MENU

5 maig, 2015 Comentaris (1) Visualitzacions: 1255 Sèries Jep Soler













Ens hem acostumat als diversos remakes americans de sèries de tot el món, com ara Homeland, The killing, En terapia o The bridge. La majoria són productes originals de l’orient o del nord europeu, és a dir sèries filmades en idiomes diferents de l’anglès. Sorprèn més veure com també es fan versions americanes de sèries …

Vols caldo? Dues plantofades

homeland-killing-bridge-wilfred-broadchurch-gracepiont-the-slap-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-criticaEns hem acostumat als diversos remakes americans de sèries de tot el món, com ara Homeland, The killing, En terapia o The bridge. La majoria són productes originals de l’orient o del nord europeu, és a dir sèries filmades en idiomes diferents de l’anglès. Sorprèn més veure com també es fan versions americanes de sèries d’origen anglosaxó, però també se’n fan.

homeland-killing-bridge-wilfred-broadchurch-gracepiont-the-slap-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-criticaFa uns anys Wilfred (2007), australiana de naixement, va veure la rèplica americana, aquest any li ha tocat el torn a la britànica Broadchurch (Gracepoint als EUA) i a l’australiana The slap, per anomenar-ne unes quantes. Curiosament aquestes tres tenen un comú que hi repeteixen alguns actors. El gos Wilfred està interpretat pel mateix James Gunn en les dues versions, a més de ser-ne el creador. Els gags humorístics tenen una mala llet semblant i el ganxo americà va ser el paper protagonista per a Elijah Wood, que demostra tenir una bona relació amb la comèdia, tot i que no hi està habituat. En el cas de Broadchurch tornem a trobar David Tennant en el paper del malaltís inspector que investiga el cas de l’assassinat d’un nen en un poble de costa. En aquest cas la sèrie no funciona, sobretot pel càsting dels personatges principals. L’essència de la sèrie original era la credibilitat de tots els actors, que desgraciadament no es repeteix en el remake americà tot i l’esforç de la perjudicada Anne Gunn, que ha perdut el sex-appeal de Breaking bad.

homeland-killing-bridge-wilfred-broadchurch-gracepiont-the-slap-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-criticaHe deixat pel final la més nova i, segurament, la que ha tingut una campanya de publicitat gratuïta més important, The slap.  Molt ben situada la polèmica sobre la cara d’Uma Thurman, una de les actrius de la versió americana, la setmana abans de l’estrena als EUA. L’acompanyen una llista d’actors reconeguts i mediàtics, Peter Sarsgaard, Zachary Quinto, Brian Cox i Thandie Newton, i repeteix la versió oceànica Melissa George, que torna a interpretar la mare sobre-protectora i que educa al seu fill amb total laxitud, sense trencar-li l’aire. Una vegada vist el primer capítol americà ja veiem cap on van els trets. La versió original és més gamberra, sense complexos; per exemple, no amaga el pit de la Melissa quan dóna de mamar al nen de més de set anys mentre els altres nens, més grans, riuen i s’exciten al veure un pit en directe. Ara bé, la diferència més gran i, des del meu punt de vista, que fa canviar completament la sèrie, és el personatge principal del capítol, l’Hector, interpretat per Jonathan LaPlagia (Aus) i Peter Sarsgaard (EUA). El primer és un homehomeland-killing-bridge-wilfred-broadchurch-gracepiont-the-slap-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-critica que arriba als quaranta i que necessita sentir-se jove, fa gimnàstica, està fibrat, dóna importància a l’aspecte físic, no defuig d’una bona ratlla per agafar ritme, li agrada exhibir-se i mostrar els seus atributs, i està calent només de pensar que hi ha una noia, que per edat podria ser la seva filla, que el ronda. En un moment el veiem masturbant-se al lavabo, imatge impensable en la versió americana, que ens mostra un protagonista trist, apàtic, sense empenta, calçasses, amb llet en el lloc de sang, i que veu la relació amb la noia jove com una qüestió amorosa i no sexual.

No us haig de dir quina és la millor versió en cada cas, perquè seria una visió totalment subjectiva,  l’única reflexió és que no ens hem de sentir enganyats, cada país intenta educar la població a partir dels productes audiovisuals i els EUA no en podia quedar al marge. Han de canviar les sèries i les pel·lícules externes per adaptar-les als seus valors, com fan molts països. No ens ha de sorprendre. Acceptem-ho i triem la millor opció.

Ens hem acostumat als diversos remakes americans de sèries de tot el món, com ara Homeland, The killing, En terapia o The bridge. La majoria són productes originals de l’orient o del nord europeu, és a dir sèries filmades en idiomes diferents de l’anglès. Sorprèn més veure com també es fan versions americanes de sèries …













Un comentari a Vols caldo? Dues plantofades

  1. Alt+126 ha dit:

    I les series espanyoles què, eh?
    Que s’ha arribat a adaptar Fisica o Química a EEUU (FLI-PA), també polseres vermelles o Los misterios de Laura (i se suposa que El Ministerio del Tiempo tindrà també adaptació, aquesta si que seria ben diferent per qüestions òbvies)

    Pero bueno tornant a series de parla anglesa readaptades a USA, us heu deixat les comedies the Office i IT Crowd (repetint Richard Ayoade en el seu paper de Moss). La primera un èxit, la segona una catàstrofe.