MENU

30 març, 2015 Comentaris (1) Visualitzacions: 393 Cinema Víctor Gonzàlez










Us heu preguntat alguna vegada per què The Breakfast Club  no es mou de la llista dels millors 10 films que s’han fet mai sobre adolescents? Encara ara, i quan ja ha complert 30 anys, la pel·lícula de John Hugues és un perfecte exemple dels típics arquetips teen, a més d’haver estat un dels impulsors …

The Breakfast Club, 30 anys després

14073Us heu preguntat alguna vegada per què The Breakfast Club  no es mou de la llista dels millors 10 films que s’han fet mai sobre adolescents? Encara ara, i quan ja ha complert 30 anys, la pel·lícula de John Hugues és un perfecte exemple dels típics arquetips teen, a més d’haver estat un dels impulsors de l’èxit del fenomen brat pack, generació d’actors púbers que varen impulsar la seva carrera artística durant els 80.

A finals del mes de març  es reestrena a la ciutat d’Austin, amb la presència de l’Ally Shedy i la Molly Ringwald al Paramount Theatre, passant-se després per 430 cinemes dels Estats Units, per remarcar la importància social i cinematogràfica que va tenir —i encara té— el film per a la generació nascuda els 70.

breakfast-4L’estrena exacta de The Breakfast Club va ser el 15 de febrer de 1985, passant-se als cinemes espanyols la segona setmana d’agost d’aquell mateix any. Jo la vaig veure en una sessió doble als cinemes Gran Via l’any 1986, juntament amb La Cosa de John Carpenter, una experiència inoblidable que m’obligaria, gratament, a posar-les  en el pedestal que es mereixen.

24 març de 1984. És dissabte i cinc estudiants han de presentar-se puntuals a les 7:00 a l’institut Shermer, a Illinois. En un principi, sembla que no tenen res en comú; la mimada Claire Standing, l’esportista Andrew Clarke, l’empollon Brian Johnson, l’estranya Allison Reynolds i el rebel John Bender;  però a poc a poc veiem que el fil que els uneix té molt a veure en qüestionar l´autoritat dels adults, obrint les mascares que els defineixen, i descobrint que tots ells estan marcats per uns pares que restringeixen la seva llibertat i que no els permeten desenvolupar-se amb normalitat.

the-breakfast-club-vernonThe Breakfast Club és el film perfecte per entendre el pas d’adolescència al món adult. Amaga el secret terrible de la veueta interior que diu «no siguis mai com els teus pares, no siguis mai com els teus pares» i ens recorda la importància de la rebel·lia adolescent com a pilar fonamental per transgredir convencions, aspecte que el ser humà frena de ple tan bon punt arriba a la maduresa de la vida.

Mr. Vernon, el director, retrat impecable del professor rígid i àsper, representa aquell pseudo educador sense empatia i interès per l´univers dels adolescents. Ell ja els ha jutjat amb l´etiqueta de princesa, l’atleta, el cervell, el cas perdut i el criminal. Intentar comunicar-se amb el senyor Vernon és anar a parar contra un impenetrable mur de ferro. Ells però seran sempre The Breakfast Club, i això és el que realment importa, com ho manifesten a la carta signada pels cinc protagonistes, i que precipita el film cap a un final icònic, que encara ara ens posa la pell de gallina.

No sigueu mai com els adults. Don’t you… forget about me...

The Breakfast Club.

 

Us heu preguntat alguna vegada per què The Breakfast Club  no es mou de la llista dels millors 10 films que s’han fet mai sobre adolescents? Encara ara, i quan ja ha complert 30 anys, la pel·lícula de John Hugues és un perfecte exemple dels típics arquetips teen, a més d’haver estat un dels impulsors …










Un comentari a The Breakfast Club, 30 anys després

  1. Fèlix Torras ha dit:

    Simplementminds brutal, Víctor!

    Fèlix Torras

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.