara que, ja posats, seria interessant veure’l ben dutxat i reclentxinat com en Rick. Jo afegeixo una altra pregunta: com és que sense la gorra la Rosita costa tant de reconèixer?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.