Jonathan Pryce
L’elecció de l’actor gal·lès com a High Sparrow m’ha tocat el cor. Mai me l’he pogut treure del cap com a Sam Lowry a Brazil (1984, Terry Gilliam), una distopia a revisar pels nouvinguts. L’aliança d’aquests monjos fanàtics amb Cersei és una jugada mestra de la reina mare, que ja té la seva pròpia guàrdia de corps per parar als peus a la meuca (amb perdó) de Margaery, que fa amb el rei —que va més calent que una guilla roja— el que vol i més. Amic Tommen, un consell d’amic repúblicà: beu, canta, fuma, balla, folla i caça abans que algun dia arribi l‘Stannis i t’enfili com una oliva.
Els Bolton
Ramsay, l’hereu de la família que governa Winterfell, té diversos oficis d’allò més adients per a un espectacle com aquest: torturador impenitent, assassí de nens, bebès i dones embarassades, cremador de cossos vius, soldat sense honor i esclavista reconegut. L’home ideal, doncs, per casar-se amb Sansa, que té una certa experiència amb pervertits mentals (Joffrey Lannister). Quan Ramssay promet que mai li farà mal, un calfred recorre el meu cos recordant les gestes del personatge. Afortunadament la pubilla dels Stark ja no és una nena indefensa. Que déu, això sí, l’agafi confessada.
Poder
“With great power comes great responsability”. No sé si ho va escriure Voltaire, però per nosaltres aquesta és la cita clau que l’oncle Ben deixa anar a Peter Parker (Spiderman pels amics) abans de morir. En aquesta situació es troba Jon Snow, igual que Daenerys just en l’episodi anterior. Un altre cop, fets un per l’altre. Fer rodar un cap (literalment) d’un insurrecte o aplicar clemència, un sentiment que a mesura que s’acosta l’hivern és un símptoma de debilitat insostenible per a un Lord Commander. La cara d’Stannis aprovant la decisió del seu bastard preferit fa basarda.
Freaks
S’ha de dir que a Braavos els Faceless Men no són d’eixe món. Per un moment temo que Arya es trobi perduda a True Blood, quan la sèrie va esdevenir una extravagància forasenyada. Gent estranya pregant, servents netejant cadàvers en un silenci sepulcral, noies amb cara de monja amargada… Preferiria conèixer món amb Sandor Clegane.
Dos eunucs
Costa de creure però l’escena més fantàstica (per irreal) és la de Tyrion mostrant-se impotent com el seu obscur aliat Varys (sic) davant una de les senyores de l’amor de Volantis. Respecte el final, era previsible que no fos tan fàcil com havien planejat d’antuvi plantar-se davant la mare dels dracs i la pretendent més temible al tron de ferro. O sí?
Un punt clau: “The North Remembers”. “La gallina de piel” se’m va posar… Stannis vol començar conquerint el Nord, em sembla que quan arribi a Winterfell es trobarà amb més ajuda a l’interior que en les seves propies files. Però aquesta “ajuda” després el voldrà fotre fora, no sé perquè m’ho sembla.
Al final Tyrion deuria estar pensant “PERÒ SERÀS BURRO!!!! Si ja hi anava cap allà jo! Deixa’m, imbècil, que soc camacurt però prefereixo caminar!”
Tot i això, el que realment em va deixar tocat va ser veure com a la cort de King’s Landing hi tenen un “Maester Frankenstein”. Jo sabia que aquest paio no “agradaba” perquè era una mica exagerat amb els seus mètodes per buscar solucions als problemes de la gent, però tenir un “monstre” allà tapat em té intrigat…
I per acabar: Queda clar que el Sr Davos és una de les millors persones de Westeros, però no entenc perquè a GoT la gent té tant poca memòria sobre un tema concret: Els caminants blancs.
Li fa dir al nano el jurament i quan diu “l’escut que defensa els regnes dels homes” a senyor “Lord Commander” ell, molt finament i amb el desconeixement de l’existencia d’aquests monstres, deixa anar que la millor forma de defensar els regnes és controlar-los.
Però Jon Snow SI QUE HA VIST els caminants blancs. Com pot ser que no en parli mai? Entenc que no li digui a l’Stannis perquè el prendrà per boig, però un comentari a Davos de l’estil de “més enllà del mur hi ha perills molt pitjors que els salvatges o els gegants i ja som massa pocs per defensar el mur, si marxem els 7 regnes cauran”.
Però no, no només no els tornem a veure nosaltres, si no que a més a més els personatges de la serie els han oblidat totalment. La veritat que no ho entenc… I encara menys quan té els collons de dir “Winter is Coming” i quedar-se tant ample.
Estic desitjant que la Brienne li deixi les coses clares a en Ramsay.