MENU

2 abril, 2015 Comentaris (0) Visualitzacions: 810 Sèries, The walking dead Anna Vilaró













El final de la cinquena temporada de The Walking Dead ha arribat a les nostres vides. Duem cinc anys deixant-nos acompanyar per una de les sèries de zombis que ha aconseguit captar a més adeptes i a la que encara li queda un llarg recorregut per endavant. Encara recordo, amb cert nerviosisme, en Rick Grimes …

Contra la bogeria (TWD 5×16)

the-walking-dead-twd-5x16-amc-rick-michonne-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-critica

El final de la cinquena temporada de The Walking Dead ha arribat a les nostres vides. Duem cinc anys deixant-nos acompanyar per una de les sèries de zombis que ha aconseguit captar a més adeptes i a la que encara li queda un llarg recorregut per endavant. Encara recordo, amb cert nerviosisme, en Rick Grimes a Altlanta, atrapat a sota d’un tanc rodejat per milers de zombis i no puc evitar pensar quants anys han passat per ell i el seu grup. Sí, per nosaltres han sigut cinc anys, però per ells tot el que hem vist s’ha concentrat, aproximadament, en un any i mig.

the-walking-dead-twd-5x16-amc-rick-michonne-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-criticaUn any i mig en els quals els hem vist sobrevivint (i fent molt  talking dead, per què enganyar-nos) capítol rere capítol, lluitant contra zombis i el que és pitjor, contra altres homes que han acabat essent un mal major que no pas els pobres morts tornats a la vida. Ens ha quedat clar que el Rick’s Team són els grans  supervivents, i un cop habituats (si és que mai et pots habituar a sobreviure) la següent lluita més important és no deixar-se endur pels propis dimonis. L’esgotament, els dubtes i les decepcions han pres força en aquesta temporada. Tot va sumant i les baixes que s’han anat produint els han acostat, pas a pas, a la desesperació. Però demostren que amb això també poden, saben mantenir el seny. La batalla contra la bogeria. Això és el que els separa dels Wolves, aquest grup que va marcant walkers amb una “W” i als quals veurem com a principals enemics a la propera temporada. Igual que en el seu moment els va separar dels caníbals de Terminus i del Governador, per recordar els casos més recents.

En Rick ja va superar el seu pitjor moment després de la mort de la Lori, però és just ara quan ha començat a brillar, en els dos darrers episodis de la temporada. Amb un look digne d’en Marv de Sin City, S’imposa pel que vol, lluita pel que creu que és correcte fent ús del seu aprenentatge i experiència, retornant inevitablement com a únic i autèntic líder, fent caure a Deanna als seus peus. Es presenta com un heroi netejant Alexandria de zombis i acabant amb la vida de Pete el maltractador.

the-walking-dead-twd-5x16-amc-rick-michonne-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-criticaLa reaparició d’en Morgan deixa palesa, també, la seva recuperació. Encara el podem recordar sol i amargat, incapacitat per lluitar contra el món real i traspassant el llindar de la bogeria al magnífic episodi Clear. Ara té les coses clares, amb un domini del bastó digne de Matrix. Què li depararà el retrobament amb el gran líder? De ben segur que no s’esperava veure de nou en Rick, i menys acabant amb la vida d’un home de la comunitat a punta de pistola.

the-walking-dead-twd-5x16-amc-rick-michonne-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-criticaEl duet dramàtic de l’episodi Conquer el composen la Sasha i en Gabriel. Ella, desangelada i estirada sobre un llit de zombis, marcada per les morts d’en Bob i en Tyreese. Ell, carregant a sobre amb totes les vides que va decidir no salvar. Retrets i crispacions mútues reconciliades per la santa Maggie. Sabran conviure amb els seus dimonis?

Altres reconciliacions que els aparten de la turbulència mental, són els protagonitzats per l’Eugene i l’Abraham per una banda i per l’altra, en Nicholas i en Glenn. Tots posant seny, apartant-se de l’odi que hauran de guardar per propers i pitjors, esperem, enemics.

the-walking-dead-twd-5x16-amc-rick-michonne-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-criticaLa màster de l’autocontrol és, sense cap mena de dubte, la cada cop més gran i badass Carol The Killer. Sap què li cal, sap com imposar-se i marcar territori, sap camuflar-se entre la comunitat d’Alexandria sense aixecar sospites i sap enfrontar-se als seus fantasmes del passat representats, en aquest cas, per en Pete. Una gran ovació per a aquesta gran dona. La segueixen de prop en aquest autocontrol en Daryl, que poc a poc aprèn a obrir-se i a sentir-se còmode gràcies a l’Aaron. I per últim la Michonne, que tot i que no ho sembli és molt conscient del que ha de fer a cada moment i quan és “katana time” i quan no. I ara, ho és. Heu vist la joia als seus ulls quan l’agafa de nou entre les seves mans i se la penja a l’esquena? Ens depara un futur ple de caps voladors.

Alexandria està als peus del Rick’s Team, com era d’esperar. Serà capaç Deanna de poder-se refer i poder ficar cullerada a la conquesta dels nostres supervivents? Seran els Wolves una amenaça passatgera i buida com ho van ser els caníbals, o ara sí, que hi haurà carnassa? Es mullaran els guionistes i ens regalaran alguna baixa remarcable d’algun dels personatges principals o continuaran jugant amb les vides dels secundaris? Per resoldre aquestes preguntes i moltes altres, no patiu (si és que ho feu i si encara la seguiu) perquè The Walking Dead tornarà a la tardor.

El final de la cinquena temporada de The Walking Dead ha arribat a les nostres vides. Duem cinc anys deixant-nos acompanyar per una de les sèries de zombis que ha aconseguit captar a més adeptes i a la que encara li queda un llarg recorregut per endavant. Encara recordo, amb cert nerviosisme, en Rick Grimes …













Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.